Resultats de la cerca

Estudià arts a Alcalá, on fou deixeble de Nebrija, i teologia a París Tornà a València i s’hi doctorà en teologia Fou protegit pel duc de Gandia, Joan de Borja, del qual era alhora mestre Catedràtic de filosofia a la Universitat de València 1515-23, hi promogué activament la renovació dels mètodes d’ensenyament Era amic i corresponsal de Lluís Vives Deixà inèdites diverses anotacions i diversos comentaris, a la manera de Budé, Poliziano i Barbaro, a obres de Sèneca, de Plini, de Valeri Màxim i d’altres Llegà la seva biblioteca i una collecció important de medalles i monedes antigues al seu…

Fou catedràtic de dret civil a Montpeller, i després a València Publicà a Lió De pactis et contractibus 1542 i uns comentaris In titulum de Constitutionibus 1545

El 1800 estrenà el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs , que romangué de repertori durant molts anys És autor de Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia 1802 i de Cançó nova en la que es descobreixen les tares de moltes minyones perquè els fadrins estiguin alerta 1828 Fou director del Diario de Barcelona durant la guerra del Francès, i del Teatre de la Santa Creu del 1837 al 1839 Traduí al castellà diverses novelles romàntiques i melodrames francesos, de Ducange i Delavigne, entre d’altres Emprà el pseudònim d' El Solitario de Alella

Fou el primer a aplicar el mètode natural a la classificació dels insectes en el seu Précis des caractères génériques des insectes disposés dans un ordre naturel 1796, i amb els Genera crustaceorum et insectorum 1806 establí les bases de la moderna sistemàtica de crustacis i insectes El 1830 succeí Lamarck a la càtedra del Muséum National d’Histoire Naturelle de París

Fou el primer poeta-músic de l’església grega que cultivà la forma musical anomenada cànon Hom li atribueix, sobretot, el Gran Cànon propi de la quaresma, de 250 estrofes És venerat com a sant Festa 4 de juliol

En aquesta darrera població fundà un pòsit de tipus castellà que descriví a Administració perpètua de cent cafissos de forment, per a què los pobres llauradors i hereters de la vila de Morvedre tinguen cada any forment per a sembrar ses terres, i heretats, sens pagar interés, ni creiximònia alguna València 1605 Fou conegut també per Perandreu

El lloc és esmentat en la donació que l’any 882 féu el bisbe Teuter a la canònica de Girona amb motiu de la seva organització L’any 1222 consta com “Santci Andree de Alodio” També s’esmenta en un document de l’any 1280 L’any 1359 tenia 15 focs al seu terme, i el 1698 fou lloc reial És una església parroquial que primerament pertangué a l’ardiaconat de la Selva i després a l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners L’edifici actual fou refet als segles XVIII i XIX i no guarda cap vestigi d’època romànica

Capella situada al costat d’un mas, als peus del castell ara només en queden les ruïnes Pel seu titular sembla una capella antiga, potser d’època romànica, bé que no se’n coneixen notícies anteriors al segle XVI Diu la tradició que aquesta casa s’unia al castell per un pas subterrani

Es doctorà a París 1812 i treballà a Mèxic tornà a Menorca, i finalment es retirà a França És autor, entre d’altres obres inèdites, d’unes Refléxions sur l’instinct et sur la perversion dans quelques maladies 1820

Format al Club Gimnàstic Tarragona, també fou atleta del Chapín Jerez, el Futbol Club Barcelona i l’Agrupació Atlètica Catalunya Fou campió de Catalunya de 800 m 1996, 1997, de 3000 m obstacles 2000, de cros 2001 i de cros curt 2004