Resultats de la cerca

Estudià a Venècia i sobretot a Darmstadt, amb Maderna i Stockhausen, i es formà com a director amb Hans Swarowsky a Viena El 1975 formà el Conjunt Bruno Maderna i entre 1983-87 dirigí l’Orquestra de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma Conduí també l’Orquestra Philharmonica de Londres i es forjà un gran prestigi com a director d’òpera al Metropolitan de Nova York i al Festival de Bayreuth amb òperes de Wagner

El 1917 estrenà a Munic la seva obra més important, Palestrina Opositor aferrissat de Schönberg, Busoni i de tot avantguardisme en general, les obres realitzades perllonguen la tradició romàntica alemanya en la línia de Wagner i Strauss La seva producció més important és operística, però compongué també música orquestral Scherzo , 1888 Concert per a Piano , 1922 Simfonia en do , 1940, etc, nombroses obres corals, música de cambra i més de 90 lieder

Debutà a Innsbruck el 1949 amb Der Freischutz de Weber La seva consagració arribà el 1951, quan cantà Sieglinde Die Walküre al Festival de Bayreuth, amb la qual es convertí en una de les majors intèrprets de Wagner i Strauss de la seva època Cantà sovint al Metropolitan de Nova York, i al Liceu interpretà, entre d’altres, el paper de Kostelnicka de Jenufa de Janáček i la Comtessa de Pique Dame de Čajkovskij

Debutà a Oslo en el paper de Nuri de Tiefland ‘Terra baixa’, d’E d’Albert 1913 Primerament cantà òpera italiana, però el 1932 passà a l’òpera wagneriana, de la qual fou una de les millors intèrprets En 1959-60 dirigí l’Òpera d’Oslo, gestió que inicià amb la reposició de Tiefland Enregistrà Alceste , de Gluck, i òperes de Wagner en discs El 1950 es presentà al Liceu de Barcelona

Estudià a Àustria i debutà a Viena el 1960 Els primers anys sobresortí en la interpretació d’obres de Wagner i Mozart, i actuà a Bayreuth 1960-62 i als festivals de Salzburg des del 1963 i Glyndebourne, Anglaterra des del 1964 Es presentà el 1976 al Covent Garden de Londres, amb Don Giovanni , obra que hi ha repetit sovint Ha conreat amb molt d’èxit l’oratori i ha enregistrat nombrosos discs

Des de l’aparició d’aquests gèneres el text ha tendit a perdre qualitat davant la música, malgrat els esforços regeneradors d’alguns autors Gluck, Wagner Al s XVIII Metastasio i AZeno mantingueren una certa dignitat literària, però llurs temes foren sempre clàssics històrics o mitològics i d’esquema rígid L’òpera bufa napolitana introduí temes i llenguatge populars, però sovint de baixa qualitat Amb el Romanticisme hom adaptà —i desfigurà— molt sovint drames de Shakespeare, Schiller, WScott, etc Es destacaren Felice Romani, FMPiave, SCammarano i, en l’etapa verista, GGiacosa i…

Inicià la seva carrera professional com a ballarí a la segona meitat dels anys quaranta en les companyies de Janine Charrat, Roland Petit i a l’International Ballet de Londres El 1954 fundà a París, amb el crític Jean Laurent, els Ballets de l’Étoile 1954, anomenats Ballet Théâtre de Maurice Béjart des del i Ballets du XXe Siècle des del 1959, en els quals s’inicià com a coreògraf i dels quals fou director El 1960 fou nomenat director de ballet del Théâtre Royal de la Monnaie, de Brusselles El 1970 fundà, a la mateixa ciutat, l’escola Mudra de dansa i acció corporal El 1987 creà i dirigí el…

Collaborà al “Diario de Barcelona”, “Lo Gai Saber”, “Calendari Català” i “La Renaixença” Fou membre 1877 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i mantenidor 1875 dels Jocs Florals de Barcelona Traduí al català l' Oda als trobadors catalans, de Mistral 1861, i al castellà poemes d’Horaci, Mireio 1868 de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner Afiliat al partit conservador, collaborà en la restauració d’Alfons XII i fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1875-77

Estudià a París amb Ernest Guiraud Aviat es destacà com a compositor, i el 1897 el seu scherzo simfònic L’apprenti sorcier assolí un èxit tal, que ha restat al repertori habitual d’orquestra Influït per Wagner a l’òpera Ariane et Barbe-Bleue 1907 i al “poema dansat” La Péri 1912, restà, però, atent als nous corrents musicals Fou crític musical de diverses revistes el 1948 hom publicà el recull Écrits de Paul Dukas sur la musique Un dels seus deixebles fou Olivier Messiaen

El 1888 anà a Leipzig a estudiar música i posteriorment s’establí definitivament a Anglaterra No obstant això, gran part de la seva producció tracta de les condicions de vida a l’Austràlia del s XIX, en particular les novelles The Getting of Wisdom 1910 i la trilogia The Fortunes of Richard Mahony 1917-29 Publicà també Young Cosima 1939, recreació de la muller de Wagner, les narracions The End of a Childhood 1934 i el 1948 hom publicà la seva autobiografia inacabada, Myself When Young