Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal d’Ivorra, d’una extensió de 15,36 km 2 , és a llevant de la comarca de la Segarra, en la zona de contacte amb els municipis de l’Anoia que pertanyen a la subcomarca anomenada de la Segarra Calafina A llevant, el municipi confronta amb el terme anoienc de Castellfollit de Riubregós, al SE, per un petit tram, amb Estaràs, a migdia amb Sant Ramon, a ponent amb Sant Guim de la Plana pel pla de Viver, i al sector septentrional, des del NW fins el NE per les Comes, sector que supera els 560 m, amb Torà Solsonès El territori d’Ivorra s’estén entre el…

Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els grans…

Situació i presentació El terme municipi de Cabanabona, d’una extensió de 14, 12 km 2 , és situat entre els termes d’Oliola, a ponent i tramuntana, de Vilanova de l’Aguda, a llevant, i a migdia confronta amb el municipi segarrenc de Torrefeta i Florejacs, pel sector de l’antic terme de Florejacs Cabanabona resta inclòs en la part de la Noguera que hom anomena subcomarca del Segre Mitjà, tot i que el municipi no arriba fins al riu És emplaçat als altiplans que separen les valls del Llobregós i del Sió El terme comprèn els pobles de Cabanabona, cap del municipi, i de Vilamajor, i el santuari de…

Té grans fulles oblongues verdes i violades i flors blanques i malves

Situació i presentació El terme municipal d’Argençola, de 47,09 km 2 , un dels més extensos de la comarca, és situat al seu extrem de ponent, al límit amb la Segarra i amb la Conca de Barberà Limita amb Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barberà, al SW, a l’W amb Talavera de la Segarra, on hi ha el límit de les tres comarques i de les tres províncies de Tarragona, Lleida, i Barcelona, i amb els termes de Montmaneu NW, Sant Guim de Freixenet Segarra, Veciana N, Jorba E i Sant Martí de Tous SE El territori forma part dels primers altiplans segarrencs, drenats pel torrent del…

La geografia El territori, muntanyós, és comprès dins el sistema del Drakensberg, el qual arriba als 3660 m en el pic Cathkin, al NE, i és format per una sèrie d’altiplans, baixos al NE, W i SW i alts al centre i NE A les altes valls del NE, travessades pel curs superior de l’Orange i el Tugela, el sòl, volcànic, és molt fèrtil, però poc conreat, mentre que en el baix altiplà de l’W el sòl és pobre, a causa de l’erosió continuada El clima, àrid, temperat per l’altitud, registra una sensible oscillació diürna i estacional les temperatures varien entre 34°C i 16°C les precipitacions són…

La capital és Stuttgart Geològicament, hom pot dividir el land en tres grans regions la vall de l’Alt Rin, a l’W, que limita amb l’Oberwald al NW i el massís de la Selva Negra a l’W, els altiplans sedimentaris de Suàbia a l’E, i la zona prealpina al SE, amb el llac de Constança com a límit sud Hidrogràficament, el territori es reparteix en unes tres quartes parts corresponents a la conca del Rin del qual el Neckar és el principal afluent al land , i una quarta part, que correspon a la conca del Danubi El clima és de predomini atlàntic uns 19 C de mitjana al juliol i al voltant…

Situació i presentació Limita al S amb Aguilar de Segarra i Rajadell, al N i al NW amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Sant Joan de Vilatorrada El territori és afaiçonat pels altiplans estructurals de Fonollosa 527 m i de Fals 480 m, a banda i banda de la riera de Fonollosa —dita també de Fals—, afluent per la dreta del Cardener i nodrida pels torrents de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge La serra de Castelltallat i els seus replans del vessant de migdia constitueixen el sector septentrional del terme, d’on davallen diversos torrents, no pas continus, que aboquen les aigües a la…

Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o margoses,…