Resultats de la cerca
Es mostren 1981 resultats
sard
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica, particularment arcaica, testimoni, segons la majoria d’estudiosos, de la llatinitat d’Àfrica, que ocupa un lloc propi entre la Romània oriental i l’occidental.
És parlada per prop d’un milió i mig d’individus Comprèn els següents dialectes el sasserès el gallurès amb afinitats corses al N, el logudorès el nuorès el més arcaic al centre, i el campidanès amb connexions amb el sicilià al S Amb relació als dialectes italians, presenta dificultats en la comprensió a causa de les assimilacions consonàntiques, la morfologia, la sintaxi arcaica i la manca d’una norma rectora Posseeix una base lingüística llatina, on s’havien incrustat alguns elements del substrat púnic i grec aquella base fou acrescuda amb altres aportacions germàniques,…
construcció absoluta
Gramàtica
Construcció formada per un substantiu i un participi que hi concorda, com un incís, deslligada gramaticalment de la resta de la frase, a la qual cal afegir generalment determinacions de tipus temporal, instrumental, etc.
La construcció llatina per excellència és l' ablatiu absolut també hi ha en aquesta llengua construccions de nominatiu absolut i d' acusatiu absolut Hi ha també una construcció de genitiu absolut , pròpia del grec
Homer Le Roy Shantz
Botànica
Botànic nord-americà.
Féu investigacions sobre la fermentació 1921-23, la vegetació, la fisiologia vegetal, etc Membre de diverses societats científiques nord-americanes, contribuí a l’estudi dels recursos naturals d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina
Māšāl·lāh
Astronomia
Esoterisme
Jueu egipci, astrònom i astròleg a la cort d’Almansor.
Autor d’un tractat sobre la construcció i l’ús de l’astrolabi, conservat només en la traducció llatina, que influí molt a Occident Consta que fou conegut a Ripoll a mitjan segle X
Ferran Pascual i Ayllón
Música
Violoncel·lista i compositor.
Estudià al conservatori del Liceu, de Barcelona, i a Buenos Aires amb Fornarini Ha actuat per Amèrica Llatina Entre les seves composicions destaca La molinera de Santianes Té també obres per a cant i piano
Amèrica del Nord
Subcontinent
Subcontinent format per la part septentrional d’Amèrica, al N de l’istme de Tehuantepec, o bé, des d’un punt de vista geofisiogràfic, al N de la serralada Neovolcànica; pràcticament, hom estableix el límit entre l’Amèrica del Nord i l’Amèrica Central a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize.
Seguint, però, criteris econòmics, polítics i culturals hom anomena Amèrica del Nord , en relació amb Amèrica Llatina, el conjunt de regions americanes al N del Río Grande del Norte, amb exclusió de les illes del Carib
coit interromput
Medicina
Mètode contraceptiu que consisteix a interrompre l’acte sexual i efectuar l’home una ejaculació extravaginal.
És una pràctica que ocasiona un alt percentatge de fracàs 15-40% a més, pot generar insatisfacció sexual en la parella i crear certs problemes psicològics Hom l’anomena també amb la forma llatina coitus interruptus
Pere Antoni Capó
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor establert a la plaça de Cort de Palma.
Les seves produccions començaren el 1721 Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d’Agustí Alemany
c

Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tercera lletra de l’alfabet català, anomenada ce [ces].
La C llatina deriva gràficament de la C etrusca, transformació de la Γ grega, arrodonida i inclinada cap a l’esquerra Prescindint de la confusió de sons oclusius palatals sord i sonor, comesa inicialment pels etruscs i resolta després per aquests i pels llatins amb la distinció de C , K , Q , d’una banda, i de G , de l’altra, l’evolució gràfica de la C és bastant simple, comparada amb la d’altres lletres La C clàssica és un semicercle una mica tancat, obert a la dreta només presenta reforços estètics en l’escriptura capital romana d’inscripcions monumentals En l’escriptura comuna…
Lucentum
Revista de prehistòria, arqueologia i història antiga, en castellà, editada anualment per la Universitat d’Alacant.
Pren el seu nom de la denominació llatina de la ciutat d’Alacant Fou fundada el 1982 S'hi publiquen treballs d’àmbit general i d’àrees geogràfiques diverses, per bé que hi predominen els temes del País Valencià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina