Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
Llibre d’antiquitats
Historiografia catalana
Literatura catalana
Crònica de la ciutat de València escrita en català fins el 1655, que recull notícies dels segles XVI i XVII, amb algunes referències al segle XV i al XVIII.
L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar…
, ,
música de Solsona
Música
Música desenvolupada a Solsona (Solsonès).
Ha estat seu episcopal del 1593 al 1851 i a partir del 1895, any que el bisbat de Solsona fou restaurat Prèviament a la seva erecció com a seu episcopal, el conjunt catedralici acollí un monestir regit per la regla augustiniana Es té constància de l’existència dels càrrecs de xantre i organista al servei de la collegiata des del 1340 El 1585 està documentada la presència de l’organista Mateu Torres, encara que no se sap en virtut de què ni quant de temps hi restà El memorial presentat a Felip II el 1590, ponderant la idoneïtat de Solsona com a nova seu episcopal, mostra una consolidada…
esquí nàutic

L’eslàlom consisteix a superar sis boies fent virades en ziga-zaga
Club d’esquí nàutic Pallars Jussà
Altres esports nàutics
Esport que consisteix a lliscar sobre l’aigua mantenint l’equilibri sobre uns esquís especials mentre s’és remolcat a gran velocitat per una llanxa amb motor.
Els esquís són similars als utilitzats a la neu, una mica més amples, corbats per l’extrem davanter per tal de muntar les onades Tenen una mena de peücs de goma on es colloquen els peus L’esquiador és arrossegat per un cap de 21,9 m de llarg que acaba en una empunyadura similar a la d’un trapezi de circ La primera dificultat és a la sortida, quan la llanxa encara no té prou velocitat i l’esquiador ha de mantenir un equilibri precari Naturalment, és un esport íntimament lligat a la motonàutica, i com aquella es pot desenvolupar bàsicament en dos medis el mar i les aigües interiors llacs,…
Càller
Ciutat
Capital de la província homònima i de la regió autònoma de Sardenya, Itàlia.
És situada a la desembocadura del Flumini Mannu, vora el golf de Càller De clima temperat i sec, és el centre administratiu, econòmic i cultural de l’illa Les indústries principals són la química, l’alimentària, la construcció de vaixells i la fabricació de ciment i maquinària Altres recursos són l’explotació de la sal i la pesca El port, molt actiu, exporta sal, suro, pells, formatge, minerals i vi Té aeroport internacional És el centre comercial de tota la Sardenya central i meridional Centre d’ensenyament superior Università di Cagliari, fundada el 1606, restaurada el 1764 i…
Juanjo Puigcorbé

Juanjo Puigcorbé
Cinematografia
Teatre
Política
Actor.
Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar Titus Andronicus 1979-80, F Puigserver Peer Gynt 1982, d’Ibsen La tempestat 1984, de W Shakespeare La tempestat 1985, N Espert Per un sí o per un no 1987, de Nathalie Sarraute, amb la…
,
Esteve Mercadal i Dou, ardiaca major i canonge de la catedral de Vic (1674-1677)
El 22 de juliol de l’any 1671, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Esteve Mercadal i Dou Segle XVII, ardiaca major i canonge de la catedral de Vic diputat militar Josep d’Amigant i de Ferrer, domiciliat a Barcelona diputat reial Joan d’Alòs i Serradora, doctor en medicina, domiciliat a Barcelona oïdor eclesiàstic Josep Mainer, canonge de la seu de Tarragona oïdor militar Jeroni de Gassià i Guerau, donzell domiliciat a Tortosa oïdor reial Jaume Narcís Camps i Amat, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Girona Esteve Mercadal i Dou era…
Pla pràctic de jogging
Els exercicis físics de resistència, durant els quals els músculs obtenen l’energia a partir, bàsicament, de mecanismes energètics aeròbics, són idonis per a incrementar la resistència muscular, el rendiment del sistema cardiorespiratori, com a complement d’una dieta hipocalòrica per a reduir el pes corporal i, en general, per a millorar l’estat físic Tota activitat física i esport en què no sigui imprescindible realitzar treballs musculars molt intensos, però sí sostinguts i prolongats, potencia el rendiment aeròbic Entre les pràctiques més eficaces en aquest sentit, destaquen la marxa, el…
Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès a l’esquerra del Llobregat, al límit, a llevant, amb la comarca del Vallès Occidental.
Situació i presentació El Llobregat fa de partió, a ponent i a migdia, amb el municipi d’Esparreguera, des del torrent de Sant Salvador, a l’antic balneari de la Puda de Montserrat, a la sortida del congost del Cairat, fins al roc de la Mona, a migdia, on coincideix també amb el terme d’Abrera el límit meridional prossegueix després per la riera de la Mona fins al coll de les Barones i pel torrent de Sant Jaume, a llevant, confronta amb Viladecavalls Resten a la dreta del torrent les partides de Mas Soler, de la quadra del Pou, de les Saborides i de la Vinya Vella fins a la capella de Sant…
Vilamacolum

Església parroquial de Santa Maria de Vilamacolum
JoMV (CC0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de Sant Pere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per nombroses séquies…
Música: barroca, clàssica, romàntica. 1719-1827
La installació a Barcelona, entre el 1705 i el 1711, de la cort del rei Carles III d’Àustria va significar una primera i breu introducció de l’òpera a les terres catalanes Així, per uns moments, hi hagué quelcom més que la música sacra que es feia a les escoles catedralícies, i que la produïda al monestir de Montserrat Després de l’any 1714, ja sense cort reial, l’òpera no va poder continuar El 1750 es va reprendre, però ho va fer amb tantes dificultats, que molts dels futurs grans compositors de l’àrea catalana hagueren d’emigrar Sovint, ho feren ben lluny fins a Sant Petersburg o Santiago…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina