Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
lofoforats
Zoologia
Embrancament de metazous triploblàstics protostomats caracteritzat per la presència d’un òrgan especialitzat, el lofòfor.
Tots són sedentaris o fixos, amb un cap reduït, un cos protegit per una coberta protectora i un tub digestiu generalment en forma de U S'alimenten d’organismes planctònics Són aquàtics, gairebé tots marins, i amb una larva lliure de trocòfora Comprenen les classes dels foronidis, els briozous, els braquiòpodes, els endoproctes, els quetògnats i els priapuloïdeus Els darrers estudis de filogènia molecular indiquen que el grup dels lofoforats és polifilètic, és a dir, que inclou grups d’espècies que no comparteixen un antecessor comú La nova distribució proposa que dins els…
àteles

Àteles penjada d'una branca
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de primats platirrins de la família dels cèbids, anomenats també mones aranya, que tenen les extremitats molt llargues i fràgils, i la cua, que és prènsil, també molt llarga.
Els manca el dit polze, o és molt reduït els altres dits són llargs i prims, com ganxos Mesuren mig metre d’alçària i són de colors variables segons les espècies, des de tons daurats fins a negres Tenen el cap petit i la cara glabra llur encèfal és una mica més desenvolupat que el de la resta dels platirrins Habiten en grups als boscs espessos i menen una vida exclusivament arborícola Es traslladen saltant d’una branca a l’altra, penjant-se pels braços i per la cua braquiació S'alimenten de vegetals i de fruites Habiten Mèxic i el Brasil L’espècie A variegatus és pròpia de l’alt…
cercopitècids
Zoologia
Família de primats catarrins integrada per individus de dimensions variables, arborícoles, grimpadors o caminadors.
En general, els membres anteriors i posteriors atenyen igual llargada la cua, no prènsil i més o menys desenvolupada, pot faltar en algun gènere El cap és rodó, amb la cara glabra i els narius molt junts i aixafats tenen 32 dents, i les orelles són petites, rodones o ovalades El pèl és de coloració verdosa o d’un gris marró Tenen callositats isquiàtiques mancades de pèl i sovint de color vermell viu en les femelles aquesta coloració presenta modificacions relacionades amb el cicle sexual Omnívors, s’alimenten, però, principalment de vegetals Són gregaris i viuen en grups…
cucut

Cucut
© Gabriel Buissart
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, caracteritzat per tenir les plomes de la gorja i les de les parts superiors d’un color gris blau, les inferiors, blanquinoses amb ones de color gris fosc, i la cua, llarga, arrodonida, grisenca, tacada de blanc; la longitud total és d’uns 35 cm.
Quan vola hom el pot confondre amb l’esparver És una espècie arborícola, però a vegades hom la pot trobar en terrenys sense arbres El cucut és estès per tot Europa i s’alimenta d’erugues, insectes i petits vertebrats És característic d’aquesta espècie el parasitisme a què la femella sotmet els nius d’altres espècies d’ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis Els pares adoptius, sense adonar-se'n, o si més no sense que els importi el fet, alimenten amb molta cura la cria de cucut, que molts cops és, al cap de pocs dies després de nada, unes quantes vegades…
dermàpters

Aspecte d’un dermàpter mascle en visió dorsal: 1 palp maxil·lar, 2 antena, 3 ull, 4 vèrtex, 5 pronot, 6 tegmina, 7 part coriàcia del segon parell d’ales, 8 camp marginal del segon parell d’ales, 9 camp apical del segon parell d’ales, 10 part membranosa del segon parell d’ales, 11 epiprocte, 12 cerc
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes marrons o negrosos de grandària petita o mitjana (5 cm de longitud màxima), amb el cos llarg i aplanat, ulls composts i antenes bastant llargues.
El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la metamorfosi L’…
cabirol
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels cèrvids, de petites dimensions, més petits que els cérvols, de cos elegant, amb el pelatge de colors variables segons les estacions, de tons predominantment bruns rogencs, i clapat de blanc en els individus joves.
Les banyes dels mascles, petites i caduques, presenten poques ramificacions i són bifurcades a la punta Són molt àgils i ràpids habiten, en petits grups familiars, en boscs espessos de muntanya durant l’estiu, i baixen a les valls a l’hivern Són dòcils, tímids i pacífics s’alimenten d’herba, brots tendres, fulles i fruita Llur caça és reglamentada hom n’aprecia la carn i les banyes S’adapten bé a la vida en captivitat N’hi ha diverses espècies les més freqüents són C capreolus , pròpia de tot Europa, que habita als Pirineus i al sistema Ibèric, i C pygargus , una mica més gros…
tríglids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels escorpeniformes integrada per espècies de cap voluminós, protegit per una sòlida cuirassa òssia amb agullons als opercles.
Els radis anteriors de les grans aletes pectorals són lliures i digitiformes, i tenen una finalitat sensorial o locomotora, que els permet de caminar pel fons cercant les preses S'alimenten de molluscs i peixos petits Habiten en fons de sorra de la regió costanera de la plataforma litoral Inclou cinc gèneres, amb set espècies, de colors més o menys roigs, amb vetes blaves a les aletes pectorals Al gènere Trigla pertany la lluerna rossa o viret Tlucerna i el garneu Tlyra , al gènere Trigloporus la lluerna comuna Tlastoviza , al gènere Eutrigla el cap d’ase Egurnardus , al…
saimiri
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, caracteritzats per l’allargament del crani, especialment de la regió occipital, el gran desenvolupament dels ullals i la posició vertical de les dents incisives.
Més de la meitat de llur longitud uns 80 cm correspon a la cua El volum cerebral és considerable i la relació ponderal del cervell respecte al cos entre 1/17 i 1/22 és la més alta dels mamífers, inclòs l’home 1/35 tot i això, i a causa de llur estructura molt primitiva, són d’una intelligència escassa Són gregaris i viuen en grups nombrosos, eventualment de fins a 100 individus, gairebé sempre sobre els arbres, dels quals rarament baixen Diürns i omnívors s’alimenten d’insectes, de fruita, d’ous i d’ocells, llur distribució va des de Costa Rica fins al NE del Brasil i Bolívia L’…
Qui digereix la fusta?
El voraç i insòlit tèrmit Mastotermes darwiniensis viu en nius subterranis que poden arribar a tenir més d’un milió d’individus Mengen qualsevol cosa que contingui polímers de carboni, de manera que destrossen arbres i fusta, però també material ceratinós, pneumàtics i fins i tot el recobriment dels cables elèctrics En altres èpoques geològiques n’hi havia per tot el planeta, però actualment resten acantonats a l’Austràlia septentrional, a la regió de Darwin, tanmateix fora del domini de la sabana Es creu que aquests tèrmits i els seus avantpassats han menjat fusta vella i morta des de fa com…
talp

Talp (Talpa europaea)
Wildlife Wanderer (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers teris de l’ordre dels insectívors, de la família dels tàlpids, de cos robust, gairebé sense coll, amb el cap acabat en un morro ple de terminacions nervioses, els ulls molt petits (i en Talpa caeca recoberts per un replec de la pell) i sense pavellons auditius externs.
La longitud total pot arribar a 18 cm Les extremitats són pentadàctiles, i les davanteres adaptades a l’excavació Animals subterranis, habiten en galeries que ells mateixos construeixen Aquestes galeries poden ésser permanents i llargues, en les quals les femelles construeixen el niu al moment de criar, o transitòries i circulars, que constitueixen el territori de caça Les femelles pareixen de 3 a 7 cries a la primavera, després de cinc setmanes de gestació, i poden tenir un altre part al final de l’estiu S'alimenten d’insectes, de cucs de terra i de restes vegetals que troben en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina