Resultats de la cerca
Es mostren 389 resultats
Diego Colón
Història del dret
Administrador i segon almirall de les Índies de Castella.
Fill primogènit de Cristòfor Colom i de Felipa Moniz de Perestrello El 1508 es casà amb María de Toledo, neboda del duc d’Alba, i amb la seva ajuda aconseguí el governament d’Hispaniola Continuà, des de l’illa, els plets amb la corona, i el 1511 rebé d’una manera honorífica el virregnat vitalici de les terres descobertes pel seu pare Durant el seu govern, fou creada a petició dels veïns una audiència per tal de minvar la seva autoritat El 1515 fou cridat a Castella per Carles I a fi de justificar les arbitrarietats en la concessió de comandes i la rigidesa del seu govern Això no…
Alfons de la Cavalleria
Dret
Jurista, conseller de Ferran II de Catalunya-Aragó des de l’època del seu casament amb Isabel de Castella.
Intervingué decisivament en el procés contra Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany, favorable a la corona 1478 Nomenat vicecanceller d’Aragó 1479, exercí un paper determinant en l’establiment d’una germandat similar a la Santa Hermandad de Castella Com a jutge major del regne aconseguí la reforma del dret de manifestació, un dels principals furs aragonesos, que la corona desitjava abolir El 1484 acumulà també els càrrecs de vicecanceller de Catalunya i de València i, amb la creació del Consell d’Aragó 1494, fou designat per a exercir-ne la presidència 1494-1508 El 1486 fou encarregat de…
Coll i Pi Antoni
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Fou deixeble d’Antoni Caba i Agapit Vallmitjana a l’Escola de Llotja de Barcelona Més tard, hi fou catedràtic de Belles Arts pintura i escultura S'especialitzà en pintura decorativa i en retrats El 1907 emigrà a Xile Decorà l’interior del Palau de Belles Arts de Santiago 1909 i guanyà una plaça de professor a les escoles d’Arquitectura i de Belles Arts És autor del monument a Alonso de Ercilla, ofert per la colònia espanyola al govern de Xile 1910, en el centenari de la independència Féu també les cariàtides que decoren el Palau de Tribunals i les allegories de l’estació de…
Sanç de Cardona i Roís de Liori
Història
Primer marquès de Guadalest (1542).
Almirall d’Aragó i senyor de Betxí, Riba-roja i Gorga Es casà el 1543 amb María Colón y Toledo, neta de Cristòfor Colom Tercer senyor de moriscs en importància, després dels ducs de Sogorb i de Gandia, es mostrà contrari a la política del papa i del rei envers els moriscs, mantingué respecte als seus vassalls una actitud de tolerància religiosa i àdhuc permeté la construcció d’una mesquita a Albaida, que esdevingué un centre religiós important Davant la política de reconciliacions en massa duta a terme per l’inquisidor Miranda, intentà de convèncer el papa d’un canvi d’actuació i…
Joan de Coloma
Història
Secretari de Joan II de Catalunya-Aragó i protonotari de Ferran II de Catalunya-Aragó.
Lluità, a la batalla de Rubinat 1462, al costat de Joan II, que el feu secretari 1462-79 Aquest darrer any, Ferran el Catòlic el nomenà protonotari Intervingué decisivament en les capitulacions de Santa Fe 1492, que redactà i signà en nom dels monarques, i que permeteren a Cristòfor Colom emprendre el seu viatge Representà Ferran II a les deliberacions de Narbona 1492, per les quals el Rosselló retornà a la corona catalanoaragonesa, i prengué possessió de Perpinyà 1493 en nom del rei Casat en segones núpcies aquest any amb María Pérez de Calvillo, d’origen convers, donà suport a…
Clemente Rodríguez Gómez
Cristianisme
Religiós andalús, autoanomenat papa del Palmar de Troya.
De professió comptable, el 1969 pretengué haver presenciat una aparició de la Mare de Déu al Palmar de Troya, al municipi d’Utrera, cosa que el portà a fundar una organització religiosa, els Carmelitas de la Santa Faz Ordenat de sacerdot 1974 i bisbe 1976, per un arquebisbe vietnamita en uns ritus aliens a la jerarquia eclesiàstica catòlica, restà cec arran d’un accident d’automòbil el 1976 A l’agost de 1978, unes hores després de la mort del papa Pau VI, es feu proclamar nou papa amb el nom de Gregori XVII Malgrat el rebuig de l’Església Catòlica i dels seus actes estrafolaris canonitzà…
Ferran Dies
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Fill de Roderic Dies i germà de Manuel Dies de Calataiud , autor del Llibre de manescalia , vengué a aquest últim la seva baronia d’Andilla Convocà diversos certàmens literaris 1482, 1486 i 1487 en honor de la Puríssima Concepció El de l’any 1486, en vers, donà lloc a l’ Obra de la sacratíssima Concepció de la intemerada Mare de Déu , publicada per Lambert Palmar València 1487 a instàncies de Ferran Dies També feu publicar 1488 un opuscle on reuní la Vesió de Roís de Corella que presenta Ferran Dies com a inspirador i personatge bàsic de l’obra, un sermó de Felip de Malla, en honor també de…
,
Ignasi Corrons
Cristianisme
Literatura catalana
Monjo de Montserrat i poeta.
Fou monjo de Montserrat des del 1826, però durant l’exclaustració es refugià a Montecassino 1836-41 Fou nomenat superior del priorat montserratí de Nàpols 1841, on residí fins a la mort, llevat dels anys 1853-55, que ocupà accidentalment la presidència de Montserrat És autor del poema Joan Garí, l’ermità de Montserrat Manresa 1868 Es tracta d’un extens poema en codolada, fora d’uns pocs passatges autònoms en altres metres, escrit amb l’objectiu prou corrent de proporcionar a la literatura catalana un poema heroic que complís els requisits clàssics de tractar d’un tema «fundat en la història i…
,
Marcel Olm i Plana
Música
Compositor i pianista.
Estudià piano amb Maria Canela al Conservatori de Música del Liceu, i harmonia i composició amb Cristòfor Taltabull El seu catàleg inclou composicions per a piano, veu i piano, violoncel i flauta Les seves obres per a piano han estat presentades per intèrprets de la talla d’Àngels Presutto, Montserrat Massagué, Josefina Gómez-Toldrà i Naomi Kimura en diversos països europeus i del continent americà Dins del conjunt de la seva obra, que inclou més d’un centenar de peces, cal esmentar Danza breve per a piano 1960, Elegia per a violoncel i piano 1990, Sonatina per a piano 1990,…
Gualbes

Armes dels Gualbes
Llinatge patrici d’origen incert que habitava a Barcelona des del primer terç del segle XIV.
Inicià el camí de l’alta burgesia amb activitats comercials com la draperia i la mercaderia, la marineria i la banca molt potent, que perdurà fins el 1406 Ponç, Joan, Manuel, Francesc, Jaume —aquest, associat amb Eimeric Dusai, obtingué de Pere II l’administració de la seca de Perpinyà— i Nicolau Gualbes , fill de Ferrer Gualbes , que fou batlle durant les revoltes del 1391 contra el call i tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia La banca Gualbes tenia també interessos comercials a les Balears, Saragossa i Perpinyà Uns altres membres exerciren aquest ofici alhora que el govern…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina