Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
Eslida

Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat als vessants meridionals de la serra d’Espadà, al sector mitjà de la vall d’Artana, drenada per la rambla d’Artana o riu d’Eslida
; el coll d’Eslida
(688 m alt.), al sud, comunica la vall amb la conca del Palància.
El territori és en gran part muntanyós i l’agricultura tradicional, de secà garrofers, vinya, olivera, es troba en completa regressió Hi ha 890 ha de superfície forestal, on només és aprofitada l’alzina surera 15% L’olivera ocupa el 19% de la superfície i el garrofer el 16% el regadiu, poc més de 50 ha Les terres són treballades en règim de conreu directe Darrerament hi ha una certa activitat industrial fusta Centre d’estiueig La vila 839 h agl 2006, esliders 370 m alt es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, sota les ruïnes de l’antic castell d’Eslida L’…
vall d’Alinyà

vall d’Alinyà (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Vall de l’Alt Urgell que davalla de la serra de Port del Comte i aflueix al Segre, per l’esquerra, entre Organyà i Coll de Nargó, prop del pont d’Espia.
És separada, al N, de la vall de la Vansa pels puigs Galliner 1634 m i de Ginestar 1730 m entre els quals hi ha el coll de Galliner, pas de la carretera forestal d’Organyà a l’Alzina d’Alinyà i per un llarg contrafort que deriva del pedró dels Quatre Batlles 2383 m, punt culminant de la serra de Port del Comte al S, la serra de Turp 1578 m, la tossa de Cambrils 1813 m entre les quals es troba el coll de Cambrils, pas de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, i la serra d’Odèn que deriva del mateix pedró dels Quatre Batlles separen aquesta vall de la vall de les…
Joaquim Gràcia Calvó

Joaquim Gràcia Calvó (al mig)
Federació Catalana de Caça
Caça
Caçador i dirigent esportiu.
Compaginà la caça menor i la major A la dècada de 1970 recorregué el territori català caçant guineus amb un reclam que feia amb una fulla d’alzina També fou un dels principals caçadors d’isards, amb 193 peces caçades Presidí l’Associació de Munters de Catalunya i la Germandat de Caçadors de Sant Hubert El 1953 s’incorporà a la junta directiva de la Federació Regional de Caça Fou el representant de la federació a la Junta d’Homologació de Trofeus de Caça durant molts anys Participà en la fundació de totes les reserves de caça de Catalunya i Aragó, com a collaborador de l’enginyer…
born
Tecnologia
Dit de les pannes que comencen a formar-se a la soca d’una alzina surera.
arbre esclerofil·le
Botànica
Arbre de fulla persistent, endurida, coriàcia i petita, com la de l’alzina i l’olivera.
Correspon a medis climàtics bastant secs, i és el tipus d’arbre característic de la regió mediterrània i les zones de clima semblant, on les pluges estivals són escasses
panna
Tecnologia
Llenca de suro, de forma quadrangular, que hom arrenca de l’alzina surera en pelar-la.
engrandidor
Oficis manuals
Tros de fusta d’alzina, de forma cònica, que els llauners empren per a engrandir canons.
Museu del Suro de Palafrugell

Entrada principal del Museu del Suro de Palafrugell
© Museu del Suro
Museu
Centre museístic de Palafrugell que conserva, estudia i difon de manera monogràfica el patrimoni cultural i natural relacionat amb el món del suro.
Tracta el model específic de la indústria del suro , que ha deixat una forta empremta, especialment a les comarques de l’Empordà, la Selva i el Gironès El museu permet resseguir el procés de transformació del suro, des de la pela de l’alzina surera fins que es comercialitza Fou fundat formalment l’any 1972, impulsat per Miquel Oliva Des del 1976 les colleccions ocuparen una de les sales de la Casa de Cultura Josep Pla, i el 1979 passaren a l’antiga fàbrica tapera de Can Genís El 1987 fou emplaçat en un edifici racionalista del centre de la vila construït entre els anys 1931 i…
Miquel Rayó i Ferrer
Literatura catalana
Narrador.
Llicenciat 1992 en ciències de l’educació per la UIB Especialment dedicat a la literatura infantil i juvenil, és autor de les narracions El raïm del sol i de la lluna 1983, premi Guillem Cifre de Colonya 1982, Plagueta d’ales 1984, El secret de la fulla d’alzina 1985, La bella ventura 1986, premi de la Generalitat de Catalunya, Les ales roges 1988, premi Josep M Folch i Torres 1987, El corsari 1988, Un ermità i un gegant 1989, Eh, vellmarí 1991, L última por 1992, Contraban 1995, N’Anna i el vern 1998, Les muntanyes de foc 2000, premi Joaquim Ruyra 1999, El camí del far 2000,…
arbre planifoli
Botànica
Arbre de fulles planes i de làmina ampla, com en la blada, l’alzina i l’avellaner.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina