Resultats de la cerca
Es mostren 2474 resultats
El fenomen d’El Niño
En el domini marí hi ha molts casos de desastres naturals que no passen de manera cíclica, sinó que no se sap ben bé quin mecanisme els desencadena ciclons tropicals que arranen poblacions costaneres, davallades catastròfiques en les explotacions pesqueres, etc Pocs d’aquests fenòmens, potser per la seva regularitat dins de la impredicibilitat, resulten tan fascinants com el que es produeix de tant en tant a les costes peruanes, allà on normalment afloren les aigües fredes i carregades de nutrients del corrent de Humboldt pluges torrencials, minva de la pesca, desgavell en la vida de pagesos…
Sanet de la Rectoria
Poble
Poble de la Marina Alta que constitueix, juntament amb els Negrals, amb el qual forma un sol nucli, el cap del municipi de Sanet i els Negrals
.
D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 17 focs el 1609 de la fillola d’Ondara Depengué de Sagra i pertangué, per tant, a la comanda de Sagra de l’orde militar de Sant Jaume L’església parroquial és dedicada a santa Anna
Pego
Municipi
Municipi de la Marina Alta que centra les valls de Pego, als extrems del Sistema Prebètic valencià extern i andana litoral del sud del golf de València.
Presenta tres sectors ben definits fisiogràficament el muntanyenc 24 km 2 , el raiguer 21 km 2 i la marjal 7 km 2 El muntanyam mostra un predomini calcari cretaci amb alguna intercalació margosa vindoboniana els contraforts de la serra de Segàrria l’Ombria del Moro i la penya del Migdia formen el flanc oriental d’una ferradura que culmina a la serra del Cavall 713 m alt i segueix al S per l’Ombria de Bodoix 556 m i acaba al NW amb la serra de Mostalla 359 m i la més avançada dels Racons 94 m El raiguer va dels 80 als 5m d’alçada, i limita amb la Marjal, compartida amb els termes d’Oliva i…
Oltà
Caseria
Caseria del municipi de Benissa (Marina Alta), al sector meridional, dominada per la serra d’Oltà (586 m), entre els barrancs de Mascarat i del Pou Roig.
la Murtra
Vista exterior de Sant Jeroni de la Murtra
© lamurtra.cat
Monestir
Monestir (Sant Jeroni de la Murtra) de l’orde de sant Jeroni, situat dins el terme municipal de Badalona (Barcelonès), al peu de la serralada de Marina.
Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de Sant Pere de Ribes Garraf Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba Safor i dos de la Vall d’Hebron La pobresa del terreny i la manca d’aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra L’origen fou difícil el 1431 tenia catorze…
Armanello
Caseria
Caseria del municipi de Benidorm (Marina Baixa), situada entre la carretera de València a Alacant i la serra Gelada, a 1 km del mar (180 h diss [1960]).
penyes d’Arabí
Sector de costa espadada a la Marina Baixa entre la punta de l’Escaleta i la punta de la Bombarda, tot al llarg de la serra Gelada.
És inclòs dins els termes municipals d’Alfàs i de Benidorm Té uns 6 km de longitud i segueix una orientació SW-NE
platja d’Ametles
Platja
Platja de la Marina Baixa, al N i dins el terme municipal de la Vila Joiosa, entre el barranc de les Torres i la cala d’Alcocó.
puig Llorença
Cim
Cim (440 m) de la serra de Benitatxell, al sector meridional del promontori del cap de la nau, dins el terme del Poblenou de Benitatxell (Marina Alta).
terç
Militar
A l’exèrcit espanyol, unitat de la guàrdia civil, la legió i la infanteria de marina l’entitat de la qual equival a la d’un regiment.