Per coherència geogràfica, s’ha pretès que el territori d’Ullastrello, donat en propi alou l’any 1060 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, correspon al lloc de Creixell; tanmateix, el lloc de Crexel surt ja esmentat en un document datat també el 1060. La majoria d’autors, començant per J. M. Font i Rius, que seguint E. Hinojosa, J. Mas i S. Puig, publica la carta de població donada el 20 de març de 1190 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell als que anessin a poblar la vila de Castelli Crescentis, han atribuït o aplicat aquest document al lloc de Creixell. Això és una atribució falsa perquè el bisbe de Barcelona no va dominar mai el castell i terme de Creixell. Aquest document cal aplicar-lo a la fundació del poble de Vila-rodona (Alt Camp), lloc separat del gran terme del Montmell i que inicialment s’anomenà Vila creixent. Així ho testifica una nota de J. Mas en la qual cita o extracta Speculum decanatus Penitensium et Apiaria. El castell o lloc de Creixell, com ho indica a bastament l’antiga documentació del monestir de Sant Pere de Casserres, es trobava inclòs en la donació del terme de Roda de Berà, abans del 1056, per Mir Geribert al monestir de Cluny, com s’exposarà en parlar del castell de Roda.
D’altra banda, és ben segur que el 1259 el terme i la parròquia de Sant Jaume de Creixell pertanyien al prior de Casserres, en qualitat d’administrador dels béns de Cluny. La possessió de Casserres és confirmada pels fogatjaments dels anys 1358 i 1370, que expressen que el lloc era del prior i li assignen 28 focs en la primera data i 47, junt amb Roda de Berà, en la segona.
Durant els segles XII i XIII, apareixen molt sovint en la documentació membres d’una família Creixell que serien els castlans del castell. El 1381 el prior va comprar al veí Joan I la plena jurisdicció del castell de Creixell i dels de Roda i Berà, fet que va lligar el domini del castell i terme als priors de Casserres fins el 1572; d’aquesta data endavant, fins el 1767, als jesuïtes de Betlem de Barcelona, els quals el rei Felip II va dotar amb les rendes de l’extingit monestir benedictí de Casserres.
L’edifici actual del castell, sensiblement poligonal i amb un gran pati central descobert, habitat temporalment, es va reconstruir en la seva major part al segle XVII aprofitant el basament i estructures d’època medieval.