Resultats de la cerca

Nous escenaris i nous interessos després del 1348 Després de la sotragada de la Pesta Negra, la pintura europea va viure una etapa crítica, caracteritzada per canvis importants A Catalunya, les morts de Ferrer i Arnau Bassa, els mestres més notables de les primeres generacions italianitzants, a l’entorn del 1350, crearen un buit essencial que haurien d’intentar omplir alguns nous tallers Aquests s’embrancaren en una difícil i suggestiva transició sobre la qual encara hi ha moltes coses per descobrir i plantejar Les sèries documentals dels anys posteriors a la Pesta Negra menen a un grup, prou…

El martiri de sant Joan Evangelista i el somni del sant a l’illa de Patmos, del retaule de Sant Joan Evangelista procedent del convent de Sant Domènec de Puigcerdà i atribuït al Segon Mestre de Puigcerdà La segona taula destaca pels quatre àngels que lliguen amb draps la boca dels dracs, emplaçats als quatre punts cardinals de la Terra ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Originari de Siracusa Sicília, Pere Escaparra Pietro Scaparra apareix actiu a Barcelona el 1443, en una escriptura en què, juntament amb el pintor Bernat Martorell, signà com a testimoni Tot i això, tres anys més tard…

Situació i presentació El terme municipal d’Avinyonet de Puigventós, de 12,31 km 2 , s’estén al sector de ponent de Figueres, a banda i banda del Manol, que rep aquí el Rissec per l’esquerra És accidentat al N i al NE per la serra de la Garriga, minsa serralada calcària que assenyala el llindar de la plana i l’inici dels primers contraforts pirinencs, i que culmina al Puig Ventós 185 m, topònim que dona el determinatiu del municipi Comprèn el poble d’Avinyonet, el veïnat de Santa Eugènia i el de les Tres Cases, a més de nombroses masies esparses pel terme El municipi de Vilafant el separa a…

Situació i presentació El municipi d’Ordis, al sector occidental de la plana de l’Alt Empordà, té una extensió de 8,52 km 2 Hi ha alguns espais suaument ondulats, sobretot al N i al NW La riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga, és el seu límit meridional, divisori amb els termes de Navata N, W i S i Pontós S La riera d’Ordis i altres minses torrenteres que desemboquen a la riera d’Àlguema drenen també el territori Els altres municipis veïns són Borrassà E i Avinyonet de Puigventós N El municipi inclou, a més del cap, els veïnats de Pols i de Sant Nicolau Una…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Encara que el mas el Soler i l’església de Santa Margarida siguin dins el terme parroquial de Timoneda —i, antigament, també dins el terme del castell de Timoneda—, l’accés més fàcil no és l’itinerari seguit per anar a Santa Eulàlia de Timoneda i a la major part de les cases de la parròquia, sinó que s’ha d’agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys fins a arribar, al cap de 7,600 km, a Santa Maria de Lladurs, església que resta situada a la vora esquerra de la carretera Arribats allí, cal seguir el camí…

Situació i presentació És una de les poques poblacions de la comarca que mantenen, tot i que amb algun canvi, la seva fisonomia tradicional El topònim Guardiola és un diminutiu de guàrdia, construcció militar per a la vigilància i la protecció d’un territori o nucli de poblament sorgida a l’alta edat mitjana en zones frontereres com aquesta Així, Guardiola és sinònim de castellet, castell petit o talaia El municipi limita al NW amb el terme de Rajadell, al NE amb Manresa, a l’E amb Castellgalí, al S amb Marganell i el Bruc Anoia i a l’W amb Castellfollit del Boix El territori, situat al SW de…

Situació i presentació El terme municipal de Pontós, d’una extensió de 13,62 km 2 , és situat a l’interfluvi del Fluvià i de la Muga, en les serres de poca elevació altituds màximes inferiors als 160 m que marquen la terminació de la plana alluvial S’estén entre el Fluvià, límit meridional amb Bàscara, i la riera d’Àlguema, afluent del Manol, que fa de divisòria septentrional amb el terme d’Ordis Altres municipis veïns són Borrassà, al N, Garrigàs, a l’E, i Navata i Vilademuls el Pla de l’Estany, a l’W El territori és drenat, a més, per petits cursos torrencials, com la riera de Pontós, que…

Cap al 1280 arribà a París un exemplar del Lapidari d’Alfons X, llibre que conté una recepta del groc d’argent, probablement d’origen àrab, que sembla que serví de detonant per a les primeres aplicacions d’aquest color en les vidrieres entorn el 1300 L’extensió del seu ús va tenir lloc, des de la cort parisenca, en els primers decennis del segle XIV A Catalunya, la tècnica, que modificà substancialment l’aspecte de les vidrieres, va començar a aplicar-se a mitjan segle XIV Amb aquesta, i de la mà de Guillem Lantungard, van penetrar també les tendències europees del moment Els canvis produïts…

Fill del sastre Berenguer Serra i la seva esposa Suau, la primera notícia documental d’aquest artista és el contracte d’aprenentatge que signà amb Ramon Destorrents, pintor del rei, el 1357 En aquesta data el pare ja era difunt Pere Serra es comprometé per espai de quatre anys a viure amb Destorrents en qualitat de deixeble seu Verrié, 1944a L’acabament del termini d’aquest contracte gairebé coincideix amb la manca de notícies documentals del seu mestre a partir del 1362, la qual cosa fa suposar que Destorrents devia morir aleshores, probablement arran del brot de pesta d’aquest any vegeu…

Situació i presentació El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de…