Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
Gonzalo Torrente Ballester
Literatura
Escriptor gallec en llengua castellana.
L’adscripció a la Falange determinà la seva producció primerenca són illustratius d’aquesta influència el manifest Razón de ser de la dramática futura 1937 i la seva primera novella, Javier Mariño 1943, obra que, tanmateix, fou censurada A partir d’aleshores, bastí la seva novellística entorn de l’humor, la paradoxa i els elements imaginatius i lúdics Ifigenia 1949, Don Juan 1963, Off-side 1969, La saga/fuga de JB 1972, fita de la novella experimental en castellà, La isla de los jacintos cortados 1980, Dafne y ensueños 1983, La rosa de los vientos 1985, Yo no soy yo…
Joan Manuel Bonet Planes
Literatura
Art
Museologia
Entitats culturals i cíviques
Escriptor i crític d’art.
Collaborador dels diaris El correo de Andalucía , Pueblo , El País , Diario 16 i, principalment, ABC , entre el 1995 i el 2000 dirigí l’ Institut Valencià d’Art Modern IVAM, on desenvolupà una línia d’exposicions amb l’objectiu de dur a terme una revisió de la modernitat i de revalorar figures individuals o posicions marginades per altres visions més cenyides a l’ortodòxia avantguardista El seu nomenament com a director 2000-04 del Centro de Arte Reina Sofía suposà un reconeixement oficial de la tasca duta a terme a l’IVAM Fou director de l’ Instituto Cervantes 2017-18 Entre les…
Enric Satué i Llop
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador gràfic.
Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Especialitzat en disseny editorial, ha creat la imatge de diversos periòdics CAU , Arquitecturas Bis , Ciència , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona , El Temps , etc, i de colleccions de nombroses editorials És autor, entre molts altres, del cartell oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona i del logotip de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Institut Cervantes 1991 Interessat en la història de la seva especialitat, ha publicat Les caplletres illustrades de Junceda 1983, Un Museu al carrer 1984, El llibre dels…
Antonio Gamoneda Lobón

Antonio Gamoneda
© Lafrentz
Literatura
Poeta asturià.
Resident a Lleó des d’infant, es guanyà la vida com a empleat de banca fins el 1969, que començà a treballar al servei de cultura de la Diputació de Lleó, de la qual fou depurat pel seu antifranquisme i posteriorment readmès De formació autodidàctica, és autor d’una poesia que destaca pel seu rigor i qualitat Solitari de temperament, l’obra de Gamoneda es caracteritza pel simbolisme i el diàleg del poeta amb ell mateix Es donà a conèixer amb Sublevación inmóvil 1966, llibre al qual seguiren Descripción de la mentira 1977, León en la mirada 1979 i Blues castellano 1982 Obtingué el…
Alexandre Maristany i Guasch
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral i traductor.
Germà de l’editor i traductor Ferran Maristany i Guasch A partir del 1898 aportà a l’escena catalana més de seixanta obres conservades a l’arxiu de l’Institut del Teatre de Barcelona Totes foren estrenades als teatres Romea en català i Principal en català i castellà, de Barcelona, de les quals n'hi ha vint-i-quatre de publicades Sobresurten La pluja d’or 1919, que fou la primera obra representada cent vegades seguides a Barcelona, El casament de la nena 1920, també centenària, La dona que se'n va de casa 1922 i La farsa de l’honor 1924 També féu traduccions de l’anglès i del…
,
Plaerdemavida
Literatura catalana
Personatge de la novel·la Tirant lo Blanc de Joa-not Martorell, impresa per primer cop a València el 1490.
Es tracta de la donzella que assisteix la princesa Carmesina i és el personatge més lliure de tot el Tirant i el que més contribueix a donar a la novella un aire de comèdia Filla de Plaute, reviscuda al Decameró , és una de les creacions més fresques i reeixides de la literatura medieval Espontània, partidària de l’obtenció de la felicitat, com el seu nom dona a entendre, sense que les convencions suposin un fre, amb el seu enginy fa tot el que pot perquè els amors de Tirant i Carmesina arribin a bon port, satisfent els desigs dels enamorats Plaerdemavida representa l’alegria juvenil de viure…
Józef Szajna
Política
Artista plàstic, escenògraf, director teatral i dramaturg polonès.
La seva obra és marcada per l’internament als camps de concentració d’Auschwitz i Buchenwald durant la Segona Guerra Mundial Un cop alliberat, es graduà en grafisme el 1952 i escenografia el 1953 a l’Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia, on fou també professor des d’aquest any fins el 1963 Posteriorment, fou professor a l’Acadèmia de Varsòvia En el camp de la producció teatral, dissenyà nombroses escenografies i fou un dels proponents de l’anomenat ‘teatre plàstic’, en el qual el decorat esdevé protagonista de l’obra Dirigí diverses companyies de teatre Teatr Ludowy de Nowa Huta, Stary Teatr…
Guillermo Cabrera Infante
Guillermo Cabrera Infante
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor cubà.
Fins el 1961 dirigí, al seu país, els Lunes de la Revolución , i l’any següent viatjà a Bèlgica com a funcionari del servei diplomàtic, càrrec al qual renuncià el 1965 i s’installà a Londres De la seva obra cal destacar els relats Así en la paz como en la guerra 1960, Delito por bailar el chachachá 1995 i Todo está hecho con espejos 1999, les novelles Vista del Amanecer en el trópico 1964, reelaborada posteriorment en Tres tristes tigres 1966, Premio Biblioteca Breve de 1967, obra de desbordant capacitat imaginativa i que el consagrà, La Habana para un infante difunto 1980 i, de publicació…
Francisco Umbral
Literatura
Escriptor i periodista castellà, de nom de naixement Francisco Pérez Martínez.
Passà la infantesa i part de la joventut a Valladolid, on s’inicià com a redactor al diari El Norte de Castilla i collaborà en programes de ràdio El 1961 s’establí a Madrid, on desenvolupà la seva carrera literària i periodística És autor de nombroses novelles en un estil proper a la crònica costumista, al qual amb el temps, anà incorporant elements de més complexitat Travesía de Madrid 1966, Las ninfas premi Nadal 1975, Diario de un escritor burgués 1979, A la sombra de las muchachas rojas 1981, El día en que violé a Alma Mahler 1988 i Leyenda del César visionario 1992, Premio de la Crítica…
Eduard Zulueta i Ángel
Política
Dret
Advocat i polític.
Es traslladà a França, a París, on cursà estudis Més tard, emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia, a Bogotà Hi reprengué els estudis i es graduà en dret i jurisprudència Després de certa experiència en la seva professió, exercí com a advocat a la Cort Suprema de Justícia 1935 Treballà a la Universitat de Colòmbia, on, a partir del 1938, fou professor de dret civil, internacional i privat Fou magistrat de la Cort Suprema de Justícia El 1944 inicià la seva carrera diplomàtica com a ambaixador al Perú 1944 Integrat políticament al país, formà part del govern colombià com a ministre d’Educació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina