Resultats de la cerca
Es mostren 560 resultats
Alta Àustria
Alta Àustria El Danubi al seu pas per Hallstatt
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Land
d’Àustria.
La capital és Linz Regió predominantment muntanyosa que s’estén des dels contraforts septentrionals dels Niedere Tauern fins a la vall del Danubi amb els seus afluents Traun, Enns i Inn al centre, i les muntanyes de Mühlviertel al N Entre l’Inn i el Traun Innviertel hi ha nombroses centrals hidroelèctriques L’agricultura, desenvolupada especialment a les àrees immediates als Alps cereals, farratge, horta, bleda-rave, tabac, lli, representa, juntament amb la ramaderia boví i la silvicultura una aportació molt secundària a l’economia del land prop del 5% del PNB La localització…
Favara de Matarranya
Vista de conjunt de la vila de Favara de Matarranya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a banda i banda dels cursos baixos del Matarranya i del riu d’Algars, que travessen el terme de sud a nord poc abans de llur confluència a Nonasp.
Pertany administrativament a Aragó i al bisbat de Saragossa, però correspon a la zona de parla del català occidental Gairebé la meitat del territori és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls L’agricultura comprèn una zona de regadiu, al fons de les valls del Matarranya séquies de la Noguera, de Mesulls i de Rovinat i del riu d’Algars séquies de les Planes i de les Hortes, amb 360 ha d’oliveres, 105 de cereals, 92 d’hortalisses i 52 de vinya, i una zona de secà, en la qual predominen també les oliveres 1300 ha, seguides pels cereals 619 ha, els ametllers 609 ha i la vinya 105 ha La…
Francesc Ramon Xiqués
Francesc Ramon Xiques i Clausell pertany a la mateixa generació de François Cros i va ser un dels seus primers seguidors en la fabricació de l’àcid sulfúric La primera referència escrita de la seva producció és del 1822 Tenia la fàbrica en el barri del Clot, terme municipal de Sant Martí de Provençals Participà en l’exposició industrial de Madrid del 1828 i rebé una medalla de bronze pel seu vidriol –sulfat de ferro– i per la seva ce-russa El 1842 encara és fabricant d’àcid sulfúric, sempre al Clot Però la seva producció canvia pocs anys després i entra en el sector dels midons i coles que s’…
Manitoba
Divisió administrativa
Província del Canadà, fronterera, al S, amb els EUA.
La capital és Winnipeg Situada gairebé tota dins l’escut canadenc, només a l’extrem SW hi ha materials sedimentaris La gran plana de Manitoba és el fons d’un gran llac glacial, els vestigis del qual són encara els llacs Winnipeg, Winnipegosis, Manitoba, etc El clima és fred, amb una mitjana de -17,4°C pel gener i de 20,2° pel juliol, però és relativament sec 501 mm anuals a Winnipeg La vegetació es compon de tundra i boscs El conreu principal és el blat, la bleda-rave sucrera, el lli, la civada i l’ordi Hi ha explotació minera, sobretot de níquel i, al SW, petroli Concentrades a…
Saskatchewan
Granja agrícola i ramadera a la província de Saskatchewan, al Canadà
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Província de l’W del Canadà, limitada a l’E per la de Manitoba, a l’W per la d’Alberta, al N pel Territori del Nord-oest i al S pels EUA.
La capital és Regina La part septentrional, integrada a l’escut canadenc, amb una sèrie d’estrats paleozoics a l’extrem meridional, és una regió de bosc de coníferes, amb abundància de rius i llacs, els quals comprenen el 12% de l’extensió de la província La zona meridional, àrea de praderia, forma part del gran altiplà de roques cretàcies esteses fins a la sèrie de turons previs a les Muntanyes Rocalloses La glaciació quaternària hi deixà sòls rics i fèrtils, aprofitats per al conreu de blat més de la meitat de la producció del Canadà, sègol, colza, civada, lli, farratge i gira-…
Torre de la Creu del Castellar (Calonge)
Art romànic
Situació El turó de la Creu del Castellar, de forma cònica, és situat al mateix massís del Castellar o de Can Mont on també hi ha Castellbarri, si bé en aquest cas vers el nord-est de la masia de Can Mont, en una situació força inferior, però en un indret dominant, a 250 m d’altitud Aquesta torre servia per a vigilar la vall de Rifred, per on passa l’antiquíssim camí que travessava les Gavarres pel coll de la Ganga i que enllaçava la plana baix-empordanesa amb la vall de Calonge Mapa 334M781 Situació 31TEG053350 Hom hi pot arribar des de Can Mont o, directament, ascendint des de Calonge,…
Pena-roja
El nucli antic de Pena-roja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb el Baix Maestrat, accidentat al SE pels ports de Beseit.
Baixa gradualment del tossal d’Encanader 1396 m alt, termenal amb el Boixar i Coratxà, de S a N es destaca la Pena Roja 1203 m i el Masmut 1058 m Les argiles i margues que van de l’Oligocè al Pliocè cobreixen el sector de la depressió de l’Ebre, que ocupa la resta del terme 620 a 850 m El riu Tastavins s’hi origina per la unió del barranc de Pena-roja i el d’Escalona i separa el terme del de Mont-roig de Tastavins La vegetació clímax pi roig i carrascar ha estat desplaçada en bona part per pinedes i garrigues, i solament 1 312 ha, el 15,6% del total municipal, són aprofitades per al conreu…
filassa
Indústria tèxtil
Fil de cànem, de lli, de jute, etc, filat a un cap i destinat a ésser teixit o retort.
afilament
Agronomia
Procediment utilitzat per a obtenir fibres vegetals (cànem, lli, etc) molt llargues, o plantes (escarola, api, etc) molt tendres.
Consisteix a fer créixer les tiges i les fulles en presència de poca llum les tiges i les fulles s’allarguen i la clorofilla no és sintetitzada
Josep Lucena. Els mocadors
L’empresa fou creada per Josep Lucena al voltant del 1840 i s’establí al carrer de Jonqueres núm 10 de Barcelona La primera referència és del 1842 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors El tornem a trobar a la de Barcelona el 1844, presentant mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca Etiqueta Josep Lucena i els seus successors es distingiren per la fabricació de mocadors estampats Com la majoria, optà per establir la fàbrica a Sant Martí de Provençals —Can Lucena— mentre que el local barceloní es convertí en despatx…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina