Resultats de la cerca

Senyor de Sant Maurici i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt Fill d’Hug I de Fenollet Criat a la cort dels reis de Mallorca, heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló el Soler, Sant Llorenç de la Salanca i Clairà, al vescomtat de Castellnou béns i drets a Llotes, Illa, Greulera, Cameles, Sant Feliu d’Amunt i d’Avall, Casanoves, Rellà i Millars, al Conflent Sant Esteve de Pomers, els Horts i Arenyanes i al Capcir, i els de la seva mare a Cerdanya Urtx, Naüja i Vià El 1298 arrodoní considerablement les seves possessions en comprar a la seva cosina germana…

La creació d’aquest vescomtat, igual que la del de Castellnou, responia a la preocupació del comte Bernat I Tallaferro d’articular el conjunt —desproveït d’unitat geogràfica— de les seves extenses possessions al S i al N dels Pirineus i de les Corberes, de Besalú al Perapertusès, a través del Vallespir, l’alt Rosselló i la Fenolleda La dita creació es féu en profit d’un mateix llinatge, fortament arrelat, des de temps anteriors, a la regió dels Aspres, entorn del castell de Camelles, a la xarnera del Vallespir amb la Fenolleda vescomtat de Castellnou El primer vescomte de…

El lloc de Sant Sebastià es presenta des del segle XII com un domini del monestir de Gerri l’any 1188 l’abat Hug concedí la batllia del lloc i de Castellnou a Bernat de Castellnou i a la seva muller Agnès Però no és fins el 1300 que apareix la denominació “ castro beati Sebastiani ” en una donació que feren Perico de Sant Sebastià, fill de Pere i de Guillema, amb la seva muller Geralda i amb el seu fill Perico, al monestir de Gerri d’un cens anual de sis sous melgoresos de tern percebuts sobre un alberg que tenen a la vila o terme del castell Als segles XIV-XVI Sant…

Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Barbens Santa Maria de Barbens Santa Maria d’Aguilella Bell-lloc d’Urgell Sant Miquel de Bell-lloc Bellvís Santa Maria de Bellvís Santa Maria de les Sogues Santa Maria de les Sogues Sant Antoni dels Arcs Castellnou de Seana Sant Joan de Castellnou de Seana Fondarella Santa Maria de Fondarella Golmés Sant Salvador de Golmés Ivars d’Urgell Sant Andreu d’Ivars Sant Joan de la Cendrosa Església de Montalé Linyola Santa Maria de Linyola Miralcamp Sant Miquel de Miralcamp…

Conrearen sobretot temes morals i religiosos, però, en conjunt, no destacaren autèntics poetes ni obres dignes de menció Cal citar, tanmateix, Raimon de Cornet i Joan de Castellnou Als Països Catalans, la seva influència fou molt notable durant els s XIV i XV les Leys d’amors del consistori de Tolosa conegueren una gran divulgació mitjançant còpies manuscrites i foren nombrosos els trobadors catalans que concorregueren a les justes poètiques de Tolosa, entre altres el rossellonès Joan de Castellnou, Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palol i Llorenç Mallol…

Filla segurament del duc Eudes-Enric I de Borgonya i de Garsenda de Gascunya i neboda del rei Hug I de França Sembla que primerament es casà amb el vescomte Arnau I de Gabardà i després, poc abans del 994 data en què actua ja com a comtessa en un judici celebrat a Castellnou dels Aspres, amb el comte Bernat I Tallaferro de Besalú Figura al costat del seu marit en una donació a Ripoll 996, en l’acta d’elecció d’Adalbert per a abat de Santa Maria de Besalú 1006 i en l’acta de fundació i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, que ocupà el seu fill Guifré 1017 Signà el testament de Bernat…

Situació Un testimoni dels escassos vestigis que resten d’aquest castell, esmentat en la documentació al segle XIII ECSA - A Roura Les escasses ruïnes del castell es troben vers llevant respecte de l’església de Sant Andreu de Montboló A l’altre costat del camí que hi passa a tocar, hi ha un turonet o replà una mica més baix i de fortes pendents vers llevant i tramuntana És cobert per una intricada vegetació, entre la qual destaca un esplèndid exemplar de roure Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 12″ N - Long 2° 39′ 25″ E Hom arriba a Montboló, 4 km al nord dels Banys d’Arles, per la carretera…

La seva església depèn de la de Castellnou d’Avellanos Al s XIX formava un municipi amb aquest darrer poble i Vilancòs

Fill gran de Carles de Llupià i de Llupià El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllar de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada