Resultats de la cerca
Es mostren 1709 resultats
coixinet
Coixinet de ròtula, de doble rengle de boles, apte per a suportar alhora esforços radials i axials
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla, que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira en el seu interior, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.
Els principals tipus de coixinets són els de fregament , en els quals l’arbre gira fregant la superfície lubrificada del coixinet, i els de rodolament , dits a vegades impròpiament rodaments , en els quals l’arbre gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre que un nombre determinat d’elements boles, rodets, barrilets o agulles rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport En els coixinets de fregament, la gran superfície de contacte actua esmorteint les oscillacions, els cops i els…
papaia
Papaies, fruits del papaier, arbre oriünd de l’Amèrica Central
© B. Llebaria
Botànica
Agronomia
Fruit del papaier, de color groc ataronjat i de la forma i la mida d’un meló, la polpa del qual, agredolça, és consumida crua, confitada, guisada o en conserva.
És ric en papaïna, un ferment digestiu, que hom extreu amb finalitats farmacèutiques
cirerer americà
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 5 a 15 m d’alçada, de fulles lanceolades, el·líptiques, acabades bruscament en punta, lluents, gairebé coriàcies, flors en nombre d’unes 30, agrupades en raïms erectes, blanquinoses, i fruit molt fosc, petit (1 cm) i comestible.
Originari de l’est d’Amèrica del Nord, és conreat principalment a Europa central, com a productor de fusta i també com a arbre ornamental
estercúlia
Botànica
Arbre caducifoli de la família de les esterculiàcies, originari d’Àsia oriental que pot assolir uns 15 m d’alçada, d’escorça verda i llisa, fulles grans lobulades de 30 a 40 cm de diàmetre, flors petites de color groc, disposades en inflorescències, i fol·licles papiracis molt característics, semblants a fulles.
De creixement ràpid, no aguanta les gelades fortes és una espècie força cultivada com a arbre viari i de jardí per la seva ombra i el seu port
anells de creixement
Anells de creixement visibles en la secció transversal d'un tronc d'arbre
Anatomia vegetal
Anells aproximadament concèntrics, alternativament clars i foscs, visibles a les seccions transversals dels troncs dels arbres de zones temperades o fredes.
Corresponen a les capes de xilema formades pel càmbium a la primavera clar, vasos amples i a l’estiu fosc, vasos estrets Llur amplada varia segons l’estat del vegetal i el tipus del temps que ha fet durant l’any, i en resulta una informació aprofitable per a la dendrocronologia
tamarinde
Alimentació
Botànica
Agronomia
Arbre robust, de la família de les cesalpiniàcies, fins de 24 m d’alçària, de fulles pinnatisectes i penjants; de flors d’un groc pàl·lid, amb esquitxos vermells, sigomorfes, hermafrodites, amb quatre sèpals i tres pètals, i de fruits lleguminosos.
Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre…
alentidor elèctric
Transports
Tipus d’alentidor format per un estator, fixat al bastidor d’un vehicle, que porta unes bobines inductores i un rotor de material ferromagnètic que gira solidari amb l’arbre de transmissió: el rotor és format per dos discs, entre els quals hi ha l’estator, o bé per un de sol, interior a aquest.
Quan cal alentir el vehicle, hom envia corrent de la bateria a les bobines i el camp magnètic creat es tanca a través del rotor on indueix corrents elèctrics, dits de Foucault , que reaccionant amb el camp inductor, originen forces que s’oposen al gir del rotor, i així alenteixen l’arbre de transmissió L’energia perduda pel vehicle es transforma en calor en els plats, els quals, per tal de dissipar-la, solen portar aletes L’alentidor és emprat en els grans camions per alleugerir, a les baixades, el treball dels frens