Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
Els alocs al Maresme
La gran quantitat de flors que produeixen els aloes en una època de l’any, l’estiu, en la qual escassegen les fonts d’aliment, tenen un paper clau per a nombrosos himenòpters i, en especial, per a borinots com aquest Bombus terrestris que sincronitzen l’emergència de les formes sexuals amb l’època de floració dels alocs Jordi Corbera L’aloc Vitex agnus-castus era una espècie abundant als trams baixos de les rieres del Maresme al final dels anys quaranta del segle XX, però les grans alteracions que ha sofert aquest hàbitat de llavors ençà han fet que la distribució de l’espècie patís una…
L’ombra transparent
‘L’arbre que no fa ombra’ o ‘l’arbre de l’infern del Dant’ aquests són els noms que els poetes van donar als sacsaüls De totes les plantes que caracteritzen el desert fred, els sacsaüls són probablement les més conegudes D’alguna manera, en són fins i tot el símbol Però l’estesa opinió que els sacsaüls no fan ombra no és exacta Certament, a migdia, quan el Sol és al zenit, l’ombra dels sacsaüls és imperceptible, però al matí i al vespre els sacsaüls fan una ombra tan lleugera com remarcable, prou agraïda per qualsevol persona que s’hi refugiï a l’època calorosa Als deserts de l’Iran, de l’…
te
Plantacions de te a Hangzhou
© Corel Professional Photos
Botànica
Agronomia
Arbust, de la família de les teàcies, de 90 a 120 cm d’alt, de fulles coriàcies, lanceolades i dentades, de flors blanques o rosades, axil·lars, i de fruits en càpsula.
Prové de la Xina i és conreat a les regions tropicals i subtropicals, sobretot de l’Àsia Una plantació de te dura molts anys i no és exigent quant a sòl La recollecció de les fulles és feta unes quantes vegades l’any
ramegall
Rama de bruc o d’un altre arbust que hom fa servir com a senyal, especialment a tall de banderola en un ormeig de pesca, per a fer-lo més visible.
arç de tanques
Botànica
Arbust caducifoli i espinós força alt, de la família de les solanàcies, de branques blanquinoses i fulles lanceolades, d’un verd clar; té flors petites, violàcies, i fruits en baia, vermellosos.
Conreat en tanques a la regió mediterrània
ginestó
Botànica
Arbust dioic, de la família de les santalàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de tiges anguloses amb poques fulles linears, de flors trímeres groguenques i de fruits drupacis vermells.
Es fa a la terra baixa, en garrigues i alzinars
bruguerola
Bruguerola en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Petit arbust, de la família de les ericàcies, de fulles molt menudes i imbricades, disposades en quatre rengles, i flors de color de rosa que apareixen al final de l’estiu.
Sobretot atlàntica i boreal, viu sobre sòls silicis, àcids, a les brolles i als matollars, des de la terra baixa mediterrània fins a l’alta muntanya és especialment abundant a la landa atlàntica d’Europa
argelaga
argelaga en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies fortament espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, i petites flors grogues, molt abundants i agrupades en ramells, que s’obren a la primavera.
Comuna a les brolles i a les pastures seques de la regió mediterrània, damunt sòl calcari
xeflera
Botànica
Arbre petit o arbust perennifoli, de la família de les araliàcies, de fulles palmaticompostes, de color verd fosc brillant, amb 6-8 folíols el·líptics, i flors petites, blanques, arranjades en panícules grans.
Autòctona del sud-est d’Àsia, és cultivada com a planta d’interior a Europa, on és molt apreciada pel seu port i per la seva resistència a la sequedat ambiental A les zones litorals més càlides dels Països Catalans pot viure a l’exterior
farigola de Menorca

Farigola de Menorca
© ANTÒNIA SÀNCHEZ - BLOGENMENORCA
Botànica
Petit arbust, de la família de les labiades, de fins a 50 cm d’alt, tomentós i blanquinós, de fulles linears o lanceolades, petites i grises pel dessota, i de flors purpúries.
Es fa en matolls i brolles, a les Illes Balears
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina