El petit nucli de la Rabassa, assentat dalt d’un turó i situat al capdamunt del torrent de Briançó a la vall del riu d’Ondara, s’originà al segle XI a partir d’un castell. Ben al contrari de moltes fortaleses veïnes, documentades des del segle XI i integrades dins el comtat de Manresa, el castell de la Rabassa no és esmentat fins el 1162, any en què Bertran de Garrigosa féu donació d’un alou situat al terme del castell de Ravaça a favor del monestir de Santa Maria de l’Estany. En un primer moment, però, fou del domini dels Queralt.
Probablement durant la segona meitat del segle XIII aquest castell passà als senyors de l’Oluja Sobirana, com Vergós Guerrejat i altres llocs de la contrada. Segons el fogatjament de 1365-70 la Rabassa es trobava sota el domini de Ramon d’Oluja. El 1486 era infeudat als Sacosta de Claravalls.
Al segle XVIII era dels Meca, i poc abans de l’abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX la Rabassa era del marquès de Benavent i de N. Sabater i Meca. (ABR)
Dalt del turó on s’emplaça el poble sembla possible l’existència d’un fossat per la part occidental; per la superfície del tossalet es veuen moltes pedres escampades que, sens dubte, pertanyen a una construcció avui desapareguda. Aquesta ben bé podria correspondre a les restes d’un primitiu castell, el qual es degué construir al segle XI. (JRG-DRR-JIR-JMT)