Resultats de la cerca

Vida i obra Germà del pintor Jaume Morera i Galícia , es llicencià en dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals La Revista de Lérida , Lo Garbell , El Pallaresa , El Diario de Lérida , La Veu del Segre , El Ideal i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del diari El País…

És un dels alts passos de muntanya d’accés a Andorra més freqüentats

Feu dues representacions catalanes per setmana, del 1864 al 1866, al Teatre Odeon de Barcelona La necessitat d’eixamplar l’àmbit de les activitats feu que La Gata es traslladés al Teatre Romea de Barcelona, on prengué el nom de Teatre Català

Situació i presentació Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol Alta Cerdanya Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada dels termes de Meranges, Ger i Guils de…

Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts 1929-34, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a Diari Mercantil , Avui , La Rambla , Papitu , Mirador , Amic , Meridià  i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís i Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí , un recull de…

Vida i obra Vers el 1899 començà la seva formació artística assistint a l’Acadèmia Hoyos de pintura més tard, completà la seva educació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona Entre el 1910 i el 1912, fugint d’una condemna de la Llei de jurisdiccions, visqué a París En tornar, publicà els seus dibuixos antialemanys en la revista Iberia premiats amb la Gran Creu de la Legió d’Honor francesa Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis 1920-23, impartí classes a l’Escola Elemental del Treball i, més tard, a l’Escola de Bibliotecàries El 1922…

Vida i obra Es traslladà de molt jove a Barcelona, on s’incorporà al grup de poetes modernistes vinculats a El Poble Català , diari del qual fou collaborador Es donà a conèixer amb el recull de proses líriques L’ardenta cavalcada 1909, que revela la influència dels poetes finiseculars francesos i de Gabrielle D’Annunzio, i amb les peces teatrals de tall simbolista Al florir els pomers 1910 i Rondalla al clar de lluna 1912 El 1913 emigrà a Colòmbia, on visqué un any a Ciénaga i després a Barranquilla Hi fundà i dirigí la revista Voces 1917-20, considerada la primera revista d’avantguarda de l’…

La popularització del Modernisme com a estil artístic i la seva màxima divulgació la realitzaren els dibuixants Així, la proliferació de les produccions gràfiques com a eina de reproducció de l’obra del dibuixant va ser el mitjà pel qual el Modernisme es féu un art a l’abast de tothom Això és ben clar en el cas dels cartells publicitaris, que hi tingueren un paper rellevant, però també ho és pel que fa a les publicacions periòdiques, a les quals –per la seva producció seriada i pel seu baix preu– tothom tenia accés Progressivament, durant el segle XIX, la premsa periòdica havia anat…

“L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 23-7-1937 Coll part / GS Durant el període comprès entre el febrer del 1931 i el juliol del 1936 es produí un creixement en el nombre de capçaleres informatives diàries, que va representar una renovació en els continguts i també una voluntat de penetració en la societat i d’incidència en el camp econòmic i en l’opinió pública, per mitjà de campanyes que afavorien opcions polítiques concretes La presentació i el disseny també van evolucionar, sobretot per la incorporació de la fotografia com a element informatiu primordial Prova d’això és la gran…

Bé que a les èpoques primitives i mitjanes de totes les cultures és fàcil de trobar elements que semblen caricaturescs, no ho són la majoria de vegades, puix que tenen intenció moral o religiosa La caricatura prengué la seva veritable forma en les dues últimes centúries, quan es posà al servei de la política Prengué força a Anglaterra i a França, i s’estengué a tot Europa França en fou la capdavantera, amb artistes com Daumier, Doré, Gavarni, Steinlen, Gill, Caran d’Ache, Sem, Forain, al final del s XIX i principi del XX, i, modernament, Chaval, Siné i Wolinski L’Assiette au Beurre , Le Rire…