Resultats de la cerca

Es llicencià en teoria musical i composició a la Universitat de Harvard 1950, amplià estudis a París 1950-54 i feu una primera estada a Mallorca 1954-58, on, després de retornar a Nova York, s’establí definitivament 1959 i treballà en estret contacte amb la cultura catalana Cofundador del Grup Ornitològic Balear GOB el 1983, del qual fou president 1989-1997, com a naturalista és autor del Llibre de les plantes de Balears 1976 Com a músic, fundà i fou membre de la Camerata Barroca de Puigpunyent, que oferí nombrosos concerts Interessat per la figura i l’obra de Ramon Llull , s’encarregà de l’…

La primera notícia del castell de l’Espelt és de l’any 996 En aquesta data surt esmentat en un document atorgat pels comtes de Barcelona, en el qual Ramon Borrell i la seva muller, Ermessenda, promulguen una sentència favorable a Sisensa pels castells d’Òdena, Speuto i Serraïna que li havia llegat el seu marit Guifré, possessions que reclamava Bonfill, fill de Sendred El 1040 aquesta fortalesa fou donada per Sesnanda, senyora del castell de Guardiola, a la Seu de Vic Malgrat això, la família Cervera prengué per la força la potestat d’aquest castell, tal com ho demostra un document datat el…

Al segle IX, l’acció de dues dones determinà la vida política i social del comtat de Barcelona Les comtesses Ermessenda de Carcassona, muller de Ramon Borrell, i Almodis de la Marca, esposa de Ramon Berenguer I, van marcar profundament la història catalana Llur conflicte, entorn del 1050, és una mostra del poder de què gaudien l’esposa i la vídua en les famílies comtals de la Mediterrània occidental Ermessenda, filla de Roger I, comte de Carcassona, es casà amb Ramon Borrell vers el 993 i rebé, en concepte d’esponsalici, el comtat de Vic —un dels tres que governava el seu marit— En aquella…

La història d’aquest castell està íntimament lligada a la del terme veí de Ferran Formà part del comtat de Berga i els seus primers senyors coneguts són els Cervera, que tenien el lloc pels comtes de Cerdanya Entre el 1068 i el 1095, Hug Dalmau de Cervera, juntament amb la seva muller i el seu fill, prestà jurament al comte de Cerdanya pel castell de Malacara i altres termes veïns El castell de Caramala és esmentat entre les possessions del comtat de Berga en el testament del comte de Cerdanya Guillem Ramon I del 1094 Sembla que del castell sorgí una família de castlans cognomenada Malacara,…

Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola Es declarà vassall del comte de Barcelona 1061 quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria del jove Ramon…

Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II

La ubicació d’aquest castell s’ha perdut, puix que tampoc no n’han estat trobades les restes L’únic nom que s’hi relaciona és l’església parroquial, dedicada a santa Cecília El castell de Fígols apareix ja documentat a mitjan segle XI En un document datat el 7 de juny de l’any 1062 l’arxipreste Ramon feu donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà d’un alou que tenia al terme de Vallcebre, dins les adjacències del castell de Fígols i que afrontava a llevant amb un alou, possessió de Sant Llorenç a migdia amb Sant Salvador, prop del riu Llobregat i a tramuntana amb la muntanya Cija Encija…

Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també amb aquesta…

Li fou confiscada el 1397 per traïdoria, i fou lliurada 1398 a Emili de Perapertusa Passà als De Marinis, i el 1559 fou elevada a marquesat, que passà als Pignatelli, ducs de Monteleone