Resultats de la cerca

Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…

Al servei del duc de Gandia, fou batlle 1650 de les baronies de Murla, Orba i Laguar Escriví les genealogies de les cases titulars del País Valencià, en especial dels Borja i dels Montcada Les seves notes històriques sobre Alacant foren aprofitades pel seu germà Vicent

Treballà a València imatges de sant Francesc de Borja i sant Lluís Bertran a la façana de la parròquia de Sant Joan del Mercat i a Castella hom li atribueix la imatge de la Mare de Déu dels Dolors de la capella de la Veracruz de Salamanca

En morir aquest, sense fills, es produí un plet per la successió, fins que s’arribà a una avinença la senyoria i l’horta de Gandia i altres béns, com la vall de Guadalest, passaren al seu nebot Hug de Cardona i de Gandia i al fill d’aquest, Joan de Cardona i de Navarra , a qui fou confiscada Gandia pel fet d’ésser partidari del príncep de Viana un altre nebot, Galvany de Villena, rebé la senyoria d’Aiora El ducat fou incorporat a la corona, però el 1433 fou donat a l’infant Joan, duc de Peñafiel, que, després d’haver-ne alienat una gran part, el cedí 1439 al seu fill, el príncep Carles de…

Vida Es formà, com a escolà de la catedral de València, sota el mestratge de Josep Maria Úbeda També rebé algunes lliçons de Salvador Giner Actuà com a mestre de capella de la catedral de Tortosa fins que el 1893 guanyà la plaça de Toledo i substituí Ciríaco Jiménez Ugalde Poc després ingressà a l’orde dels jesuïtes i esdevingué organista a València Collaborà amb F Pedrell i JB Guzmán en la recuperació de la música polifònica del Renaixement hispànic Realitzà un ampli estudi de les obres musicals de sant Francesc de Borja, entre les quals descobrí un drama litúrgic representat a…

El seu àmbit d’actuació s’ha cenyit preferentment a la Safor i les comarques centrals valencianes El CEIC Alfons el Vell ha estat el promotor inicial d’un projecte que tracta de contribuir en l’estructuració del territori i generar un model de desenvolupament compatible amb la seva realitat sociocultural i mediambiental, i que s’explica en els estudis Informe sociològic de les Comarques Centrals Valencianes , dirigit per Rafael L Ninyoles, i Comarques Centrals Valencianes, polítiques d’actuació territorial , a càrrec de Júlia Salom Els objectius que estatutàriament té encarregats són promoure…

Publicat a partir del 1966, amb pròlegs de Francesc de Borja Moll Exclusivament literari i ordenat alfabèticament per temes, conté unes quinze mil cançons curtes i molts centenars de llargues És el cançoner més extens publicat fins ara als Països Catalans i un dels més extensos del món

Es formà als seminaris de Solsona i Tarragona i d’ençà del 1915 fou curador de l’Arxiu Capitular de Lleida Publicà diversos llibres d’història eclesiàstica relacionats amb Lleida com Alfonso de Borja en Lérida 1408-1423 1929 i El Beato Antonio M Claret en Lérida 1934

Per sentència del 1682 passà als Borja, ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1711 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al novè titular Cristóbal Fernández de Córdoba-Alagón y Bazán, marquès de Peñalba i virrei de Sicília Passà després als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1935, i fou professor al Collegi Màxim de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès des del 1950 i de la Facultat de Teologia de Catalunya Fou també codirector de la revista Estudios Eclesiásticos i del diccionari internacional Sacramentum Mundi , i publicà diverses obres sobre teologia