Resultats de la cerca
Es mostren 412 resultats
Carpats

Fotografia panoràmica de la serralada dels Carpats, a Vysokiy Verh
Rastan | Dreamstime.com
Serralada
Serralada del plegament alpí situada al sud-est d’Europa Central.
Els Carpats descriuen un arc d’uns 1300 km de longitud i s’estenen des de Bratislava Txecoslovàquia fins a Orsova, a la Porta de Ferro Romania Formen l’enllaç entre els Alps i els Balcans, i són constituïts per les unitats següents d’oest a est els Carpats Negres i els Carpats Blancs, ambdós a Moràvia els Beskidy occidentals, entre Polònia i Moràvia l’Arva Magura, a Eslovàquia l’Alt Tatra on culminen, a 2654 m alt, entre Eslovàquia i Polònia el Baix Tatra, al sud de l’Eslovàquia Central i els Beskidy de l’est, a la zona on conflueixen les fronteres de Polònia, Ucraïna i Eslovàquia Continuen…
Ramon Martí
Cristianisme
Teòleg.
Prengué l’hàbit dominicà al convent barceloní de Santa Caterina Enviat a estudiar a París, al famós convent de Saint-Jacques, fou deixeble de sant Albert i condeixeble de sant Tomàs d’Aquino De tornada a Barcelona, fou un dels vuit frares que el capítol de Toledo, seguint la proposta de Ramon de Penyafort, envià a Múrcia a estudiar l’àrab Posteriorment desplegà una gran activitat missionera a Tunis, on no fóra estrany que hagués coincidit amb Ramon Llull, i passà els darrers anys de la seva vida a Barcelona, lliurat a l’ensenyament de l’hebreu i a escriure Entre els seus deixebles sobresurt…
Els gempílids: llima
La forma del cos de la llima Ruvettus pretiosus respon molt bé a la d’un peix pelàgic gros pot atènyer 2 m, bon nedador i depredador Té el dors bru fosc, amb els escuts dèrmics blanquinosos, i l’interior de la boca negrós Sembla que fa migracions nocturnes cap a aigües superficials Domènec Lloris La família dels gempílids és formada per peixos grossos i bons nedadors, de cos fusiforme, més o menys comprimit, amb escates petites o bé virtualment absents perquè han adquirit una consistència dura i espinosa la línia lateral és simple, doble o vestigial El cap és gros i la boca, no protràctil i…
Els petits moixons enfiladissos
Tenim en el nostre àmbit geogràfic dues famílies de moixons que, semblantment als picots, ressegueixen els troncs dels arbres, buscant entre les escletxes els insectes de què s’alimenten La dels sítids, amb el pica-soques blau com a únic representant, és una família de l’hemisferi nord estretament emparentada amb la dels pàrids, que compta amb 31 espècies, bona part de les quals pertanyen al gènere Sitta són ocells menuts, però robusts, amb becs drets i forts, que es caracteritzen per baixar cap per avall al llarg dels troncs Més delicats, i amb el bec prim i encorbat, són els cèrtids, els…
Joaquim Muntañola i Puig

Joaquim Muntañola i Puig
© Jaume Vila-Ajuntament de Premià de Dalt
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Dibuixant i escriptor humorístic.
Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a En Patufet durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques, El Be Negre 1935-36, Papitu, Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya , Locus 1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …
, , ,
Collsuspina

Vista del nucli de Collsuspina (Moianès)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Moianès.
Situació i presentació El terme de Collsuspina, que la demarcació territorial del 1936 assignà a la comarca d’Osona, s’estén al llarg de la serra que tanca per ponent la plana de Vic Limita al N i al NE amb els municipis osonencs de Muntanyola i Tona, respectivament a l’E i al SE amb Balenyà Osona al S amb Castellcir, i a l’W amb Moià Collsuspina és un terme essencialment muntanyós, format geològicament durant el període terciari El port o coll de la Pollosa 920 m és l’únic pas entre el Moianès i Osona El terme sobrepassa els 1000 m en la petita serralada de la part N, que va de la Caseta de…
Sistema Central
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica, format per un conjunt de serralades que constitueixen una espina dorsal que divideix en dues parts la Meseta castellana.
Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat Aquestes fractures tenen la rèplica en d’altres…
Els bràmids: castanyola
L’únic bràmid de les nostres aigües és la castanyola Brama brama Es tracta d’una espècie pelágica o mesopelàgica, que a l’estiu s’acosta força a la zona litoral en petites moles S’alimenta d’organismes típicament pelàgics Domènec Lloris Els peixos que integren la família dels bràmids es caracteritzen, entre d’altres coses, per la forma del cos, molt alt i que, si bé pot ésser poc o molt comprimit, sempre té un peduncle caudal fort i destacat Les escates, que són grans, recobreixen el cos i part del cap la línia lateral, en cas d’haver-n’hi, és simple Al cap, alt i amb uns ulls grossos i…
Sant Nazari de Barbadell (Bulaternera)
Art romànic
Situació Estat en què es troba aquesta interessant església pre-romànica, antiga possessió del priorat de Serrabona ECSA - J Ponsich Aquesta església es troba integrada en una masia arruïnada, a la riba esquerra del Bulès Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 24” N - Long 2° 35’ 3” E Per a arribar-hi, cal prendre a Bulaternera la N-618, que remunta la vall del Bulès A poc més d’1 km, en un revolt de la carretera, un camí permet d’accedir a l’església, situada a uns cent metres Història L’església de Sant Nazari de Barbadell és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria…
l’Alt Millars

Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb Aragó.
La geografia Cap de comarca, Cirat Limita a l’W amb la ratlla d’Aragó al N, els seus límits són la serra del Carbo i altres alineacions que separen l’Alt Millars de l’Alcalatén, és a dir, la conca del riu de Llucena de la del riu de Vilamalefa a l’E, la Plana Baixa, frontera lingüística en la transició entre el sector muntanyós del riu i el sector pla al S, la serra d’Espadà i la serra d’Espina, que la separa de l’Alt Palància La comarca és rodejada pel N i per l’E per comarques de parla catalana, i per l’W i pel S, de parla castellana És travessada pel Millars, eix de la comarca un eix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina