Resultats de la cerca

Dedicat professionalment a la direcció de l’empresa familiar Embotits Sala, s’inicià en política al final del franquisme i, poc després de prendre part al Primer Congrés de Cultura Catalana 1975, s’adherí a Convergència Democràtica de Catalunya CDC, partit pel qual fou diputat el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya i el 1979 dins Convergència i Unió El 1980 dimití el càrrec per a presentar la candidatura al Parlament català, on assolí l’escó el 1982, bé que aquest any tornà al Parlament espanyol com a senador Reelegit en aquest càrrec el 1986, el 1989, i el 1993, fou sovint…

Marcat per un germà amb una minusvalidesa intellectual, començà de molt jove l’activitat de voluntariat al servei d’aquest collectiu com a monitor El 1980 fou nomenat director de la cooperativa Taller Escola Barcelona, que posteriorment portà a la creació del Grup TEB 2000 Aquesta organització, formada per vuit cooperatives, cerca la inclusió en la societat de persones amb alguna discapacitat a través d’un entorn favorable que faciliti els diversos requeriments per a una vida tan autònoma com sigui possible en els diferents àmbits, com ara els del treball, l’habitatge o l’esport En aquest…

Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948 Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953 Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu Osona del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué fins a la mort…

Des del 1945 compaginà la feina com a apotecari a Santanyí amb la dedicació a la literatura Nomenat aquests anys cronista oficial del seu poble, exercí un mestratge reconegut, per bé que informal, sobre els escriptors mallorquins de la Generació dels 50, especialment dels seus conterranis Blai Bonet , Antònia Vicens  i Antoni Vidal i Ferrando Fou un capdavanter de l’ensenyament del català a Mallorca durant el franquisme i organitzà a casa seva trobades d’escriptors mallorquins i dels Països Catalans Escriví la novella Memòries d’una estàtua 1953 i el recull de contes La vida en rosa 1958,…

Especialitzat en la història del cristianisme i del pensament cristià contemporanis, ha estat professor a les universitats de Bari i La Sapienza, i des del 1981 és catedràtic d’història contemporània a la Terza Università degli Studi de Roma És autor de llibres sobre la història contemporània de l’Església Il potere del Papa da Pio Xiia Giovanni Paolo II 1993, Il Mediterraneo nel Novecento religione e stati 1994, Sant’Egidio, Roma e il mondo 1996, Le politiche della Chiesa 1997 i Vescovi d’Italia storie e profili del Novecento 2000, Il secolo del martirio I cristiani nel Novecento 2000-2009,…

Llicenciada en física per la Universitat Internacional Imam Khomeynî, hi participà en la lluita pels drets humans i escriví sobre els drets de les dones en una publicació estudiantil, fets que li suposaren dues detencions Des del 1998 ha estat empresonada en diversos períodes, i des del 2021 torna a complir condemna per assistir a un memorial en suport a Ebrahim Ketabdar, assassinat per les forces de seguretat iranianes durant les protestes nacionals del novembre del 2019 El 2003 s’incorporà al Centre per a la Defensa dels Drets Humans dirigit per Shirin Ebadi , del qual ocupa la …

És autor de tres reculls Iceberg 1986, Sagitari 1998 i Les mosques, la por A la seva obra poètica intenta reconciliar realisme quotidià, lirisme delicat i avantguardisme actual Ha estat el promotor d’activitats culturals com ara les lectures-tertúlies Poemes a l’Havanna 1990-93 recollides en una antologia l’any 1996, el Congrés Traficants de Poesia 1996, i l’exposició Art i poesia 1996 Ha comissariat les exposicions Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta 1996 i Dos amics de vint anys Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel Barcelona 1930-1938 2002 Conjuntament amb Pere Rosselló Bover ha publicat…

Enginyer agrònom, exercí de professor al Liceu agrícola de Tesà Rosselló Responsable de la secció d’agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu 1973, contribuí a l’acostament difícil entre agricultors de banda i banda de la frontera d’estat i a la confrontació dels seus problemes El 1992 fou guardonat amb la Medalla de l’Agricultura Catalana de la Generalitat de Catalunya Pròxim a les posicions del Grup Cultural de Joventut Catalana i, posteriorment, de les del Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació CREA, publicà El petit llibre de Catalunya Nord Lluita per un “Rosselló” català 1974,…

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964, el llibre de memòries Carnet tarragoní 1963-1975 1983, el recull de peces teatrals El mas de casaments 1994, la novella Les Mares 1995 i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la comèdia per a titelles La fira de Plundersweilern 1999 Pòstumament hom publicà Contes menestrals De 1971 a 1975 presidí la delegació…

Graduada en història per la Universitat Estatal de Moscou 1950, el 1956 es diplomà per l’Institut d’Economia i Estadística de Moscou El 1968 perdé la feina a l’editorial on treballava i fou expulsada del Partit Comunista per haver signat una carta en defensa de dissidents acusats Tanmateix, continuà activa a l’oposició clandestina, principalment com a editora del periòdic Crònica d’actualitat El 1976 cofundà amb altres dissidents el Grup Hèlsinki de Moscou per al seguiment del compliment dels acords de Hèlsinki 1975 a la  Unió Soviètica  en matèria de drets humans El 1977 fou expulsada de la…