Resultats de la cerca
Es mostren 703 resultats
columbofília
Història
Interès pel foment de la cria i el millorament dels coloms.
De la simple afecció a la cria de coloms, molt estesa al Principat i especialment a Barcelona, a la darreria del s XIX hom passà a la cria de coloms missatgers com a activitat esportiva El 1873, Camil Fabra, director de l’agència Fabra de notícies, utilitzà coloms missatgers per aquest mitjà comunicà a Barcelona l’arribada del rei Alfons XII, el 1875 Per iniciativa de Diego de la Llave, hom fundà a Barcelona, el 1889, la Societat Columbòfila de Catalunya, la primera dels Països Catalans i de la península Ibèrica El mateix any es fundà la revista “La Paloma Mensajera”, òrgan, des…
Jaume Roca i Delpech
Pintura
Música
Pintor i músic.
Deixeble de Miquel Oliva i Francesc Civil El 1925 compongué la seva primera sardana i l’any següent es presentà com a pianista a Girona Becat per la diputació provincial cursà estudis amb d’Indy i Paul Brand a la Schola Cantorum de París 1927-32, ciutat on feu concerts Seguí la seva activitat de pianista a Girona i establí a Barcelona una acadèmia de piano Durant la guerra, al front, seguint una antiga afecció de dibuixant, s’inicià com a aquarellista El 1940 exposà a Girona i posteriorment a Barcelona, Girona, Figueres, Bilbao, Madrid, Cadis, París, Buenos Aires, València, etc,…
Johannes Josephus Hermanus Verhulst
Música
Compositor i director holandès.
Durant la seva etapa de formació, fou molt influït pels contactes germànics que establí des que el 1836 conegué F Mendelssohn Posteriorment feu estades d’ampliació d’estudis a Colònia i a Leipzig A Alemanya entrà en contacte amb R Schumann, amb qui l’uní una pregona amistat, i dirigí concerts amb l’Orquestra Euterpe de Leipzig El 1842, de retorn a Holanda, s’establí a Rotterdam, on dirigí la música de la capella reial i, a partir del 1854, organitzà els concerts del Festival Musical de la ciutat A la dècada dels seixanta dirigí diverses entitats simfòniques i corals d’Amsterdam i de la Haia L…
El que cal saber de l’hemocromatosi
Patologia humana
L’hemocromatosi constitueix una malaltia metabòlica caracteritzada per un dipòsit progressiu de ferro i la posterior acumulació d’aquest mineral en diversos teixits de l’organisme, fonamentalment al fetge, el cor, el pàncrees i la glàndula hipòfisi, que inicialment es manifesta amb somnolència, pèrdua de pes, enfosquiment de la pell i pèrdua del desig sexual i que, més endavant, en absència de tractament, es complica amb diverses afeccions greus i irreversibles, com ara cirrosi hepàtica o insuficiència cardíaca L’hemocromatosi sol ésser provocada per una alteració genètica que es transmet de…
El que cal saber de la limfangitis
Patologia humana
La limfangitis consisteix en la inflamació dels vasos limfàtics, és a dir, els petits conductes que transporten el líquid que s’acumula en l’espai intercellular dels teixits cap a la circulació venosa La inflamació dels vasos limfàtics és deguda a restabliment de gèrmens al seu interior, com bacteris o fongs, que procedeixen gairebé sempre d’infeccions cutànies de mans o peus, i penetren als teixits a través de ferides, com les degudes a un gratament intens, o bé úlceres A part de la febre i el malestar general, aquest trastorn es manifesta amb dolor, inflor i envermelliment del membre…
Carles de Coloma i de Melo
Historiografia catalana
Historiador, militar i diplomàtic.
Marquès d’Espinar i fill dels comtes d’Elda, participà des de molt jove en les campanyes bèlliques de Flandes 1588-1600 i d’altres parts d’Europa Portugal 1581 i Sicília 1584 Comanador de Montiel i d’Ossa de l’orde de Sant Jaume, fou majordom de Felip IV, castellà de Perpinyà i virrei de Mallorca 1611-17 Ocupà altres càrrecs al servei de la monarquia dels Àustria hispànics, i arribà a ser ambaixador a la cort de Jaume I d’Anglaterra 1622-24 Plasmà les seves experiències militars i diplomàtiques en l’obra Las guerras de los Estados Bajos desde el año de MDLXXXVIII hasta el de MDXCIX ,…
Clara Haskil
Música
Pianista romanesa.
La comprensió tardana del seu personal estil interpretatiu i una greu afecció a la columna vertebral marquen l’existència d’aquesta pianista Inicià els estudis a set anys amb R Roberts a Viena i posteriorment, a París, es formà sota la direcció d’A Cortot, Lazare Lévy i G Fauré El 1907, any que alternà l’estudi del piano i del violí, no fou admesa al Conservatori de París Afectada d’escoliosi, passà vuit anys sense actuar, fins que reaparegué l’any 1920 En aquesta època el món musical parisenc li negà el reconeixement i durant molts anys només fou contractada a Suïssa, on es…
Amenofis II
Interior de la tomba del faraó Amenofis II amb una representació de la deessa Isis agenollada
© Corel Professional Photos
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1450-1425 aC).
Fill de Tuthmosis III i Meryetre Hatšepsut distinta de la famosa Hatšepsut, la principal característica del seu govern és la política exterior que portà a terme a l’Àsia per tal de mantenir les conquestes de Tuthmosis III En el decurs de tres campanyes a Síria-Palestina, derrotà set reietons a Takhsy, prop de Kadeš, al S de Síria 1448, combaté Mitanni al centre de Síria 1444 i lluità a Palestina, prop de la plana d’Esdreló 1442 La seva política interior és menys lluïda, com ho demostra l’escassetat de les seves construccions a Núbia Amada, Buhen i Semna, sotmesa des del regnat de Tuthmosis…
Jean-Baptiste Siméon Chardin
Dona llegint amb nen , de Jean-Baptiste Siméon Chardin
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill d’un ebenista, ingressà al taller del pintor Cazes, que li inculcà l’afecció als flamencs i als holandesos El 1728 es féu conèixer amb La Raie ouverte Musée du Louvre i altres natures mortes El mateix 1728 ingressava a l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture A partir del 1733 incorporà a les seves obres la figura humana Dame cachetant une lettre , palau de Charlottenburg, Berlín Exposà regularment al Salon des del 1737 fins a la seva mort La seva extensa producció consta bàsicament de natures mortes i pintura de gènere Enamorat de la matèria, en les seves composicions…
malaltia de Lyme
Patologia humana
Malaltia infecciosa causada per l’espiroqueta Borrelia burgdorferi, transmesa per una paparra del gènere Ixodes.
Fou identificat per primer cop el 1975 a la ciutat de Lyme, de la qual rep el nom Els anys següents s’estengué pràcticament arreu del món Dona lloc a un trastorn inflamatori crònic multisistèmic, amb especial afectació de la pell, el sistema nerviós, el cor i les articulacions, per bé que també poden ésser afectats altres òrgans ull, os, múscul, melsa, ronyó, fetge, etc Sol tenir una evolució crònica, amb recurrència d’episodis aguts, i les seves manifestacions són extremament diverses, per la qual cosa és possible que sigui confosa amb patologies molt diverses En un estadi precoç…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina