Resultats de la cerca

Situació i presentació Confronta amb els termes de Castellví de Rosanes S, Martorell S i E, Abrera N, els Hostalets de Pierola i Masquefa de l’Anoia, al NW, i Sant Llorenç d’Hortons W i Gelida SW, ambdós de l’Alt Penedès Les terres són planes, amb lleugeres ondulacions, travessades per diversos torrents que desguassen a l’Anoia o al Llobregat Entre els darrers es destaca el torrent de Llops, que neix sota la Beguda Alta i en el qual desguassa el del Canals, amb el del Torres i el de Can Sitges, i el de Ca n’Estella El de Can Noguera fa de termenal septentrional amb el municipi d’Abrera Dels…

Situació Petita capella d’una sola nau amb absis, restaurada el 1718 i novament als nostres dies, al costat de la casa senyorial dels Taverner M D Filgueira L’ermita de Sant Andreu de la Torre Tavernera, també coneguda per Sant Andreu de Castellvell, es troba situada al costat de la Torre Tavernera, masia fortificada emplaçada a la vorera esquerra de la riera de Vallromanes, sota el turó del castell de Sant Miquel Mapa L37-15393 Situació 31TDF407978 Per anar-hi cal agafar la carretera del Masnou a Granollers BP-5002 poc abans d’arribar al punt quilomètric 8,5 trobarem a mà…

Castellar de la Ribera Sant Andreu de Clarà Sant Pere de Castellar Santa Magdalena de les Tàpies Santa Magdalena de Vilaprinyó Sant Julià de Ceuró Santa Margarida de Pampe Santa Maria Savila Santa Eulàlia de Castellar Santes Creus Clariana de Cardener Sant Serni de Clariana Sant Martí de Joval Sant Pere d’Hortoneda Sant Ponç o Sant Ponç de Joval Santa Àgata Sant Miquel de Clariana Santa Maria de la Ribera Santa Constança Santa Maria de la Torre Sant Salvador de Golorons La Coma i la Pedra Sant Serni de la Pedra Sant Lleïr de Casavella Sant Cristòfol de Pasqüets Sant Julià d’Argelaguer Sant…

Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…

Fill i successor del comte Joan I i de Joana d’Albret Durant la seva minoritat estigué sota la tutela del seu oncle el comte Mateu I de Comenge El 1434 es casà amb la infanta Elionor d’Aragó, filla del rei Joan II, i aquest els declarà successors al tron de Navarra 1455, després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca Abans de la mort 1464 d’aquesta, que retingueren al castell d’Ortès, ja s’intitulaven prínceps de Viana El 1436 renuncià, a petició del rei de França, a la qualificació de comte per la gràcia de Déu El 1453 expulsà els anglesos de la Guiena, i en recompensa el rei…

Es trobava a l’antiga església de Santa Maria de Solsona, convertida en catedral catedral de Solsona el mateix 1593 Des dels anys 923 i 928 és citada una església de Santa Maria, situada sota el castell o civitas de Solsona Una menció posterior diu que l’edificà el comte Sunifred II d’Urgell mort el 948 Una sèrie de donacions dels anys 965-984 fan suposar que ja tenia una comunitat de preveres, que l’any 1000 era regida pel prior Ramon Seguia el sistema de vida canonical aquisgranès, fins que vers el 1090 acceptà la reforma augustiniana, que aprovà el papa Urbà II el 1097 La importància de…

Situació Un dels angles de l’edifici central d’aquest castell, del qual queden pocs vestigis ECSA - J Bolòs Restes d’una fortificació situada al cim del turó, anomenat de la Miloquera, que hi ha al costat del poble de Marçà Mapa 32-18471 Situació 31TCF155551 Des del costat de l’església del poble de Marçà cal seguir un camí carreter que porta fins a una creu, de darrere de la qual surt un corriol força abrupte que puja fins al cim del turó on es construí el castell JBM Història Marçà va ser un nucli sarraí ocupat ben aviat pels cristians La primera notícia referida al castell correspon al…

Situat dintre el terme del Codony, el castell de Perafort va iniciar la seva història amb la colonització d’aquestes terres les seves minses restes són situades dins un bosquet de pins, al costat d’una urbanització que hi ha als afores del poble La presència de la família Plegamans durant el segle XIII com a senyora del castell no està verificada, i, per tant, la primera notícia documental cal situar-la el 1310 Es tracta del jurament d’homenatge fet per Saurina de Castellvell pels seus castells dels Garidells i de Perafort al nou arquebisbe tarragoní Guillem de Rocabertí Cal…

Per coherència geogràfica, s’ha pretès que el territori d’ Ullastrello , donat en propi alou l’any 1060 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, correspon al lloc de Creixell tanmateix, el lloc de Crexel surt ja esmentat en un document datat també el 1060 La majoria d’autors, començant per J M Font i Rius, que seguint E Hinojosa, J Mas i S Puig, publica la carta de població donada el 20 de març de 1190 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell als que anessin a poblar la vila de Castelli Crescentis , han…

Els precedents antics de la prehistòria fins abans de la conquesta musulmana Balmes i coves al sector de Rogerals el Lloar, aixopluc dels homes de la Prehistòria, segons ho teslifiquen les moltes Iroballes de silex fetes a flor de terra E Costa El Priorat és un indret amb mostres del pas de l’home des del paleolític inferior, documentat als jaciments de Falset i Marçà En els temps del paleolític mitjà i superior les troballes que confirmen la presència humana són més nombroses Es poden citar, per exemple, els jaciments del Planot a Margalef de Montsant, o el de Sant Gregori a Falset, entre d’…