Resultats de la cerca

Fill de pare català i mare anglesa, es llicencià en dret El 1936 el govern de la Segona República Espanyola el designà membre del tribunal internacional de les Noves Hèbrides, actualment Vanuatu, que presidí en 1936-39 per a resoldre les disputes territorials sobre l’arxipèlag entre França i la Gran Bretanya Fruit d’aquesta experiència fou Tres años en las Nuevas Hébridas 1945 Publicà altres llibres de temàtica exòtica i viatgera La extraña vida de Pierre Queroul 1942, Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón 1943, Pensión de ultramar 1945 i Tenía razón la Kon-Tiki 1950 Poc…

Rebé la seva formació musical de P Fargas, al Conservatori de Música del Liceu, on acabà els estudis el 1873 En pocs anys es convertí en un dels violoncellistes més prestigiosos del seu temps, començà a fer gires i tocà a duo amb Isaac Albéniz Des del 1887 fou violoncel solista al Teatro Real de Madrid i a la capella reial, i professor del Conservatori de Música madrileny El 1894 ocupà el càrrec de professor de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou un dels primers professors de Pau Casals quan Josep García oferí un concert al Vendrell, fou escoltat per un…

Els tipus foren gravats i fosos per Christoffel van Dijck Fou per associació familiar que els Elzevier produïren un gran nombre d’obres, molt estimades per llur qualitat i que, en general, no porten cap altra indicació que Impremta Elzeviriana o Ex officina Elzeviriana , cosa que fa gairebé impossible de determinar a quin dels dotze o catorze membres d’aquesta família hom ha d’atribuir cada llibre Lodewijk Elzevier , el primer que duu aquest cognom, era originari de Lovaina s’establí a Leiden el 1580 Les seves obres porten la divisa " Concordia res parvae crescunt " la primera obra important…

En la jerarquia bizantina, el sebastocràtor ocupà el primer grau —fou, per tant, superior al rang de cèsar—, fins que, el 1163, Manuel I creà el nou títol de dèspota

Professor de física a Edimburg, s’interessà especialment per l’òptica Els seus principals treballs tracten de l’absorció de la llum, de l’òptica metàllica i de la polarització Estudià la difracció de la llum 1799 i formulà la regla sobre la polarització total de la llum reflectida llei de Brewster Inventà un polarímetre i fou el primer a emprar el sodi com a productor de llum monocromàtica Determinà l’anomenat punt de Brewster, un dels tres punts del vertical que passa pel Sol, per als quals la radiació celeste difosa té polarització nulla i que roman entre 15° i 20° per sota del Sol…

Graduat a la Universitat de Brandeis 1971 i doctorat a la Universitat de Princeton 1976, després d’uns quants anys a la Universitat de Harvard 1976-80 passà a la Universitat de Princeton, on des del 1980 és professor de física i de física matemàtica Capdavanter en el desenvolupament de la física teòrica actual que cerca unificar teoria quàntica, de les partícules, i relativitat general, ha fet contribucions rellevants en les teories de supercordes i supermembranes, destinades a donar una descripció unificada de les interaccions fonamentals de la natura, que formulà a mitjan dècada dels anys…

És regit pel Patronat Municipal Call de Girona, format el 1992 per l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya i per altres institucions, entre les quals destaquen Friends of Girona Museum & Institute, amb seu a Nova York, i la Xarxa de Jueries d’Espanya El centre comprèn dues seccions l’ Institut d’Estudis Nahmànides inaugurat el 1997, dedicat a l’obtenció i intercanvi d’informació i documentació sobre l’estudi de la cultura jueva —disposa de la biblioteca especialitzada Eliazar Eljanan Schalit—, i que organitza cursos i conferències i atorga beques d’…

Doctor en filologia francesa 1981, entre el 1993 i el 2010, i posteriorment emèrit, fou professor de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2010 Ha publicat diversos estudis sobre les seves principals línies d’investigació literatura francesa del segle XVII, novella del segle XIX i estilística de la traducció Ha traduït, entre d’altres, Balzac, Flaubert, Proust, Bossuet, Maupassant, Baudelaire, Verne i Zola, i ha conreat la novella, en què el món de l’homosexualitat sempre té un paper significatiu, amb Els plaers ficticis 1991, El joc del mentider 1994, L’adoració…

Fill d’immigrants ucraïnesos, rebé del seu pare les primeres lliçons de violoncel Fou alumne de Walter Grossman al Conservatori de Miami, i es perfeccionà a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb Felix Salmond, el qual posteriorment li llegà la seva biblioteca L’any 1936 fou contractat com a membre de l’Orquestra de la NBC, i el 1939, com a violoncel principal de l’Orquestra de Cleveland Del 1943 al 1951 formà part de la Filharmònica de Nova York Posteriorment inicià la seva carrera de solista Fou un destacat intèrpret de música de cambra, sovint al costat d’Isaac Stern i Eugene…

Vida El 1939 la seva família es traslladà a França i després a Mèxic i s’hi acabà nacionalitzant Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Guadalajara Exercí de docent a l’Instituto Politécnico Nacional IPN en literatura i periodisme El 1961 dirigí el suplement cultural de "La Opinión" i feu de redactor en cap de les publicacions "IPN" i "Solidaridad" collaborà a "Siete", "Otro Cine", "La República", "La Palabra y el Hombre" i "Hoy", i als diaris "El Universal" i "El Sol de México" 1977-80 Feu comentaris per a la ràdio i la televisió Com a actor feu de secundari a Calzonzín inspector…