Sant Nicolau de Freixe o del Tretzè (Piera)

Situació

Interior de l’església després de les restauracions efectuades l’any 1967.

ECSA - M. Raurich

Aquesta capella, conjuntament amb les restes d’una torre annexionada a l’angle oest de l’església, és encimbellada dalt d’un turó proper a Can Freixe (ara masia Capell), a la riba esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badore, al sector meridional del terme.

Mapa: 35-15(419). Situació: 31TCF949932.

S’hi pot anar des de Piera per la carretera que mena a Sant Sadurní d’Anoia passant pel Badorc. Just al quilòmetre 7, 7, a mà dreta hi ha el trencall que, amb poc més de mig quilòmetre, mena al mas Freixe, prop del qual hi ha l’església i les restes del castell. Cal demanar la clau als estadants del mas vorer a la capella. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Piera, en el lloc de Freixe. Fou sempre una església sufragània, primer de la parròquia de Santa Maria de Piera, després de Sant Jaume Sesoliveres, i més endavant encara de Santa Maria de Solsona per donació d’un dels senyors del terme.

El terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955, quan Duran i la seva muller Vènia donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia; en aquest document es menciona Piera (Apiaria).

El lloc de Freixe es documenta a partir de l’any 955, quan Guitard, vescomte de Barcelona, donà a catorze caps de família les terres cultes i ermes que tenia en el comtat de Barcelona, en el terme del castell de Fontanet en el lloc anomenat el Freixe (ipso Frexano).

Per una donació desconeguda, però que havia de ser del senyor del terme de Freixe, l’església i el castell foren donats a Santa Maria de Solsona en una data anterior a l’any 1150, ja que en aquest moment ja figurava com una de les esglésies de la canònica solsonina, com consta en la butlla del papa Eugeni III per la canònica de Santa Maria de Solsona. També és esmentada l’any 1163 l’església de Sant Nicolau de Freixe (ipso Fracxino) a l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona.

Encara que el prepòsit de Solsona era el patró de l’església, aquesta estava vinculada a la parròquia de Santa Maria de Piera com a sufragània, la qual cosa es comprova en l’acta de consagració de l’església parroquial de l’any 1184, on consta que l’església del castell de Freixe havia de fer cens de dues pesades de cera a l’església parroquial, i que també els delmes i les primícies corresponien a Santa Maria de Piera. L’església de Sant Nicolau no tenia cementiri i havia d’utilitzar el de la parròquia de Piera, de la qual també rebia anualment el crisma.

Aquesta dependència de la parròquia de Piera perdurà fins a la creació de la parròquia de Sant Jaume Sesoliveres, i aleshores passà a ser sufragània seva. En l’actualitat és una simple capella de la parròquia de Sant Jaume Sesoliveres, i ha estat restaurada fa uns anys. (ABC)

Església

Planta de l’església amb indicació de la torre del castell que té adossada.

F. Junyent i A. Mazcuñán

Aquesta església és un edifici romànic compost per una nau, llarga i estreta, capçada a llevant per un absis semicircular obert a la nau per un simple ressalt, cenyit en tot el seu recorregut, que fa la degradació entre tots dos cossos d’edifici.

La nau és coberta amb una volta peraltada, que tendeix a la forma apuntada, on són ben patents les empremtes de l’encanyissat de la cintra. L’absis, per la seva banda, atès el seu perímetre semicircular, és cobert amb una volta d’un quart d’esfera.

El mur nord ha estat descarregat amb una àmplia arcada, lleugerament apuntada, que dona entrada a un reduït cos d’edifici amb un mur esbiaixat, afegit posteriorment a l’església. Aquest mur contacta amb una torre adossada a l’angle nord-oest, a l’indret on hi ha uns graons d’una escala que s’enfilava al cor, ara desaparegut.

L’edifici és il·luminat a través d’una finestra situada al centre de l’absis i dues més obertes al mur de migjorn. D’idèntiques característiques, totes tenen doble esqueixada i són rematades amb arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca. Contrastant amb aquestes n’hi ha una altra al mur de ponent, descentrada, amb forma de creu.

La porta, oberta a ponent, és rematada amb un arc de mig punt fet amb àmplies dovelles, sense cap relació amb el context de la construcció; tampoc no en té el disgraciós campanar de cadireta que corona aquest mur en substitució d’un altre, del qual s’endevinen els brancals, incorporats en un sobrealçament posterior.

L’aparell que conforma els paraments, que exteriorment són totalment llisos, ha estat fet amb carreus de mides irregulars, més aviat petits, sols desbastats, que es disposen en filades horitzontals poc definides. Els angles són reforçats amb uns blocs de pedra tosca, més grossos i ben tallats. Altrament, l’aparell del mur de ponent, on hi ha força còdols, mostra indicis d’haver estat retocat.

També amb referència als paraments, cal dir que el mur sud, a partir de la segona finestra, on hi ha una clivella, s’esbiaixa de manera ostensible vers la capçalera, talment com si no hi hagués una continuïtat estructural i constructiva.

Ateses les característiques generals de l’edifici, aquesta església respon a una obra romànica bastida, potser en dues etapes, bé que immediates, compreses entre els segles XI i XII.

Les reformes introduïdes posteriorment han estat en part eliminades per unes restauracions efectuades vers l’any 1967 pels propietaris de la capella. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • Villanueva, 1821, vol. IX, pàgs. 228-234
  • Palma, 1942
  • Camprubí, 1979, núm. 16
  • Buron, 1980, pàg. 87
  • Llorach, 1983, pàgs. 78-79
  • Baraut, 1986, doc. 88, pàg. 185
  • Escudero, 1990, vol. II, pàgs. 88-94