Resultats de la cerca
Es mostren 1362 resultats
Guillem de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1177-1225) (Guillem I de Cardona).
Segurament fill de Ramon Folc III, regí el vescomtat a la mort del seu germà Berenguer I Aquest mateix any era també procurador del comtat d’Urgell Lluità a Muret 1213 i fou un dels barons que persistiren en la lluita contra els croats de Simó de Montfort després de la desfeta Conseller del jove Jaume I de Catalunya-Aragó, intervingué molt activament en les lluites del comtat d’Urgell Fou elogiat pel trobador Ramon Vidal de Besalú i conegut a la seva època per “En Guillem lo ric”
magma
Mineralogia i petrografia
Líquid a alta temperatura (més de 600°C) que en refredar-se origina roques (magmatització).
Si el refredament és lent i s’esdevé a una certa profunditat, origina les roques plutòniques si s’esdevé a la superfície, el refredament és ràpid i origina les roques volcàniques Segons el seu quimisme pot ésser magma granític àcid, ric en SiO 2 , amb composició pròxima als granits, i que es forma sota els continents, a 20-30 km de profunditat, o magma basàltic bàsic, pobre en SiO 2 , amb composició pròxima al basalt, format a uns 40 km de profunditat en els continents, però només a 10 km als oceans
Frederic Trèmols i Borrell
Botànica
Botànic i químic.
Doctor en farmàcia Catedràtic de química inorgànica a la Universitat de Granada i posteriorment a la de Barcelona, on presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts A instàncies de la diputació provincial de Barcelona elaborà un informe científic sobre la conveniència de plantar ceps americans, resistents a la filloxera Reuní un ric herbari Publicà Conferencias sobre el mejoramiento de los suelos 1876, Lecciones de farmacia químico-inorgánica 1871, Aguas minerales del Puig de las Ànimas en Caldas de Malavella 1882 i Catálogo de las plantas observadas en la montaña de Requesens 1895
Giraut de Bornelh
Literatura
Trobador provençal.
Professional de la poesia, fou rebut a les corts de Ricard Cor de Lleó, del vescomte de Llemotges i dels reis de Castella, de Navarra, i de Catalunya-Aragó Era anomenat el “mestre dels trobadors” i potser exercí de mestre de trobar Prengué part en la tercera croada Hom en conserva 76 poesies, que palesen més bon ofici que no pas originalitat de pensament Tot i la seva tendència al trobar ric, quan debaté amb Raimbaut d’Aurenga defensà la poesia clara contra l’hermètica, propugnada pel seu adversari
Ernest Ibáñez i Neach
Pintura
Pintor.
Deixeble de Josep Benseny i de Leandre Cristòfol Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures Sobresortí per la tasca docent i divulgadora l’any 1953 obrí una escola privada, fou cofundador del Cercle de Belles Arts de Lleida, del qual fou professor des del 1957, i del Grup Cogul 1964 Feu nombroses exposicions, especialment a la seva ciutat natal Rebé en dues ocasions la Medalla Vilaltella 1972, 1973 i la Medalla Morera 1996 El 2002 publicà Coses de l’art i de la vida , recull de pensaments, records i vivències
frontal d’Avià
Frontal d’altar, de fusta, pintat, de mitjan segle XIII o d’abans, procedent de l’antiga església parroquial de Santa Maria d'Avià i conservat al Museu d’Art de Catalunya.
In situ n'hi ha una reproducció Dividit en cinc compartiments, el central i major és dedicat a Maria sedent amb l’Infant a la falda, i els altres, a l’Anunciació i Visitació de Maria a Isabel, la Nativitat, l’Epifania i la Presentació de l’Infant al temple L’enquadrament i la separació dels compartiments imita, amb guix sobredaurat, treballs d’argenteria De ric colorit, el conjunt té una gran harmonia de composició, dins l’estil del grup dit del Mestre de Lluçà, d’influència bizantinitzant
coma
Agronomia
Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.
psammita
Mineralogia i petrografia
Tipus de gres, generalment argilós, ric en miques d’origen detrític, que es disposa en capes fines.
Tartessos
Ciutat
Ciutat i país que les referències dels autors grecs antics (Heròdot i d’altres) situen al litoral meridional de la península Ibèrica pels volts dels s. VI-V aC, i que generalment hom creu que enllacen amb les referències de la Bíblia al país de Tarsis.
La majoria d’autors situen Tartessos al baix Guadalquivir, però els esforços fets per localitzar aquesta ciutat han estat fins ara inútils Les confusions dels texts clàssics entre les referències a “ciutat” i “país” de Tartessos són constants La tradició literària el presenta com un país d’estructura monàrquica amb noms concrets de reis, com Argantoni, ric en metalls or i argent, amb una economia agrícola i sobretot ramadera bous, així com amb una alta civilització escriptura Els turdetans, coneguts en època de la conquesta romana, situats a la part central i occidental d’…
Parc de la Serralada Litoral
Espai natural
Espai natural al tram septentrional de la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental.
És gestionat per un consorci format el 1992 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té l’oficina a Cabrera de Mar El seu pla especial fou aprovat el 2004 Té una superfície de 4 053 ha És constituït per un paisatge fragmentat de boscos i conreus entre espais urbanitzats Els boscos més genuïns són roureda de roure martinenc i africà, i alzinar litoral, amb marfull i aladern Acull un ric patrimoni històric, amb dòlmens, restes ibèriques i romanes, ermites i castells Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina