El martiri de sant Joan Evangelista i el somni del sant a l’illa de Patmos, del retaule de Sant Joan Evangelista procedent del convent de Sant Domènec de Puigcerdà i atribuït al Segon Mestre de Puigcerdà. La segona taula destaca pels quatre àngels que lliguen amb draps la boca dels dracs, emplaçats als quatre punts cardinals de la Terra.
©MNAC – J.Calveras, M.Mérida i J.Sagristà
Originari de Siracusa (Sicília), Pere Escaparra (Pietro Scaparra) apareix actiu a Barcelona el 1443, en una escriptura en què, juntament amb el pintor Bernat Martorell, signà com a testimoni. Tot i això, tres anys més tard Escaparra es declarava veí de Puigcerdà en uns documents on atorgà poders a l’escrivà barceloní Pere Bastat. En dates properes a l’activitat d’Escaparra a Puigcerdà, cal destacar la contractació, duta a terme el 1450, d’un retaule per al convent dels dominicans de Puigcerdà als pintors Francesc Vergós II i Llorenç Madur, obra que restà inacabada pel traspàs del primer el 1453 i que finalitzà Bartomeu Bosom (Pujol, 2004, pàg. 41-42). Els pintors Joan Antigó i Honorat Borrassà també treballaren per a aquesta vila en aquestes mateixes dates, tal com fa saber la conservació d’una taula d’aquests pintors amb les imatges de sant Joan Baptista i sant Esteve procedent del convent de Sant Domènec de Puigcerdà (MNAC/MAC, núm. inv. 15845).
Des de Puigcerdà, Pere Escaparra es traslladà a Illa, on el 1465 els cònsols d’aquesta vila del Rosselló reconeixien deure-li la quantitat de 65 lliures per haver reparat i pintat l’altar de Sant Joan. També pintà per a Rodés (Conflent), ja que el 1472, Escaparra, pintor d’imatges, declarava haver rebut dels cònsols i dels obrers de l’església de Santa Maria d’aquesta població la quantitat de 5 lliures que encara li devien per raó d’un retaule que se li havia encarregat per a aquesta església.
Els contactes entre Pere Escaparra i Bernat Martorell i l’activitat del primer a la Cerdanya i al Rosselló podrien tenir relació amb dos compartiments de la vida de sant Joan Evangelista que es conserven al MNAC i que han estat atribuïts a l’anònim Segon Mestre de Puigcerdà.
El retaule de Sant Joan Evangelista de Puigcerdà
D’aquest conjunt pictòric només es conserven dues composicions, el martiri de sant Joan a la Porta Llatina d’Efes (MNAC/MAC, núm. inv. 24077) i el somni de sant Joan a l’illa de Patmos (MNAC/MAC, núm. inv. 15794). Les taules, procedents del convent de Sant Domènec i datables a mitjan segle XV, van ser adquirides al rector de l’església parroquial de Santa Maria de Puigcerdà.
Estilísticament, Post assenyalà que ambdues pintures palesen contactes amb Bernat Martorell, contactes que també es donen amb la pintura d’Arnau Gassies. Després de l’infructuós martiri de sant Joan dins la tina d’oli bullent, ordenat per l’emperador Domicià, el benaurat fou desterrat a l’illa de Patmos, indret on escriví el darrer llibre de la Nova Aliança, és a dir, l’Apocalipsi. La imatge del somni de sant Joan fa referència al moment en què aquest va veure el Fill de l’Home assegut sobre un núvol i amb una falç esmolada a la mà i també un àngel que duia una altra falç, tot al·ludint a la misteriosa sega i verema apocalíptica (Ap. 14, 14-20). En aquesta pintura destaquen els quatre àngels, vestits amb els colors dels quatre genets de l’Apocalipsi, que lliguen amb draps la boca dels dracs, emplaçats als quatre punts cardinals de la Terra, on aturaven els vents. La imatge nocturna de la composició, en què la natura no llueix els seus colors més característics, fa al·lusió a l’obertura del sisè segell, moment en què el Sol es tornà negre i la Lluna de color sang (Ap. 6,12).
Dos compartiments d’una predel·la amb les imatges de sant Miquel i santa Eulàlia atribuïts al Segon Mestre de Puigcerdà.
MBAD – F.Jay
Malgrat que s’han conservat altres pintures similars dedicades al somni de sant Joan a l’illa de Patmos –com la que formà part d’un retaule que Valentí Montoliu pintà i que ara és en una col·lecció privada de Barcelona–, la taula de Puigcerdà gairebé coincideix amb la composició homònima que forma part d’un retaule que es conserva a l’església de Palau del Vidre (Rosselló). Aquesta proximitat iconogràfica palesa que el pintor del retaule de Sant Joan Evangelista de Puigcerdà coneixia la producció d’altres artistes actius al Rosselló, la qual cosa es referma encara en comparar la taula del martiri de sant Joan de Puigcerdà amb l’homònima de Palau del Vidre. En aquest mateix sentit, cal destacar també els punts de contacte entre l’autor de les taules de Puigcerdà i el pintor de Perpinyà Arnau Gassies, que treballà en aquesta ciutat de manera definitiva a partir dels anys quaranta del segle XV. Els vincles artístics entre aquests dos pintors es poden establir gràcies a la conservació del retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit de Palau del Vidre, únic conjunt documentat d’aquest darrer artista, dut a terme el 1454.
Les taules de Dijon i altres pintures atribuïbles al Segon Mestre de Puigcerdà
Les característiques formals i estilístiques del Segon Mestre de Puigcerdà han permès incrementar el seu reduït catàleg d’obres amb dues pintures més. Es tracta de dos compartiments de predel·la, amb les imatges de sant Miquel i santa Eulàlia, que es conserven al Musée des Beaux Arts de Dijon (Ruiz, 2003e). Atribuïts per Post al pintor Pere Garcia de Benavarri, tot i que amb dubtes, les pintures de Dijon ofereixen concomitàncies notables amb les tipologies figuratives de les taules de Puigcerdà, com el plantejament paisatgístic desenvolupat rere les figures dels sants, que s’adiu amb el que hi ha a la taula del somni de sant Joan del MNAC. Tot i això, les taules de sant Miquel i santa Eulàlia devien ser pintades anys més tard que les de Puigcerdà, segons es pot apreciar per la manera com l’artista treballà els ors.
Al voltant d’aquestes dues taules, fins al punt que podria tractar-se d’obres de taller, també cal esmentar dues escenes dedicades a sant Antoni Abat que formaren part de la predel·la d’un retaule. Inicialment, Post també les va relacionar amb el pintor Pere Garcia de Benavarri –aleshores formaven part de la col·lecció de George F. Harding de Chicago–, però poc després les relacionà amb el seu cercle i amb el món aragonès (Post, 1938, pàg. 294, i 1941, pàg. 421; Pérez-Sánchez, 1996, pàg. 36-37). També podrien tenir connexió amb el taller del Segon Mestre de Puigcerdà o el seu entorn les taules de santa Margarida i el drac de la catedral d’Elna i de sant Eloi ferrer, obres atribuïdes a Arnau Gassies (Gudiol – Alcolea, 1986, núm. 458, fig. 764 i 765). En la majoria d’aquestes pintures el tractament del paisatge palesa coincidències més que notables respecte a les obres del Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Musée des Beaux Arts de Dijon.
Dins una cultura figurativa molt propera, cal emplaçar dues pintures que devien formar part d’un retaule dedicat a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista. Ens referim a dues taules, conservades al Swermont Ludwig Museum d’Aquisgrà, en què es representa la decapitació de sant Joan Baptista i el banquet d’Herodes, i sant Joan Evangelista davant Domicià amb la copa enverinada (vegeu el capítol “Ramon Solà I”, en aquest mateix volum).
Bibliografia consultada
Barraquer, 1915-17, vol. III, pàg. 635; Les adquisicions…, 1919; Catàleg del Museu…, 1936; Post, 1938, pàg. 296, fig. 96, pàg. 562, fig. 207, i pàg. 568-570, fig. 212; Durliat, 1951, pàg. 210-214, i 1954, pàg. 104; Gudiol i Ricart, 1955, pàg. 291; Camón Aznar, 1966, pàg. 418; Duran i Sanpere, 1975, pàg. 122, fig. 44; Gudiol – Alcolea, 1986, pàg. 153, núm. 456 i fig. 765; Ruiz, 1998b, 1999g i 2003e.