Resultats de la cerca
Es mostren 1043 resultats
fitohormona
Bioquímica
Botànica
Substància que controla el desenvolupament dels vegetals.
Les fitohormones són sintetitzades en un lloc del vegetal i es traslladen en un altre, on actuen en una petitíssima quantitat Els nivells d’una fitohormona determinada o d’un conjunt de fitohormones en la planta fa que s’hi desencadeni un procés determinat germinació de la llavor, floració, fructificació, abscisió de fulles i fruits, etc Els estudis sobre la química i l’activitat biològica de les fitohormones naturals permeten de distingir-hi dos grans grups les promotores del desenvolupament auxines, citoquinines i gibberellines i les inhibidores o retardants del creixement àcid…
Joan Noves
Literatura catalana
Poeta i enginyer químic.
Després de llicenciar-se en enginyeria química a l’Institut Químic de Sarrià, escriví poesia des de l’any 1971 Ha publicat els poemaris Somnis i malsons 1980 i Timbals de primavera 1986, prologats per Josep Palau i Fabre La secreta joventut 2014 —que recull els poemes escrits entre el 1971 i el 1981 i els set poemes de la sèrie Cançonets 1990—, i La destrucció 2014 Vital, alliberadora i formalista, la seva poesia és una proposta de superació dels mecanismes repressius que actuen en la societat moderna És president de la Fundació Palau
heteroglot
Música
Instrument idiòfon amb llengüetes vibrants construïdes amb materials aliens a les parts estructurals i als ressonadors.
El terme és usat en oposició a idioglot En alguns instruments, principalment de l’àmbit popular, una o més llengüetes fixades a un marc rígid o una taula de ressonància actuen com a generadors de so en ser pinçades amb els dits o amb plectres Si aquests generadors són fets d’un material diferent, l’instrument rep aquest nom en la classificació Hornbostel-Sachs És el cas de les sanses africanes o les caixes de música, on les llengüetes metàlliques estan fixades sobre ressonadors de fusta En algunes guimbardes també es poden trobar llengüetes de metall fixades a marcs d’altres…
idioglot
Música
Instrument idiòfon amb llengüetes vibrants fetes del mateix material que les parts estructurals o la caixa de ressonància.
És usat en oposició a heteroglot En alguns instruments de l’àmbit popular, una o més llengüetes fixades a un marc rígid o una taula de ressonància actuen com a generadors de so en ser pinçades amb els dits o els plectres Quan aquestes són fetes del mateix material que la resta de l’instrument es defineixen amb aquest terme introduït pel sistema de classificació Hornbostel-Sachs En moltes sanses africanes, les llengüetes de fusta es fixen sobre una taula del mateix material, de la mateixa manera que a les guimbardes idioglotes les llengüetes metàlliques són fixades a un marc del…
fira de mostres
Economia
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.
Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals de Londres…
encobriment
Dret penal
Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d’impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.
Els parents pròxims són exempts de pena si doncs no participen dels resultats de l’acció criminal El nou codi penal del 1995 deixà de considerar l’encobriment com una participació postdelictiva i el convertí en un delicte autònom que cometen les persones quan, amb coneixement de la comissió d’un delicte i sense haver-hi intervingut com a autor o còmplice, actuen, amb posterioritat a la seva execució auxiliant els autors o còmplices, perquè en treuen profit, o ocultant, alterant el cos o efectes d’un delicte o ajudant els presumptes responsables d’un delicte a eludir la…
prosperitat
Economia
Situació econòmica en què es preveu un augment considerable de la demanda, amb la consegüent previsió de millors expectatives, que fa que l’activitat econòmica s’incrementi a ritmes creixents a fi d’obtenir el producte necessari, per tal de donar l’abast a la demanda creixent.
Aquest procés es pot mantenir ampliant la capacitat productiva o bé emprant l’existent amb més intensitat, fins a arribar a l’ocupació plena dels recursos A cada tipus d’economia, i segons les seves característiques, actuen forces que fan que no es desenvolupi la prosperitat d’una manera compassada en tots els sectors Els dos factors que cal estudiar per a conèixer l’evolució específica d’aquesta situació, que assimilada a una fase del cicle econòmic hom identifica amb expansió, són l'accelerador i el multiplicador, que tenen valors i característiques diferents en cada cas
cohesió social
Sociologia
Vinculació dels membres d’una col·lectivitat entre ells mateixos i com a grup.
Sinònim del concepte, més ampli, d'integració, la cohesió és el resultat de totes les forces socials normes i valors, ideologies i formes de vida, coerció social i amenaces de marginació que actuen sobre els individus per possibilitar l’existència, l’estabilitat i la continuïtat del grup com a tal El grau de cohesió de les collectivitats influeix positivament en el comportament de llurs membres Durkheim, per exemple, estudià la relació existent entre el nombre de suïcidis dins un grup social i el grau de no-cohesió o desintegració que hi regna i és objecte de determinació…
geodinàmica
Geologia
Part de la geologia que s’ocupa de les modificacions que experimenten el relleu i l’estructura de l’escorça terrestre.
Els agents geològics que produeixen aquestes modificacions es divideixen en dos grups agents geològics externs a l’escorça terrestre, els més coneguts i més ben estudiats glaç, aigües superficials, etc, i agents geològics interns, que actuen des de l’interior de la terra vulcanisme, sismologia, poc coneguts, malgrat ésser-ne ben patents els efectes La geodinàmica es divideix, doncs, en dos apartats geodinàmica externa , que estudia els agents geològics externs, i geodinàmica interna , que estudia els interns L’establiment de les bases científiques de la geodinàmica es deu a Lyell…
dinucleòtid
Bioquímica
Molècula constituïda per dues unitats de mononucleòtid (nucleòtid) enllaçades per un pont d’àcid fosfòric.
Diversos dinucleòtids provenen de la hidròlisi enzimàtica dels àcids nucleics i tenen un enllaç 3’,5'-fosfodiester A la cèllula hom troba també dinucleòtids que no procedeixen dels àcids nucleics, bo i tenint aleshores un pont 5’,5'-pirofosfat els més importants d’aquests darrers són el nicotinamida-adenina dinucleòtid NAD, el seu 3'-fosfat NADP i el flavina-adenina dinucleòtid FAD El NAD i el NADP actuen de coenzims, i el FAD de grup prostètic, en les reaccions catalitzades per oxidoreductases Tots tres foren isolats i identificats gràcies als treballs de Hvon Euler, OWarburg,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina