Resultats de la cerca

Situada a la vall del riu Raška, a l’emplaçament de l’antiga ciutat de Rascia Centre principal de la Sèrbia antiga, al segle XV fou conquerida pels turcs Coneguda pels austríacs arran de l’ocupació de Bòsnia i Hercegovina per la monarquia austrohongaresa 1878, poc temps després tornà a poder del soldà de Turquia El tractat de Bucarest 1913, signat després de les guerres balcàniques 1912 i 1913, tornà la ciutat a Sèrbia, que el 1945 esdevingué una de les sis repúbliques de la República Popular Federativa de Iugoslàvia En resten els banys romans i l’església de Sant Pere, del segle…

Inicialment escriptor en romanès Pe culmile desperǎrii ‘Als cims de la desesperança’, 1933, el 1937 anà, becat per l’institut francès de Bucarest, a París, on residí fins a la mort, i on publicà en francès El seu pensament, asistemàtic i exposat en reculls d’aforismes, assaigs especulatius, ‘confessions’ més o menys literàries, etc, dóna lliure curs a l’expressió d’estats d’ànim com l’angoixa, el desengany o la desesperació davant l’absurd i el dolor d’haver de viure i la inutilitat de la mort com a salvació Précis de décomposition 1949, La tentation d’exister 1956, Histoire et…

Jugà amb el Club Natació Atlètic-Barceloneta a la divisió d’honor espanyola des de la temporada 2006-07, equip amb el qual guanyà sis Lligues 2007-12, dues Copes del Rei 2009, 2010 i cinc Supercopes d’Espanya 2007-11 Posteriorment jugà a la lliga brasilera amb el Botafogo, el Fluminense i el Pinheiros Després fitxà per l’equip hongarès del Vasas SC 2015-16 i, des de la temporada 2016-17, passà al romanès Steaua de Bucarest L’any 2010 es nacionalitzà brasiler gràcies a la doble nacionalitat, espanyola i brasilera, del seu pare, el també waterpolista Manolo Delgado Ollo Des del…

Fill gran dels pintors francesos Lucien Fontanarosa i Annette Faive-Fontanarosa Estudià al Conservatori de Música de París amb Lien Talluel i fou distingit amb un primer premi 1959 Ben aviat començà a ser guardonat en els concursos internacionals més prestigiosos Niccolò Paganini de Gènova, Fritz Kreisler a Lieja i George Enescu de Bucarest Inicià una carrera com a concertista i parallelament fou violí solista de I Virtuosi di Roma i de l’Orquestra Nacional de França, entre el 1976 i el 1985 Amb els seus germans Renaud , violoncellista, i Frédérique , pianista, formà el Trio…

A banda de l’anàlisi i les projeccions a partir de l’estat de la demografia mundial, hom hi impulsa pautes de política demogràfica Des de la primera, celebrada a Roma el 1954, en què només hi prengueren part 74 estats, el nombre de participants no ha cessat d’augmentar Belgrad 1965 en reuní 88, Bucarest 1974, 138 Mèxic 1984, 147 el Caire 1994, 175 Al llarg d’aquests anys, l’èmfasi sobre els temes tractats i el seu enfocament ha anat variant així, de la reconstrucció demogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial, hom passà als aspectes metodològics i de coordinació de…

Era príncep de Battenberg, i el 1879 fou elegit per la Sobranie parlament búlgar, gràcies a la intervenció del tsar Alexandre II —el seu oncle—, de la tutela del qual intentà d’alliberar-se Restaurà la constitució del 1879 i encoratjà el desenvolupament dels partits polítics En produir-se l’aixecament nacionalista 1885 de Rumèlia oriental, el príncep acceptà l’oferta dels rumelians d’una unió personal dels dos principats búlgars, solució que disgustà Rússia, Sèrbia i Grècia, que temien que no es trenqués l’equilibri balcànic El 1886, Alexandre derrotà els serbis a Slivnica i a Pirot i els…

Professor, durant uns trenta anys, de les universitats de Cluj i Bucarest, emigrat de Romania des del 1946 i resident a França, on fou admès al Centre National de la Recherche Scientifique Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1923, de l’Institut d’Estudis Catalans 1948 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1950 Des del 1914 s’interessà, a través dels estudis de Rubió i Lluch, per la història dels catalans a Grècia Alphonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’Albanie de Scanderbeg 1923, La politique orientale d’Alphonse V d’Aragon, roi de Naples , premi…

Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels mitocondris  i la…

Estudià a Roma amb O Bartolini i posteriorment ho feu amb Vinceslao Persichini a l’Acadèmia de Santa Cecília de la capital italiana El 1897 debutà a Piacenza en el paper de Valentine de Faust Després d’actuar a diversos teatres europeus, el 1905 es presentà a Santiago de Xile, on guanyà celebritat, la qual cosa li permeté ser una estrella al Colón de Buenos Aires 1906-10, a Bucarest 1907 i a Viena 1909 Posteriorment cantà amb èxit a la Scala de Milà, Londres, París i Brusselles El 1915 debutà al Metropolitan de Nova York amb El barber de Sevilla , i un any després hi estrenà…

Estudià música a Bucarest i el 1947 es traslladà a Itàlia, on fou deixebla de cant d’Aureliano Pertile, amb qui completà la seva formació Debutà a Bolonya el 1948 amb el paper principal de La Traviata El 1953 cantà a Londres i el 1957 ho feu a Viena i a París El 1956 actuà al Teatro alla Scala, escenari on tornà en temporades successives També actuà a Nova York, a Barcelona, a Nàpols i a Roma Destacà en el repertori italià romàntic, tot i les seves reeixides incursions en el verista —especialment U Giordano— i del bel canto —V Bellini, G Donizetti i G Rossini— També cantà…