Resultats de la cerca

Combinà els estudis universitaris de filosofia amb els musicals, que seguí al Conservatori de Madrid, on estudià composició 1966 Amplià estudis a Viena 1969 i, posteriorment, a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Schmid, H Swarowsky i K Osterreicher Guanyà el concurs internacional Nicolai Malko, de Copenhaguen i el de Besançon Després de debutar a La Fenice de Venècia el 1969, s’hi quedà com a assistent de Peter Maag Entre el 1981 i el 1986 fou principal director convidat de l’Orquestra Filharmònica de Londres, tasca que alternà amb la direcció general de la Deutsche Oper de…

Vida Topògraf de professió, el 1968 entrà al món amateur del CEC sota el guiatge del seu germà Carles, i se’n feu soci el 1972 També fou membre de la junta directiva com a vocal de programació de la seva Secció de Cinema Amateur, més tard de Cinema i Vídeo D’altra banda, el 1972, amb el seu germà Carles i el seu fill Xavier Peix i Orobitg, constituïren el Grup 3P, que rodà un seguit de curts argumentals, a més de filmacions familiars o de viatges Les cintes Vòrtex 1973, La pau de Sara Sterling 1974 i Variaciones sobre un tema de Paganini 1974 representaren Espanya en concursos de la UNICA, i…

Interessat primer per la zoologia, la biologia i la filosofia, se centrà finalment en temes de psicologia infantil i evolutiva, després de treballar amb T Lipps, P E Bleuler i E Claparède, el qual succeí en la direcció de l’Institut J J Rousseau Professor de les universitats de Lausana i Ginebra, edità amb altres els Archives de Psychologie i fundà, el 1951, el Centre International d’Epistémologie Génétique, que dirigí fins que morí La seva aportació fonamental fou la investigació des d’una perspectiva biològica, lògica i psicològica del sorgiment i desenvolupament de la…

Es llicencià en química a la Universitat Lliure de Berlín el 1968, es doctorà el 1971 a la Universitat Tècnica de Berlín Després d’un curs de postdoctorat a la univeristat de Notre Dame Indiana, EUA, obtingué l’habilitació per a exercir la docència en química física a la Universitat Lliure de Berlín 1976, i l’any següent fou admès com a professor associat de física química a l’Escola Politècnica de Lausana, on des del 1981 és catedràtic i director del laboratori de fotònica i interfície, i de l’Institut de Química Física del qual ha estat també director 1980-82 i 1998-2000 i cap…

L’any 1416, l’emperador Segimon I li atorgà el títol ducal, al mateix temps que li reconeixia el domini sobre la ciutat de Ginebra L’extinció de la branca dels Savoia-Acaia 1418 posà a les seves mans els territoris d’Itàlia amb Torí com a capital, on creà la universitat, i li donà la possibilitat d’aprofitar-se de les guerres internes de França i les guerres entre els estats italians Aquesta expansió territorial fou acompanyada de l’estructuració administrativa i legislativa, que es concretà en els Drecreta seu Statuta 1430 El 1434 deixà part del govern ducal al seu fill, Lluís I, i es retirà…

Fill del dibuixant i cartellista Josep Alumà i Sans Barcelona 1897 – 1974 Durant la Guerra Civil freqüentà el taller de pintura del Comissariat de Propaganda de la Generalitat Posteriorment estudià als tallers dels salesians de Sarrià i amplià la seva formació amb estades a Itàlia, Holanda, França, els EUA, etc Les seves primeres obres —retaules i murals— són de caràcter predominantment religiós i d’estètica medievalitzant La dècada de 1960 adoptà el figurativisme que el caracteritzà i s’endinsà en la temàtica esportiva, en la qual excellí És autor de diverses Suites Olímpiques…

Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on ha estat professor de projectes 1972-2007 Des de l’any 1998, és catedràtic de l’Accademia di Architettura di Mendrisio Suïssa També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana 1983-84 i 1997-98 i de l’Escola d’Arquitectura de París Belleville 1986 i 1987 Des del 1999 treballa amb Josep Maria Gil, amb qui va crear l’estudi Bonell i Gil arquitectes Entre les seves obres sobresurten l’edifici Frègoli a Barcelona 1975, premi FAD el velòdrom de Barcelona 1984, premi FAD, projectat juntament amb Francesc…

Amb el llibre Ballady i Romanse ‘Balades i romanços’, 1822 inaugurà el període romàntic a Polònia, i esdevingué el cap d’un nou corrent literari al seu país Deportat a Rússia 1823-28, passà després 1829 a Alemanya, on escriví els poemes Do matki Polki ‘A la mare polonesa’, Śmierć pułkownika ‘La mort del coronel’ i Reduta Ordona ‘El reducte d’Ordon’ Coneixedor a Roma de la insurrecció del 1830, pretengué d’unir-se a les forces independentistes, però no ho aconseguí Installat a París 1832 i després a Lausana, el 1840 tornà a París, on ensenyà literatures eslaves A l’època…

Estudià a Milà amb Luigi Montesanto i Adriano Tocchio La seva formació es veié interrompuda per la Segona Guerra Mundial, durant la qual va ser empresonat a Vichy Fou descobert en una emissió radiofònica per Ràdio Lausana, i debutà el 1946 a Reggio de l’Emília amb Manon , de Massenet el mateix any i amb la mateixa òpera feu, al Liceu de Barcelona, el seu debut en un teatre estranger Actuà per tot el món amb un repertori italià, romàntic i verista Entre el 1948 i el 1950 fou contractat pel Metropolitan de Nova York, on actuà posteriorment El 1951 debutà a São Paulo amb Maria…

Es titulà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on també es doctorà el 1975 És catedràtic del departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori des del 1986 i membre fundador del Laboratori d’Urbanisme 1969 Entre el 1983 i el 1989 fou cap d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i fou un dels principals artífexs de la transformació urbanística de Barcelona amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics l’any 1992 Fou premi Nacional d’Urbanisme l’any 1981 per un estudi sobre l’ocupació d’edificis a Barcelona i altres ciutats del sud d’Europa i el 1985, pel disseny…