Resultats de la cerca
Es mostren 602 resultats
Torre d’Oleta
Art romànic
Torre situada sobre la confluència de les valls de Cabrils i d’Évol i prop del curs de la Tet És de planta quadrada Els 3 metres inferiors de l’edifici són atalussats els seus murs tenen un gruix d’uns 170 cm Per damunt d’aquesta base hi ha uns murs més prims amb una alçada d’uns 7 m La longitud de les parets superiors és de 6, 5 m La planta que hi ha arran de terra és dividida en dues petites sales, cobertes amb sengles voltes de canó lleugerament apuntades Una obertura permetia de comunicar aquestes sales amb el pis principal Al primer pis hi havia un doble rengle d’espitlleres a la cara NE…
paret mestra
Construcció i obres públiques
Paret principal i més gruixuda que en un edifici sol suportar els arcs i les bigues.
Construcció de les Torres (Calonge de Segarra)
Art romànic
Es tracta d’una enigmàtica construcció o fortalesa situada a la partida anomenada “les Torres”, situada al nord-oest de Calaf, dalt d’un turó, molt a prop de la carretera que uneix l’esmentada població amb Castellfollit de Riubregós Les restes visibles d’aquesta construcció formen un recinte quadrat d’uns 24 m de costat, amb uns 60 cm de gruix, orientats cap als quatre punts cardinals S’accedeix a aquest recinte a través d’una obertura de 2 m d’ample situada al costat de migdia Interiorment, el quadrant NE del recinte és ocupat per una construcció subdividida en tres compartiments o …
Construcció de la Baga de Serrateix (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació A la Baga de Serrateix, a la vall del Navel, en unes penyes, hi ha una sèrie de forats horitzontals cavats a les cares laterals de les roques en aquest indret, segurament a l’edat mitjana, es bastí una casa amb les seves dependències Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 96,3 —y 44,4 31 TCG 963444 Les roques on hi ha aquests forats són situades a sota de la pista que va del Molinet de Navel al mas Capdecosta de Serrateix, prop del trencall del mas Trems Vista d’allò que era la part central…
Arletes
Grup de cortals del terme municipal de Conat (Conflent) situat al vessant septentrional del coll de Bigues.
Era un antic llogaret que pertanyia, al s XIV, a la jurisdicció reial
el Racó del Bosc
Urbanització
Urbanització compartida pels municipis de Bigues i Riells del Fai i Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental).
el Fai

Saltant del Rossinyol, al costat del priorat de Sant Miquel (Moianès)
© C.I.C. - Moià
Indret de la comarca del Moianès, al límit amb el Vallès Oriental, on conflueixen, després de dos saltants espectaculars, la riera de Tenes i el Rossinyol, que constitueix la capçalera de la vall de Riells o de Sant Miquel.
Dominen el paisatge altituds de 669 m SW, 705 m NNW i 763 m ESE, però el desnivell de la vall resultant és d’uns 200 m per ambdós vessants, amb una inclinació mitjana de 57° La major part de les fonts són d’origen càrstic, i les toves calcàries del Tries són foradades per l’aigua, que hi forma les coves on s’assenta el priorat del Fai , al costat del qual cau el salt d’aigua del Rossinyol, el més espectacular de la conca del Besòs El nom del santuari, Sant Miquel del Fai, designa popularment tota la zona circumdant, de gran interès paisatgístic per les seves coves, avencs, penya-segats i…
barraca
barraca valenciana
© Fototeca.cat
Geografia
Casa rústica, de planta quadrangular, amb la coberta formant dos aiguavessos en angle molt agut, pròpia de les planes costaneres de reguiu del sud dels Països Catalans, des de Tortosa a Oriola, especialment a l’Horta.
Damunt els murs laterals de la barraca, baixos, de toves i sovint amb troncs encastats, hi ha les bigues cadorses o soleres, on recolzen sis o vuit encavallades triangulars, les bigues obliqües o costelles de les quals uneix per llurs caps la biga carenera els cabirons uneixen els peus de les encavallades i suporten l’andana o pis de dalt, on eren criats els cucs de seda L’andana és ventilada amb un o dos finestrons molt estrets i llargaruts, practicats al mig del penal o timpà triangular de la part alta de les façanes, el qual, com que no suporta cap càrrega, és un rònec canyís arrebossat…
Resclosa propera a Can Móra (Sagàs)
Art romànic
Situació A primer terme hi ha la canalització de l’aigua cavada a la roca i a segon terme, hom pot veure clarament la línia de forats de la resclosa J Bolòs Situats a la riera de Merlès, al costat de la Caseta de Mateus, entre Can Móra i Montclús, que hom pot veure els forats d’una resclosa i canalització d’un antic molí Aquesta resclosa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 18,2 — y 57,1 31 TDG 182571 Per a arribar-hi, si venim per la carretera que va de Gironella a Prats de Lluçanès, cal agafar la pista que, des de…
Sant Esteve de Juverri (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Situació Vista de l’edifici des de llevant, amb l’absis, de planta semicircular i mancat de tota ornamentació JM Ubach L’església de Sant Esteve de Juverri és la titular del poble del mateix nom, el més meridional d’Andorra, situat en un coster, a 1 285 m d’altitud, enlairat sobre la Valira i sobre el Runet, petit nucli també envoltat per una zona residencial, al peu del bosc de Juverri Actualment pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria, bé que antigament havia depès de la parròquia d’Arcavell, a l’Alt Urgell Situació x 1°29′30” — y 42°26′30” Per a arribar-hi cal agafar la carretera que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina