Resultats de la cerca
Es mostren 3205 resultats
dansa baixa
Música
Nom donat fins al s XV a diverses danses pausades, per oposició a les saltades.
Constava de tres represes de setze compassos cadascuna la dansa baixa pròpiament dita, la tornada i el tordió Els instruments idonis eren la flauta i el tamborí El recull més antic, destinat a Maria de Borgonya, és del s XV Thoinot-Arbeau, a l' Orchésographie 1588, diu que era dansada per parelles, amb un aire de cançó de compàs ternari Les danses baixes i altes eren freqüents a les corts reials com la catalanoaragonesa de Nàpols
monitor
Aparell destinat a controlar i comparar la qualitat del senyal en un punt qualsevol de la cadena de transmissió.
A les emissores són emprats els monitors d’emissió per a controlar els programes a transmetre consisteixen en un receptor pilot que funciona constantment, sintonitzat amb el senyal de sortida A les emissores de televisió hom fa servir monitors amb un gran nombre de pantalles, cadascuna de les quals dóna la imatge d’una cambra diferent així l’encarregat de la transmissió selecciona la millor imatge i l’envia cap als circuits de potència alimentadors de l’antena emissora
rinforzando
Música
Terme de dinàmica que indica que un fragment musical s’ha d’interpretar reforçant el so de cada nota o acord, de forma individual.
Equival a sforzando , però amb la diferència que afecta totes i cadascuna de les notes del passatge indicat S’abrevia rinf o rinforz Cal tenir en compte la intensitat general de l’obra o el fragment que s’executa, per tal d’evitar canvis massa pronunciats s’ha de reforçar el so de sobte però en relació amb la dinàmica dels sons anteriors, sense brusquedat i sense crear un efecte de passar de piano a forte
Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local
Entitat creada l’any 2003 per la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat de València.
S'estructura en dues seus adscrites a cadascuna de les universitats promotores, amb entitat pròpia i regida segons el que estableixen els estatuts de cada universitat Es constitueix com un institut d’investigació i especialització teòrica i pràctica en el camp del desenvolupament local, amb quatre objectius estratègics organitzar un equip de treball interdisciplinari i interuniversitari, crear un centre de recerca sòlid i competitiu, establir una estratègia de treball en xarxa, i generar respostes eficaces a les demandes socials
Contes de Canterbury
Narracions en vers escrites per Geoffrey Chaucer entre el 1380 i el 1400.
Trenta persones pertanyents a diverses classes socials el cavaller, el frare, el moliner, l’estudiant que van en pelegrinatge a Canterbury, es troben en un hostal i proposen d’explicar quatre contes cadascuna Se’n conserven vint contes complets i quatre de fragmentaris L’obra, que manifesta influències de Boccaccio, del Roman de la Rose i de diversos autors clàssics, ofereix una àmplia panoràmica de la societat del segle XIV Fou traduïda al català per Victòria Gual el 1998
L'Aprestadora Española, SA
Acció de l'Aprestadora Española, SA datada el 1856 L'Aprestadora Española, SA va ser autoritzada per un Reial Decret de 28 de setembre de 1853, tres mesos més tard que L’Auxiliar de la Indústria El capital serà exactament el mateix 6 000 000 de rals en 3 000 accions de 2 000 rals cadascuna L’objecte social també era el mateix El domicili i la primera fàbrica, amb caràcter provisional, eren al carrer de la Riereta de Barcelona, núm 15 La junta de govern estava formada per President Francesc Camps i Artigas Vocals Bonaventura Coniell i Parés, comerciant Ramon Durant Josep Daurella…
Walter Odington
Música
Teòric musical i astrònom anglès, monjo del monestir benedictí d’Evesham, prop de Worcester.
Molts aspectes de la seva vida i obra resten desconeguts i han estat objecte de controvèrsies i especulacions Escriví diversos tractats sobre cadascuna de les disciplines del quadrivium El referit a la música, Summa de speculatione musice , és un dels tractats anglesos de l’Edat Mitjana més complets i sistemàtics És molt interessant per la seva definició dels gèneres de la música polifònica, per les indicacions sobre la notació modal i per l’acceptació de les terceres i les sisenes com a consonàncies
ommatidi
Anatomia animal
Element unitat dels ulls composts dels artròpodes.
Consta d’una còrnia, que és la continuació de la cutícula externa a més, hi ha les cèllules del con cristallí com a mitjà diòptric i una retínula fotoreceptora Aquesta retínula és formada per diverses cèllules que presenten, cadascuna d’elles, una formació cuticular central anomenada rabdòmer El nombre d’ommatidis que forma un ull compost és molt variable segons el grup d’animals així, algunes formigues en tenen només 10 o 12, mentre que certes libèlules passen de 15000
ciutat nova
Urbanisme
Tipus de ciutat satèl·lit desenvolupada a la Gran Bretanya després de la Segona Guerra Mundial per tal de descongestionar Londres.
El pla Abercrombie 1944, que preveia la creació de deu ciutats, fou aprovat el 1946 New Towns Act i constituí l’instrument per a una important política de ciutats noves per a descongestionar les grans metròpolis britàniques Entre el 1946 i el 1950 foren creades 14 ciutats, a cadascuna de les quals hom preveié una població de 60 000 h Als EUA aquest tipus de ciutat ha estat iniciat amb Reston Maryland, i sobretot amb les new communities , encara en projecte
Cros Ciutat de Girona
Atletisme
Cursa de cros disputada a Girona des del 1987.
Es disputa anualment al circuit de la Devesa, encara que entre el 1992 i el 2002 no es realitzà L’organitza el Consell Esportiu del Gironès En el palmarès destaquen Pere Arco i Jordi Fitó, amb dues victòries cadascun en categoria masculina, i Encarna Granados i Bàrbara Ramon, també amb dues victòries cadascuna, en categoria femenina La cursa recuperà el cros a la ciutat de Girona dos anys després de la desaparició del Trofeu Ferrer, que arribà a les 29 edicions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina