Resultats de la cerca

És esmentat ja el 1020

Normalment és tancada per una membrana, damunt la qual va soldada la part mitjana de la base de l’estrep

El cerebel controla principalment la coordinació, l’ajustament i la suavitat dels moviments No és indispensable per a cap forma de motilitat, però intervé en la coordinació espacial i temporal de les contraccions musculars, que determinen el manteniment de la postura erecta i la regulació de l’actitud El cerebel es troba íntimament relacionat amb les vies sensitives i les motores, i és el responsable de corregir l’activitat motora sobre la base dels errors detectats Aquesta estructura encefàlica rep la informació de la posició a través dels impulsos procedents del laberint de l’orella i dels…

Tota producció sonora es transmet per la vibració de l’aire fins que arriba a ser captada per la membrana timpànica de l’orella La capacitat i facilitat de transmissió del so des dels instruments o la veu humana depèn de les característiques acústiques del mecanisme sonor i de l’acoblament que aquest pugui tenir amb l’acústica del lloc on està sonant Així, doncs, es considera una bona emissió la que aprofita al màxim l’energia mecànica de l’instrument o del cantant, per obtenir una bona resposta en les condicions de ressonància que s’estableixin amb el medi transmissor Tant els…

Als Països Catalans, l’ofici és esmentat ja al s XIII, tant a Barcelona 1257 com a València 1283 A partir del s XIV hom distingí diverses classes de corredors segons les mercaderies i segons les formes de venda, classes que poden ésser agrupades en la de corredor de coll i en la de corredor d’orella i, eventualment, com a grup a part, la de corredor d’animals Les corredories, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, depengueren dels consells municipals, els quals limitaven les places i fixaven els corretatges Els corredors que intervenien en subhastes, pignoracions i altres negocis dependents…

És anomenada laberintitis la inflamació de l’orella interna En general, n’afecta una de sola Se sol presentar com a complicació d’un procés infecciós proper, com és el cas d’una otitis mitjana crònica colesteatomatosa, una parotiditis, una meningitis o bé a conseqüència d’un traumatisme cranial Com que en el laberint hi ha les estructures responsables de l’oïda i de l’equilibri, quan s’inflama en són afectades les dues funcions Així, s’esdevenen sordesa, sovint completa, i atacs de vertigen Habitualment, evoluciona cap a una sordesa total i irreversible, mentre que quan es destrueixen les…

L’ otomicosi és una infecció de l’orella externa deguda a fongs, d’entre els quals els més freqüents són la Candida albicans, l’ Aspergillus niger i l’ Aspergillus fumigatus És una malaltia relativament freqüent, afavorida per climes molt calorosos i humits Els fongs poden romandre inactius en el conducte auditiu extern durant dies o setmanes, però en un moment determinat es multipliquen fins que formen una massa considerable que arriba a obstruir el conducte Quan es forma aquesta massa es manifesten els símptomes Així, es presenta una coïssor intensa, sordesa i una lleu supuració Hom n’…

Definició Són anomenades vegetacions adenoides unes masses de teixit limfoide localitzades al sostre de la nasofaringe, d’una grandària variable, que es formen sovint en els infants a conseqüència d’un desenvolupament exagerat de l’amígdala faríngia, les dimensions de la qual solen disminuir a partir de la pubertat En alguns casos, les vegetacions adenoides creixen tant que arriben a obstruir les coanes nasals, la qual cosa obliga a respirar per la boca i origina diversos trastorns respiratoris A més, també poden obstruir els orificis de les trompes d’Eustaqui i causar trastorns freqüents de…