Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
Henry Purcell
Henry Purcell en un retrat atribuït a G. Kneller
© Fototeca.cat
Música
Compositor anglès.
El 1679 fou nomenat organista de l’abadia de Westminster D’una formació contrapuntística sòlida, escriví obres en les quals aquesta coexisteix amb un sentit innat de la melodia i forma una síntesi d’una gran bellesa Purcell adaptà la llengua anglesa a l’estil representatiu dels italians Alguns dels seus fragments tenen una profunditat i un dramatisme semblants als de Monteverdi La seva escriptura és indistintament modal i tonal La seva obra mestra és l’òpera Dido and Aeneas , per a orquestra, baix continu i veus Altres obres dramàtiques són Diocletian 1690, King Arthur 1691, The Fairy Queen…
Ramon Pomés i Soler
Literatura catalana
Escriptor.
Periodista especialitzat en la crítica teatral i literària, fou redactor de La Vanguardia 1890-1932 i collaborà a Lo Sometent de Reus, entre d’altres Per al teatre escriví Los joves 1899, drama realista de tendència naturalista, i algunes peces menors com La Josepha 1893, El apóstol blanco 1901 i Florida eterna 1907 Publicà també el recull de narracions La Riallera 1903 i els versos de caràcter teosòfic La tragèdia divina 1905 Traduí al català La vaga dels forjadors 1898, de F Coppée, i Molt soroll per res 1909, de W Shakespeare És autor de diversos llibres de caràcter didàctic…
,
Sven-Eric Bechtolf
Teatre
Actor i director teatral alemany.
Estudià al Mozarteum de Salzburg i actuà al Volkstheater de Viena, al Schauspielhaus de Zuric i al Schauspiel de Bochum La temporada 1996-97 fou nomenat director artístic del Thalia Theater d’Hamburg, on muntà Romeo und Julia , de Shakespeare, i Baal , de Brecht, entre d’altres Ha continuat la seva carrera de direccions teatrals amb Cyrano de Bergerac 1999, d’ERostand Der Reigen , d’ASchnitzler 2000, i Leonce und Lena 2001, de GBüchner, totes presentades al Burgtheater de Viena També ha dirigit escènicament òpera Pélleas et Mélisande 2004, de CDebussy Der Rosenkavalier 2004, de…
John Wilson
Música
Compositor, llaütista i cantant anglès.
Fou molt actiu a la cort i als teatres de Londres a partir del 1614 Possiblement participà com a compositor en alguna de les produccions de W Shakespeare L’any 1635 passà a formar part del King’s Musick com a llaütista i cantant El 1644 obtingué un doctorat a la Universitat d’Oxford, institució de la qual fou professor entre el 1656 i el 1661 El 1662 esdevingué gentleman de la capella reial, com a successor de Henry Lawes Com a compositor destacà per les seves cançons, moltes de les quals foren escrites per a obres teatrals Publicà un parell de colleccions de cançons per a tres…
Stjepan Sulek
Música
Compositor, director i violinista iugoslau.
Es formà a l’Acadèmia de Música de Zagreb, de la qual el 1945 arribà a ser professor de composició Virtuós instrumentista de violí, fou també director responsable de l’Orquestra de Cambra de la Ràdio de Zagreb, amb la qual realitzà nombrosos concerts arreu d’Europa Compongué òperes - Koriolan 1958 i Oluja 'La tempesta', 1969, totes dues amb text del mateix autor i basades en Shakespeare-, simfonies sis, entre el 1944 i el 1966, concerts tretze en total i altres obres, entre les quals destaca la cantata El darrer Adam 1964 Com a compositor se li reconeix una original combinació de…
John Christopher Smith
Música
Compositor anglès d’origen alemany.
Era fill de John Christopher Smith, el principal amanuense de GF Händel El seu mestre més important fou Thomas Roseingrave i també rebé algunes lliçons del mateix Händel i de JCh Pepusch Compongué la seva primera òpera, Ulysses 1733, en estil italià De les següents destaquen The Fairies 1755 i The Tempest 1756, totes dues basades en obres de W Shakespeare Del 1759 al 1768 dirigí les interpretacions anuals del Messiah de Händel al Foundling Hospital, on era organista Dels seus nou oratoris sobresurt Paradise Lost 1760, a partir de l’obra de J Milton En altres oratoris, com ara…
Johann Christoph Schmidt
Música
Compositor anglès d’origen alemany.
Estudià amb T Roseingrave, JCh Pepusch i GF Händel, del qual el seu pare, anomenat també Johann Christoph, havia estat principal copista El fet que pare i fill tinguessin exactament el mateix nom esdevingué motiu de confusió i una dificultat a l’hora de reconstruir les biografies respectives i assignar les obres Compongué un gran nombre d’òperes, algunes de les quals basades en peces dramàtiques de W Shakespeare Entre aquestes destaquen The Fairies 1755, sobre El somni d’una nit d’estiu , i The Tempest 1756, a partir de l’obra homònima També és autor de música religiosa, sota la…
George Balanchine
Música
Ballarí i coreògraf nord-americà, el nom d’origen del qual era Georgij Melitonovic Balancivadze.
Actuà amb els Ballets Russos de Diaghilev i els Ballets Russos de Montecarlo El 1934 s’installà a Nova York, on creà la School of American Ballet, i esdevingué animador de companyies tan importants com l’American Ballet El 1949 fundà el New York City Ballet, el qual també dirigí L’estil de les seves coreografies es caracteritzà, d’una banda, per una utilització racional de la música, que li proporcionava un resultat plenament harmoniós, i, de l’altra, per la gran puresa lineal de les formes corporals Entre les seves creacions, cal destacar Concerto Barocco 1940, sobre un tema de JS Bach, El…
Giorgio Strehler
Teatre
Director teatral italià.
Treballà a Suïssa 1943-45 i de retorn al seu país esdevingué un dels més importants renovadors del teatre de postguerra Amb Paolo Grassi fundà el 1947 el Piccolo Teatro di Milano, companyia que dirigí fins el 1995 on desenvolupà la seva obra, en la qual, sota la influència del teatre èpic de Brecht, té un pes determinant l’intercanvi crític entre espectacle i públic Donà una dimensió especial dels texts de Goldoni, Pirandello, Bertolazzi, Toller, Brecht, Dürrenmatt, Shakespeare, entre altres Estrenà també òperes a la Scala de Milà i detingué nombrosos càrrecs director del…
Ferran Girbal i Jaume
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’ Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Eduard Girbal Inicià la seva trajectòria amb la publicació de novelles Àngela 1894, La Dolors 1897, L’hereu del molí 1897 i Pel maig 1898, totes en la línia del ruralisme vuitcentista El 1900 publicà el drama amorós d’ambient rural L’alegria de la casa i més tard el recull poètic Tot l’any íntimes 1902 El 1925 intentà adaptar-se als nous gustos de la narrativa popular amb La sort de Baronelli 1925, novella curta ambientada a l’Alemanya dels anys vint També es dedicà a la traducció Shakespeare Tot va bé si acaba bé , 1909,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina