Resultats de la cerca
Es mostren 9851 resultats
Instituto Chileno-Catalán de Cultura
Entitat cultural fundada a Santiago de Xile, el 5 d’agost de 1942.
Formada per intellectuals catalans i xilens, l’actriu Margarida Xirgu n'era la presidenta d’honor i Ricardo Latcham el president executiu Eren vicepresidents de l’entitat Gabriel Amunategui, director de la Biblioteca Nacional, i Francesc Trabal Joan Oliver i Sallarés n'era el secretari i Antoni Pi i Capmany el tresorer, al costat de dotze consellers més, entre els quals Domènech Guansé, Cèsar A Jordana, Xavier Benguerel i J Ferrater i Móra L’escriptor R Latcham n'inaugurà les activitats amb “Semblanza de Ramon Llull”, conferència pronunciada a la Sala Medina de la Bilioteca…
Inkatha Freedom Party
Política
Moviment polític sud-africà, fundat el 1975 per Mangosuthu Gatsha Buthelezi com a agrupació nacionalista zulú.
Tot i que inicialment propugnava reformes graduades per a posar fi a l’ apartheid , collaborà estretament amb el Partit Nacional, a partir del control del bantustan del KwaZulu Els grups paramilitars d’Inkatha, subvencionats pel govern, agrediren sovint els simpatitzants de l’ANC Els enfrontaments entre ambdues forces causaren milers de morts, en una guerra civil no declarada que durà fins el 1996 A partir del 1990 Inkatha admeté membres de totes les ètnies i races, però el seu principal marc d’actuació seguí essent el KwaZulu-Natal En les eleccions del 1994, l’IFP aconseguí el…
Álvaro Colom Caballeros
Política
Polític guatemalenc.
Graduat en enginyeria, desenvolupà la seva carrera a l’administració, i del 1991 al 1997 fou viceministre d’economia i el primer director general del Fons Nacional per a la Pau Poc després de concórrer sense èxit a les eleccions presidencials 1999, fundà la Unión Nacional de la Esperanza, i concorregué novament a les presidencials del 2003, en les quals fou novament derrotat per Óscar Berger En els comicis del 2007, obtingué la victòria sobre el general retirat Otto Pérez Molina El seu programa, de centreesquerra, se centra a treure de la marginació la població maia…
Joan Comas i Camps
Antropologia
Educació
Pedagog i antropòleg.
Fou inspector de primer ensenyament a les Balears 1921-36 s’interessà per l’arqueologia i recollí les seves experiències en Cantinas y colonias escolares 1935 i Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca 1936, estudi bàsic dels monuments megalítics de l’illa El 1938 fou secretari general del ministeri d’instrucció de la República s’exilià el 1939 a Mèxic, on s’especialitzà en antropologia i etnografia Fou catedràtic d’antropologia física general a l’Escuela Nacional de Antropología de Mèxic 1941-59, membre del consell directiu de l’Instituto Indigenista i professor de…
Francisco Rodríguez Adrados
Lingüística i sociolingüística
Filòleg castellà.
Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca 1944 i doctorat per la Complutense de Madrid, fou catedràtic de grec de les universitats de Barcelona 1951 i Complutense 1952 Investigà en el camp de la lingüística i la cultura clàssica en general President d’honor de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, director de les revistes Emerita i Revista Española de Lingüística , del Diccionario griego-español i de la collecció “Alma Mater” de clàssics grecs i llatins Publicà, entre d’altres, Introducción a Homero 1963, Estudios de lingüística general 1969, Lingüística…
Diego Rivera
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i litògraf mexicà.
Del 1907 al 1922 residí a Europa, on s’interessà per l’avantguarda i abandonà l’academicisme Identificat amb els ideals revolucionaris de la seva pàtria, tornà a Mèxic 1922, on, amb DASiqueiros, estudià l’art antic dels maies i dels asteques, que influïren notablement la seva pintura Estigué casat amb la pintora Frida Kahlo És l’artista que s’ha dedicat més intensament al fresc monumental i públic hi exaltà tota la història mexicana des dels precolombins fins a la revolució, amb un realisme vigorós i popular de colors vius i sense concessions Té murals a l’Escuela Nacional…
Miquel Querol i Gavaldà
Música
Musicòleg i compositor.
Es formà a l’escolania de Montserrat, on estudià especialment amb IPinell, i, a partir del 1936, a Barcelona amb Joan Lamote de Grignon Des del 1946 fou secretari de l’Instituto Español de Musicología, del qual fou nomenat director 1969-82, i des del 1973 presidí la Societat Catalana de Musicologia Membre del Consejo Nacional de Música 1952, fou professor d’història de la música de la Universitat de Barcelona 1957-70 Escriví un gran nombre de composicions musicals en les quals destacà el seu domini de l’escriptura vocal Publicà treballs d’estètica, com La escuela estética…
Josep Maria Sans i Travé

Josep Maria Sans i Travé
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver i historiador.
Llicenciat en història medieval i professor de la Universitat de Barcelona 1972-80 Director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona 1973-80, reprengué el 1984 la publicació d' Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols Dirigeix, des del 1982, les publicacions de la Fundació Noguera Cap del servei d’arxius de la Generalitat de Catalunya 1980-92, i del 1992 fins al 2015 director general de l’Arxiu Nacional de Catalunya Ha collaborat en obres generals, com Lexikon des Mittelalters i Catalunya Romànica , ha coordinat l’edició d’obres com Estudis sobre…
Jordi Torras i Comamala
Teatre
Actor, crític i historiador cinematogràfic.
Llicenciat en farmàcia, professió que exercí esporàdicament, es formà com a actor a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Participà en el teatre professional com a component de diverses companyies, entre les quals el Teatre Lliure, el Talleret de Salt i el Teatre Nacional de Catalunya Treballà de crític cinematogràfic a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, on el 1956 fundà, amb Esteve Bassols, els premis Sant Jordi de cinematografia Com a actor de cinema fou dirigit, entre d’altres, per JMNunes, JABardem, JMForn Companys, procés a Catalunya , 1979, FBellmunt,…
Josep Maria Fradera i Barceló
Historiografia
Historiador.
Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d’aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del segle XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 1987, Cultura nacional en una societat dividida Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 1992 i Jaume Balmes Els fonaments racionals d’una política catòlica 1996 Ha estat director de l’obra La gran transformació, 1790-1860 1997,…