És anomenada laberintitis la inflamació de l’orella interna. En general, n’afecta una de sola. Se sol presentar com a complicació d’un procés infecciós proper, com és el cas d’una otitis mitjana crònica colesteatomatosa, una parotiditis, una meningitis o bé a conseqüència d’un traumatisme cranial.
Com que en el laberint hi ha les estructures responsables de l’oïda i de l’equilibri, quan s’inflama en són afectades les dues funcions. Així, s’esdevenen sordesa, sovint completa, i atacs de vertigen. Habitualment, evoluciona cap a una sordesa total i irreversible, mentre que quan es destrueixen les estructures laberíntiques el vertigen desapareix.
El tractament que cal aplicar-hi és el que correspon a la causa del trastorn. Quan hi ha supuració, però, de vegades es procedeix a una intervenció quirúrgica per a eliminar el pus i evitar que la infecció s’estengui.