Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
pebrassa vermella

Pebrassa vermella
Bobzimmer (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 12 cm d’amplària, d’un vermell viu, convex o estès, estriat al marge; de làmines blanques i espaiades, i de cama blanca i esvelta.
Fa olor de coco ratllat i té un gust molt acre És comú en boscs, sobretot en terrenys àcids És lleugerament tòxic
companyol d’om

Companyol d’om
Susan Elliott iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell blanquinós o de color crema, de 10 a 20 cm de diàmetre, cama excèntrica, més ampla a la base, làmines gruixudes i carn acídula, amb olor de farina.
Creix sobre branques i troncs d’om, trencats o ferits, i també sobre pollancres, etc No té interès culinari
cogomassa

cogomassa
BioLib.cz (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet de capell blanc o amb el centre una mica ocraci, de la família de les amanitàcies, de 5 a 11 cm de diàmetre; les làmines són amples, i la cama, esvelta i bulbosa, amb volva membranosa.
És semblant a la farinera borda i, com aquesta, és tòxica i mortal Viu sobretot en sòls calcaris, assolellats però humits S’ha de vigilar de confondre amb els camperols, especialment els camperols anisats Agaricus arvensis i A sylvicola
xampinyó
Conreu de xampinyons
© Fototeca.cat
Micologia
Alimentació
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de capell carnós, bombat, blanquinós, amb làmines primerament rosades i finalment d’un bru fosc, i de cama curta, amb un anell membranós.
Fa una olor agradable i característica És gairebé l’únic bolet cultivable Hom el conrea en caves, sobre fems La composició dels xampinyons per cada 100 g és de 4 g de proteïnes, 0,15-0,25 g de lípids i 2,8-3,3 g de glúcids 0,8-1 de fibra, i produeixen 26 calories Contenen vitamines i minerals Hom els consumeix frescs, secs o en conserva, generalment per a acompanyar ous, peix, pollastre, carn, etc
cua de cavall

Cua de cavall
Micologia
Bolet de capell grisós o brunenc, de la família de les amanitàcies, amb petites esquames grises, llargament convex, de 6 a 15 cm de diàmetre, cama napiforme, gruixuda, amb un ample anell pendent i volva poc visible.
Tot el bolet presenta alguns reflexos vinosos La carn, blanca, pren també tonalitats vinoses, sobretot a la cama Viu en boscs humits de pins, avets i roures, i és comestible, bé que poc consumit, potser pel perill de confusió amb altres amanites tòxiques
Sant Nicolau de Freixe o del Tretzè (Piera)
Art romànic
Situació Interior de l’església després de les restauracions efectuades l’any 1967 ECSA - M Raurich Aquesta capella, conjuntament amb les restes d’una torre annexionada a l’angle oest de l’església, és encimbellada dalt d’un turó proper a Can Freixe ara masia Capell, a la riba esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badore, al sector meridional del terme Mapa 35-15419 Situació 31TCF949932 S’hi pot anar des de Piera per la carretera que mena a Sant Sadurní d’Anoia passant pel Badorc Just al quilòmetre 7, 7, a mà dreta hi ha el trencall que, amb poc més de mig quilòmetre, mena al mas…
El paper cabdal de l’aiguardent
Alambí, sd MCSVR / RM L’aiguardent esdevingué una de les primeres fonts de riquesa a la Catalunya del segle XVIII La seva producció augmentà ràpidament gràcies al major consum de begudes alcohòliques entre els catalans, sobretot de licors, però bàsicament per la demanda colonial i també nord-europea, incrementada pel consum creixent dels exèrcits i les armades D’altres raons de tipus pràctic afavoriren aquesta producció en primer lloc, la baixa qualitat de bona part dels vins catalans els feia poc competitius en el comerç atlàntic en segon lloc, l’elaboració de l’aiguardent permetia superar…
Santa Cecília de Montserrat

Església de Santa Cecília de Montserrat
© Xevi Varela
Abadia
Antiga abadia benedictina del municipi de Marganell (Bages) —que al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat—, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l’antic castell Marro, sota l’espadat de Sant Jeroni: La parròquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic el 1143.
L’edifici La datació de l’església és una qüestió força polèmica La majoria d’estudiosos opina que no queda res de l’església preromànica consagrada l’any 957, i que, per tant, es tracta d’un edifici del segle XI totalment romànic Tanmateix, alguns experts creuen que el cos de les naus podria correspondre al temple del segle X L’església té planta basilical, amb tres naus capçades a l’est per absis de planta semicircular La peculiaritat de la planta d’aquest edifici consisteix en la major llargària de la nau central, que es perllonga cap a l’oest La cobertura de les naus consisteix en voltes…
El doctor Livingstone, suposo…
Al capdavant de cent noranta persones i un equipament luxós, un europeu amb capell colonial avançà entre dues fileres de nadius encuriosits El nouvingut es descobrí el cap i s’adreçà amb emoció a l’home de barba blanca que es trobava envoltat d’àrabs i d’africans “Doctor Livingstone, I presume…” Qui preguntava era l’explorador, aventurer i periodista Henry Morton Stanley, nascut John Rowlands 1841-1904, enviat per James Gordon Bennet, director del diari “ New York Herald ” L’objectiu de Stanley era retrobar aquell coratjós doctor Livingstone, de qui s’havia perdut la petja feia anys, i oferir…
reig
Reig (esquerra) i ou de reig (dreta)
© Espacios naturales de Aragón
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell primerament hemisfèric i posteriorment estès, vermell ataronjat, amb el marge finament estriat i amb les làmines lliures i de color groc, i de cama groguenca.
Presenta un anell en forma de faldó i una volva blanca i gruixuda Quan és jove s'anomena ou de reig Propi de la regió mediterrània, es troba principalment en alzinars, suredes i rouredes, i especialment en terrenys silicis i assolellats Segons els micòfags, és el millor dels bolets comestibles, i ja era molt apreciat en temps dels romans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina