Situació
Un testimoni dels escassos vestigis que resten d’aquest castell, esmentat en la documentació al segle XIII.
ECSA - A. Roura
Les escasses ruïnes del castell es troben vers llevant respecte de l’església de Sant Andreu de Montboló. A l’altre costat del camí que hi passa a tocar, hi ha un turonet o replà una mica més baix i de fortes pendents vers llevant i tramuntana. És cobert per una intricada vegetació, entre la qual destaca un esplèndid exemplar de roure.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 29′ 12″ N - Long. 2° 39′ 25″ E.
Hom arriba a Montboló, 4 km al nord dels Banys d’Arles, per la carretera D-53. (JBH)
Història
Trobem esmentat el lloc de Montboló per primera vegada l’any 941, en què Ansemund, senyor del castell de Cameles, i la seva esposa Quíxol van distribuir de per vida entre els seus fills llurs béns, un dels quals era un alou a Montboló (Monte Bodone o Mont de Bosó, nom d’un primitiu propietari) amb les seves dependències i vilars. D’altres esments primigenis de Montboló són dels anys 944 i 967. El castell i la senyoria de Montboló pertanyien als vescomtes de Castellnou (successors d’Ansemund i Quíxol), probablement des de la creació del vescomtat, vers el 990. Després de la supressió del vescomtat pel rei Sanç I de Mallorca, a la mort del vescomte Jaspert V (1321), Montboló restà dins la baronia de Castellnou, que fou detinguda per Berenguer de Castellnou, membre d’una branca lateral del llinatge dels Castellnou, i més tard passà al llinatge de Llupià.
Montboló sembla que tornà al domini reial cap a la fi del segle XIV. Els reis successius ocasionalment van concedir o van vendre diverses rendes del terme a qui desitjaven recompensar, com Ramon de Perellós, sota Alfons el Magnànim o Joan de Pau, sota Ferran el Catòlic.
El castell apareix en la documentació per primera vegada l’any 1276, en què fou assetjat per Arnau de Cortsaví, Guillem de Canet, Ponç Saguàrdia, Guillem de Pinós i Ramon Roger de Pallars, en guerra contra el vescomte Guillem VI de Castellnou. El cronista Bernat Desclot ho narra d’aquesta manera: “li avien cremada e gastada tota ça terra mentre que En Guilem de Casteylnou era en França ab l’infant En Pere. E puys anaren assetjar I casteyl qui à nom Montbauló, qui és d’En Guilem de Casteylnou; e eren CL cavalers e IIII mília hòmens a peu”. Advertit l’infant, que tenia molta estima i amistat amb Guillem VI de Castellnou, envià de Girona un missatge a Arnau de Cortsaví i a Guillem de Canet, i els comminà a llevar el setge, la qual cosa refusaren. Aleshores l’infant Pere partí de Girona a Figueres amb vuitanta cavallers i l’endemà arribà a Ceret, on l’esperava el vescomte Guillem, amb vint cavallers. Tots junts atacaren de bon matí, per sorpresa, els assetjadors i els feren enretirar; feriren Ramon Roger de Pallars i feren presoner, entre d’altres, a Guillem de Pinós. Poc després, retornat a Ceret, l’infant Pere imposà una treva d’un any als bel·ligerants. Hom es pot preguntar si el “castell” esmentat en la crònica de Bernat Desclot es correspon efectivament amb el castell que actualment és en ruïnes o bé amb l’església parroquial fortificada. (PP)
Castell
Unes poques restes de construcció, pertanyents al castell, s’arriben a veure a la part alta del pujol, més aviat cap al SE. Són envaïdes per les garrigues i cobertes de terres i dels mateixos enderrocs.
S’identifiquen els basaments de quatre murs de poc gruix (d’entre 60 i 70 cm) que insinuen un parell d’estances rectangulars. En un dels murs s’adossa un potent contrafort.
La construcció és de pedres lligades amb fang, i l’aparell és fet amb blocs trencats, a manera de carreuons allargats.
Aquests escassos vestigis pertanyen, segurament, a estructures d’intramurs, ja que pel seu gruix diríem que són parets de compartimentació. No és visible cap resta clara de parets mestres o d’un recinte murat.
Per raons lògiques, cal suposar que aquest castellot tenia una relació estreta amb la sòlida fortificació que s’aixecà damunt l’església veïna. Ara bé, per l’arcaisme que sembla detectar-se en els murs esmentats, de pedres i fang, també podem considerar la possibilitat que el castell fos d’època força més antiga que les defenses de l’església.
L’estat actual de l’indret fa suposar que hi pot haver importants restes de construcció del castell completament soterrades. Una exploració arqueològica podria donar molta llum sobre aquesta fortalesa medieval. (JBH)
Bibliografia
- Desclot, 1949-51, vol. III, pàgs. 30-32