Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
Francisco de Paula del Villar y Lozano
Part superior de la façana de la basílica del monestir de Montserrat, obra de Francisco de Paula del Villar y Lozano
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a San Fernando Madrid, el 1852 S'installà a Barcelona, i formà part de l’Escola de Mestres d’Obres des del 1853 El 1854 fou condecorat per la seva meritòria actuació durant l’epidèmia de còlera, que tingué al seu càrrec els hospitals Arquitecte diocesà 1874-92, acadèmic de Ciències i Arts des del 1875 i de Belles Arts des del 1856 Restaurà l’església del Pi 1856 i hi construí l’altar major, cremat el 1936 També restaurà Sant Pere de Camprodon i, com a arquitecte provincial, l’edifici de la diputació de Barcelona Fou autor de l’absis de Montserrat —on collaborà Gaudí— 1876…
Fernando Weyler y Laviña

Fernando Weyler i Laviña
© Fototeca.cat
Botànica
Història
Metge militar, botànic i erudit.
Estudià a Montpeller i a París i es llicencià en medicina a Barcelona 1829 Anà a les Filipines 1835-36 i participà en la primera guerra Carlina El 1837 fou destinat a Palma Posteriorment fou cap de la sanitat militar de les Balears, del cos d’observació d’Àfrica i inspector de sanitat militar Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1864 Publicà obres de tema naturalístic botànic principalment, mèdic i històric, d’entre les quals destaquen Elementos de botànica 1843, el primer manual botànic publicat als Països Catalans i a l’Estat espanyol que…
Miquel Estade i Sabater
Història
Política
Navilier i polític.
Fill de Josep Estade i Omar Palma, Mallorca 1782 — 1849, conegut per les seves idees liberals i membre del partit progressista Juntament amb el seu pare inicià la navegació regular de vapor entre Palma i Barcelona 1837 amb el “Mallorquín”, del qual fou capità El 1850 promogué la constitució de l’empresa del vapor “Barcelonés” i aconseguí la fusió amb la del “Mallorquín”, cosa que els assegurà fins el 1857 l’exclusiva de les comunicacions amb la península Membre del partit progressista, fou alcalde de Palma el 1865 i tingué una actuació molt destacada durant l’epidèmia de còlera d…
Angry Young Men
Literatura anglesa
Moviment artístic anglès (‘Joves colèrics’) que comprometé crítics, poetes, novel listes, dramaturgs i cineastes.
Els seus propòsits restaren expressats en una Declaration 1957, a la qual contribuïren Lindsay Anderson, Kenneth Tynan, Stuart Holdroyd, John Osborne, Doris Lessing, Colin Wilson, Bill Hopkins i John Wain Reaccionant contra unes formes d’expressió allunyades de la realitat i preocupades per la perfecció formal imperants aleshores al país, els “joves colèrics” es proposaren d’investigar aquesta realitat i atacar els mòduls de vida i les institucions angleses presentant “gent real en situacions reals” Malgrat que obres anteriors de gèneres diversos ja l’anunciaven, hom n'ha considerat com a…
Pau Porcet i Casas
Historiografia catalana
Pagès i dietarista.
Aquest arrendatari de Sant Boi i del Prat de Llobregat, que es casà el 1812 amb Maria Albereda per tal de defugir el servei militar en la guerra del Francès, és autor d’un Llibre de politiqueses i curiositats amb anotacions que van des del 1805 fins al 1856 A més de notícies sobre esdeveniments familiars, sobre les collites i la climatologia, sobre els avenços tecnològics de l’agricultura del delta del Llobregat, el diari de Porcet conté informació sobre l’enderrocament de les muralles de Barcelona, sobre la febra groga del 1821 i sobre el còlera del 1854 És particularment àmplia…
Jaume Forner
Pintura
Pintor, actiu al Principat durant la primera meitat del s XVI.
Esmentat a Perpinyà el 1516, el 1524 hi contractà el retaule de Santa Peronella de la catedral de Sant Joan El 1531 collaborà amb Martí Díez de Liatzasolo en un retaule per a la Llotja de Mar de Barcelona i amb Pere Serafí en el de Sant Romà de la parròquia de Lloret, i aquell mateix any féu un retaule per a l’església de Sant Quirc de Colera El 1527 pintà la predella i les taules centrals del retaule de Marcèvol Posteriorment féu el de la parròquia de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat i el 1535 el de l’altar major de la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes actualment…
Rafael Hernández i Mercadal
Biologia
Medicina
Metge i naturalista.
Fill de l’apotecari Andreu Hernández i Basilis Es doctorà a Montpeller 1806 Fou metge de sanitat militar i féu estudis sobre epidemiologia Observaciones históricas sobre el origen y estado actual de la vacuna en Menorca, 1814 Bon coneixedor dels avenços en les ciències naturals, sostingué una polèmica 1815-16 amb Joan Ramis i Ramis, de qui criticà, amb tota justícia, el Specimen animalium, vegetabilium et mineralium in insula Minorica frequentiorum El 1825 ajudà Jacques Cambessedes en la seva exploració botànica de les Balears Entre altres obres, escriví Observaciones que pueden servir para…
Hospital del Mar
Medicina
Centre sanitari de Barcelona, al barri de la Barceloneta, fundat l’any 1930.
Els precedents es troben en la Casa de Sanitat d’aquest barri conegut des del segle XVI, un centre de quarantena que acollia els possibles contaminats d’ultramar L’afluència cada cop més gran a la ciutat d’aquests collectius durant el segle XIX, a conseqüència de la creixent importància del port de Barcelona, que donaren lloc a diverses epidèmies de còlera i febre groga, comportà que l’Ajuntament hi construís un llatzeret 1905 Al novembre del 1914 hom edificà uns pavellons dedicats a combatre una epidèmia de febre tifoidea, considerats l'inici de la institució En el mateix emplaçament hi fou…
Joan Iglesias i España
Medicina
Cirurgià.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona i treballà a l’Hospital Militar com a practicant Inicià l’activitat professional arran de la primera invasió de la glànola a Catalunya Del 1836 al 1839 treballà com a primer primer metge dels batallons de la milícia de Barcelona i més tard fou metge de les presons nacionals Arribà a Puerto Rico el 1844 i s’establí a Mayagüez després passà a Añasco i Aguadilla El 1856 el governador de l’illa el destinà a Arecibo, Camuy i un altre vegada a Aguadilla amb la finalitat de combatre una epidèmia de còlera a l’illa El 1866 s’…
Ponç III d’Empúries
Segell de Ponç III d’Empúries
© Fototeca.cat
Història
Comte d’Empúries (1173-1200), fill d’Hug III i de Jussiana d’Entença.
Home religiós i pacífic, protegí els templers, als quals donà el feu de Sant Llorenç de les Arenes, féu donacions als monestirs de Sant Pere de Roda i Sant Quirze de Colera i concedí diverses immunitats als seus súbdits 1175 En el seu temps el comtat i les finances comtals conegueren una greu crisi econòmica, testimoni de la qual són diverses vendes, empenyoraments i reconeixements de deutes que hagué de fer, molt especialment a l’església de Girona I la situació empitjorà encara arran de les inundacions, la pesta i la fam que afectaren el país l’any 1193 Malgrat posar el comtat sota la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina