Resultats de la cerca
Es mostren 663 resultats
Club Ciclista Sisquillo
Ciclisme
Club ciclista del barri de les Corts de Barcelona.
Fundat el 1940 amb el nom d’Unió Esportiva les Corts sota la presidència de Juli Mercader, el 1995 adoptà la denominació actual en referència a l’apellatiu popular de Francesc Martínez, que presidí l’entitat des del 1982, en substitució d’Aristeo Navarrete, president del club des del 1959 El 1944 organitzà la primera edició del Gran Premi Foramen, també conegut com Volta Ciclista a les Corts També organitzà el Trofeu Navarrete de ciclocròs 1982-84 a Castelldefels Entre el 1982 i el 1990 formà un equip amateur i patrocinà diversos equips dirigits per Enric Bicardi Té la medalla de…
Gala dels premis Enderrock
Se celebra a l’Auditori de Girona la 19a edició dels premis Enderrock Els principals premiats en les diverses categories són els grups Manel millor artista per votació popular i millor disc de pop-rock segons la crítica per Jo competeixo , Love of Lesbian millor artista en llengua no catalana per votació popular i millor artista de l’any segons la crítica i Roba Estesa millor grup revelació, millor disc de folk per Descalces i millor cançó de folk per Viu per votació popular i millor disc revelació segons la crítica Maria del Mar Bonet, el compositor, pianista i arranjador Francesc Burrull i…
Blanquina Marc i Almenara
Història
Judaisme
Judaïtzant.
De família conversa, el 1487 s’hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís Vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici El matrimoni continuà les pràctiques jueves —tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada— Morí de pesta, amb una filla seva El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l’inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella Mare del filòsof Joan Lluís Vives, aquest l’alludí afectuosament en la seva…
Pagà de Mallorca
Història
Fill natural de l’infant Ferran de Mallorca i net del rei Jaume II.
Es casà abans del 1343 amb Blanca de Salelles, filla del ric mercader Ramon de Salelles El 1343 era cap de les tropes que guardaven la marina d’Andratx en la guerra de Jaume III de Mallorca contra Pere el Cerimoniós El 1344 era capità del castell de la Roca, al Rosselló, i es veié obligat a rendir-se a les forces del Cerimoniós fet presoner, fou exiliat a Marsella i després bescanviat Participà, portant l’estendard reial, al costat del seu germà Jaume III, a la batalla de Llucmajor, on morí Enterrat a l’església de Llucmajor, el 1368 fou traslladat a la seu de Mallorca
Francesc Crespí de Valldaura i de Borja
Literatura catalana
Història
Poeta.
Fill de Francesc Crespí de Valldaura senyor de Sumacàrcer, del castell de Penya-roja i de l’Alcúdia de Crespins i de Joana de Borja, adoptà el cognom de la mare amb la forma Crespí de Borja De la seva muller Juana Brizuela que li sobrevisqué fins el 1649 tingué nou fills, dels quals es destacaren el vicecanceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc Fou comanador de Montesa des del 1577 Del que potser era una producció més extensa, només se n’han conservat unes quantes poesies en castellà, publicades per Gaspar Mercader El Prado de Valencia , 1600 i Bernat Català de…
,
Caçador
Història
Família procedent de Basilea, arrelada a Catalunya a partir del final del segle XV.
Probablement de cognom Jäger, foren coneguts amb el cognom catalanitzat de Caçador Guillem Caçador s’installà a Vic com a sabater, però ascendí al final de la seva vida a mercader Els fills i nets del seu segon matrimoni amb una vigatana emparentaren amb rics mercaders, ciutadans honrats i cavallers de Barcelona i assoliren el privilegi de cavaller 1548 i posteriorment de noble i, dels que seguiren la carrera eclesiàstica, quatre foren bisbes Actuaren sempre com a clan familiar tancat, participaren en la vida pública rectora del país a la conselleria de Barcelona i a la…
Castell de Vià (Font-romeu)
Art romànic
La senyoria de Vià era possessió de la família d’Urtx, que la conservà fins que, a la fi del segle XIII, fou adquirida per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, juntament amb el castell de Vià, del qual no queda rastre A la mort del vescomte Pere II, l’any 1353, la senyoria i el castell foren venuts Entre el 1435 i el 1436 Mateu d’Alp, mercader de Puigcerdà, fou senyor jurisdiccional de Vià i després ho foren els seus germans Tomàs i Lluís d’Alp L’any 1733, la senyoria de Vià era d’Antoni de Mir, del lloc d’Ix, que tenia la jurisdicció civil amb el delme i altres drets
Onofre Rard
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1599-1608), de Vic (1608-12) i de Girona (1612-21).
Fill del mercader Pere Rard i d’Elisabet Ja abans del 1596 era canonge penitencier de Barcelona Els seus germans, burgesos honrats de matrícula, aconseguiren el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona El 1602 traslladà definitivament la seu episcopal, el capítol i les relíquies d’Elna a Perpinyà, designada com a centre episcopal de la diòcesi, i inicià l’establiment dels jesuïtes a Perpinyà A Vic, celebrà dos sínodes el 1609 i el 1610 i fundà un convent de caputxins 1610 Dividí la diòcesi de Girona en deganats i la visità en detall Renuncià la mitra el 1616, però no fou…
cònsol de mar
Història
Cadascun dels dos magistrats que exercien a les ciutats i les viles mercantils catalanes la jurisdicció, en primera instància, sobre les causes marítimes i mercantils, juntament amb els defensors de la mercaderia, les corporacions de mercaders i llurs organismes de govern (consolat de mar).
Elegits habitualment pels prohoms o consellers de les corporacions de mercaders, com era el cas de València a Barcelona on presidien el Consell de Vint foren elegits el dia de Sant Marc pel consell de la ciutat fins que el rei Ferran II introduí, el 1498, la insaculació per a un dels cònsols, el cònsol militar o ciutadà , eren insaculats els membres de l’estament militar, els ciutadans honrats i els doctors en dret i en medicina per a l’altre, el cònsol mercader , els mercaders matriculats Els que restaren o els que foren restablerts després dels decrets de Nova Planta 1707-16,…
Torre de Madaloc (Portvendres)
Art romànic
Situació Fortificació del final del segle XIII situada en un alterós puig que domina la costa ECSA - Jamin La torre de Madaloc és edificada al cim d’un puig 656 m d’altitud, al límit sud-oest del territori de Portvendres, en un magnífic mirador damunt la costa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 33,6” N - Long 3° 4’ 32,4” E Hom hi arriba, partint de Portvendres, per la carretera D-86 i, a partir del coll de Molló, per la carretera anomenada “Circuit des Crêtes” PP Història El topònim del lloc figura esmentat el 981 com a pogium Madalanco puig de Madaloc, per bé que la primera menció trobada d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina