Resultats de la cerca

Els primers senyors relacionats amb Paçà són els membres d’una família del mateix nom que apareixen documentats a mitjan segle XII, amb Bernat de Passano 1138 i 1139 i Guillem de Paçà 1158 Sembla que durant el segle XII bona part dels drets senyorials de Paçà acabaren en mans del priorat de Santa Maria del Camp L’altra part passà al segle XIV al domini reial i, més tard, durant el segle XV, fou incorporat a la baronia de Tresserra El darrer senyor de Paçà fou Josep d’Oms, marquès d’Oms i baró de Tresserra PP Al nucli antic de la vila de Paçà resten diferents vestigis del recinte…

Vida Començà els estudis musicals l’any 1939 Estudià el Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma, i fou ordenat de prevere el 1956 Desenvolupà les carreres de piano, orgue i composició a Palma, València, Barcelona i Haarlem Holanda Fou deixeble d’A Torrandell, R de la Riba, M Torrent, J Poch, X Montsalvatge, A Heiller i LF Tagliavini Posteriorment fou nomenat organista titular de la seu de Palma, càrrec que exercí fins el 1984, i fou professor al Conservatori Professional de Música de les Balears Realitzà nombrosos concerts d’orgue, tasca que culminà amb un recital a Notre-Dame de París el…

Passà als Sarriera, aleshores comtes de Solterra L’ Arxiu del Marquesat de Santa Maria de Barberà AMSMB , propietat dels marquesos de Barberà, és un dels fons patrimonials més importants de Catalunya i es troba al castell de Vilassar de Dalt Maresme Conté documents que van del segle X al segle XVIII Sobresurten els prop de 10000 pergamins, entre els quals hi ha l’únic testament conservat de Ramon Llull , a més d’uns 300 pergamins, documentació en paper, manuscrits i llibres impresos sobre el beat i documents relatius a l’escola lulliana de Barcelona El testament, atorgat el 26 d’abril de 1313…

Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada…

Fill d’Antoni de Torrelles i Marc Fou cambrer major del rei Martí, escrivà de la cort de la governació d’Aragó 1404, castlà de Bellver i sotsveguer i batlle del Baridà 1403 tingué com a castlà la custòdia del Palau Reial Major de Barcelona i de la seva capella 1404 fou comissari general de totes les aljames de jueus 1408 Adquirí de Pere Arnau Marquès el castell de la Roca 1405 Vivint encara el seu avi, entaulà una reclamació sobre la jurisdicció de Rubí 1408 tenia també la del castell de Montbui Casat primer amb Aldonça d’Alomar, que li aportà la quadra de Pallejà, es casà en…

El petit nucli de la Rabassa, assentat dalt d’un turó i situat al capdamunt del torrent de Briançó a la vall del riu d’Ondara, s’originà al segle XI a partir d’un castell Ben al contrari de moltes fortaleses veïnes, documentades des del segle XI i integrades dins el comtat de Manresa, el castell de la Rabassa no és esmentat fins el 1162, any en què Bertran de Garrigosa féu donació d’un alou situat al terme del castell de Ravaça a favor del monestir de Santa Maria de l’Estany En un primer moment, però, fou del domini dels Queralt Probablement durant la segona meitat del segle XIII aquest…

Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada…

Fou deixeble del seu pare, Joan Juncosa , el qual ell ajudà en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals féu per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller El 1660 es féu cartoixà a Escaladei, on decorà la sala capitular Passà després a la cartoixa de Montalegre, on pintà la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, pintà altres obres El prior Jaume Cases l’envià a estudiar a Roma El 1678 anà a Mallorca, castigat per la inquisició, i féu una sèrie de quadres a la cartoixa de Valldemossa fins el 1684 Topà una…

Vida i obra Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis de València i Oriola Autor d’una obra extensa —majoritàriament perduda— a pesar de la seva curta vida, publicà comentaris a obres de fray Luis de León València 1765 i fray Luis de Granada València 1769 i 1771, i mantingué una variada correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre qüestions lingüístiques, literàries iculturals L’epistolari fou publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1924 És destacable la carta en què…

La capital és Perusa Comprèn les províncies de Perusa i de Terni Enclavada en plena serralada apenina, és constituïda per la conca alta i mitjana del Tíber, la vall del qual separa la zona apenina, a l’E, més alta monts Sibillins, 2 478 m, de la subapenina, a l’W, amb altituds més modestes El clima és submediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 13,4°C Les escasses possibilitats econòmiques la fan una de les regions menys poblades 96,8 h/km 2 1993 D’economia bàsicament agrícola, el 66% del territori és dedicat al conreu Predominen els cereals blat, la vinya i les oliveres també hi ha…