Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
Johann Peter Emilius Hartmann
Música
Compositor i organista danès, descendent d’una família de músics.
Estudià lleis, i la seva feina de funcionari li permeté dedicar-se a la música amb desimboltura Ensenyà al Conservatori de Siboni El 1836 inicià un viatge per Europa, en companyia de HA Marschner, davant el qual entrà en contacte amb F Chopin, G Rossini, L Cherubini i L Spohr, entre d’altres En diversos viatges conegué Clara Wieck, F Mendelssohn, R Schumann i F Liszt Des del 1843 esdevingué organista a la catedral de Copenhaguen En crear-se el conservatori de la capital danesa en fou designat codirector, juntament amb N Gade Hartmann gaudí d’un gran respecte en la societat danesa…
Michel Lethiec
Música
Clarinetista francès.
Començà els estudis musicals a Bordeus Posteriorment estudià al Conservatori de París, on es diplomà amb primers premis en clarinet i música de cambra Des del seu debut al Carnegie Hall de Nova York l’any 1980, ha fet una important carrera de solista amb gires de concerts a Europa, Amèrica i Àsia, al costat de grans intèrprets com Vladimir Spivakov, Josef Suk o Philippe Entremont Ha estat solista convidat amb el Quartet Talich i el Quartet Lindsay, i d’orquestres simfòniques, com la de Ràdio França o la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Defensor entusiasta de la música…
Jerome Hines
Música
Baix i compositor nord-americà.
Estudià cant a Los Angeles i debutà el 1941 a San Francisco Entre el 1946 i el 1986 interpretà a la Metropolitan Opera House de Nova York els principals papers de baix del repertori operístic, amb obres de Ch Gounod, G Rossini, R Wagner, G Verdi, M Musorgskij, WA Mozart o B Britten Participà en l’estrena anglesa de The Rake’s progress 1953, d’I Stravinsky, i un any després es presentà a Múnic amb el paper principal de Don Giovanni de Mozart Ha cantat també en alguns dels més prestigiosos teatres d’òpera europeus, com ara el Teatre dels Festivals de Bayreuth 1958-63 i també al…
Sylvia Lindenstrand
Música
Mezzosoprano sueca.
Estudià a la seva ciutat natal i hi debutà el 1962 Dos anys més tard fou una de les noies flor de Parsifal al Festival de Bayreuth Després d’haver cantat amb gran èxit als festivals de Drottningholm, Ais de Provença i Edimburg i als teatres d’òpera de París, Ginebra, Amsterdam i Bonn, el 1975 debutà al Festival de Glyndebourne com la Dorabella de Così fan tutte , i hi tornà el 1979 com l’Amaranta de La fedeltà premiata , de J Haydn Ha interpretat òperes de WA Mozart, compositor en el qual s’ha especialitzat, ChW Gluck, F Cavalli, G Rossini, R Wagner, R Strauss i M Musorgskij Al…
Lella Cuberli
Música
Soprano nord-americana.
Estudià a la Universitat de Dallas i després ho feu a Itàlia, on el 1975 guanyà el premi femení del Concurs Verdi de Busseto El mateix any debutà a Budapest amb La Traviata i tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb El rapte del serrall , de Mozart El 1985 cantà a Ais de Provença Les noces de Fígaro , que després interpretà a Salzburg Ha estat una de les millors sopranos de la seva generació, amb reconeixement de diversos premis a la seva trajectòria, i ha actuat als principals teatres del món, amb un repertori que inclou obres de WA Mozart, G Donizetti, G Rossini, G…
Daniel Chabrun
Música
Director d’orquestra francès.
Estudià simultàniament a la Universitat i al Conservatori de París, combinant estudis de lletres amb els de piano, harmonia, fuga, contrapunt i direcció d’orquestra El 1954 guanyà el primer premi de direcció al conservatori d’aquesta ciutat i inicià la seva trajectòria professional, tant a França com a l’estranger Molt aviat es mostrà obert a tot tipus de repertori, amb la direcció d’obres d’autors diversos, des de H Purcell fins a A Webern, passant per CW Gluck, WA Mozart, G Rossini o C Debussy, a més de Claude Prey, de qui el 1966 estrenà l’òpera Jonàs Collaborà amb J Vilar en…
Lily Pons
Música
Soprano francesa naturalitzada nord-americana.
Estudià al Conservatori de París, on es formà com a pianista abans de fer-ho com a cantant El 1928 debutà a Mulhouse amb Lakmé , de Léo Delibes, i poc després dugué a terme els seus primers enregistraments Destacada intèrpret lírica lleugera, abordà el repertori mozartià Fou descoberta per Maria Pichot i Gironès i el seu marit, Giovanni Zenatello, que la recomanaren al Metropolitan de Nova York, on debutà 1931 amb el paper titular de Lucia di Lammermoor , teatre on es presentà successivament al llarg de les vint-i-vuit temporades següents amb òperes italianes Donizetti, Rossini i…
,
bel canto
Música
Locució que designa l’estil de cant propi, principalment, de l’òpera italiana del segle XVII i que subsistí fins ben entrat el XIX.
Antigament fou anomenat buon canto les designacions actuals daten probablement del començament del segle XIX El bel canto va unit a l’escola napolitana d’òpera, que valorà especialment les peculiaritats de la veu humana en el sentit de la virtuositat Nicola Porpora orientà decisivament el cant per aquest camí l’evolució posterior, cap a la fi del segle XVIII, imposà l’estil florit, que arribava a anullar l’obra del compositor sota les improvisacions de sopranistes i sopranos famosos Gioacchino Rossini fixà la virtuositat vocal a la partitura, limitant els abusos dels intèrprets…
Françoise Garner
Música
Soprano francesa.
Estudià al Conservatori de París, i després amplià la seva formació a Roma i Viena El 1963 debutà com a cantant en l’estrena de L’últim salvatge , de GC Menotti, a l’Òpera Còmica de París De seguida fou contractada per a interpretar els papers més compromesos per a soprano lírica en òperes de G Rossini, L Delibes i J Offenbach, entre d’altres A l’Òpera de París representà amb èxit els personatges de Gilda Rigoletto i Lucia di Lammermoor, i el 1971 interpretà el de Reina de la Nit La flauta màgica a Ais de Provença A partir del 1977, la seva veu evolucionà cap a un registre…
Yvonne Gall
Música
Soprano francesa.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1908 debutà al Teatre de l’Òpera amb Guillem Tell , de G Rossini Aviat hi fou contractada per a interpretar diversos personatges d’òperes de G Verdi, R Wagner, J Massenet i Ch Gounod Es destacà especialment en la Margarida de Faust , fins al punt d’esdevenir una intèrpret de referència per a aquest personatge, que representà de nou el 1934 amb motiu de la funció número 2000 de l’obra de Gounod a l’Òpera de París Simultaniejà les seves actuacions a l’Òpera de París amb collaboracions a l’Òpera Còmica, on, a partir del 1921,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina