Resultats de la cerca

Fou organista de la catedral de Mòdena en el període 1479-97, i des del 1504 fins a la seva mort En el seu càrrec de Mòdena havia de cantar, ensenyar els nens del cor, compondre i tocar l’orgue Del 1497 al 1504 probablement estigué a Venècia, on O dei Petrucci publicà moltes de les seves obres vocals Fou mestre de Giulio Segni, a qui ensenyà l’art del teclat del 1512 al 1514 a instàncies del cardenal Hipòlit I d’Este El 1543 fou cridat a Parma per a provar el nou orgue de l’església de l’Steccata Escriví alguns motets i laudes, bastants frottole i madrigals Destacà sobretot en…

Partint d’ell, com a forma equidistant de les diverses parles occitanes, Loïs Alibèrt intentà de fixar l’occità modern Comprèn diversos subdialectes el meridional central, tolosà, foixenc, donasanenc, narbonès, el septentrional roergat, gavaldanès, orlhaguès, l' occidental agenès, carcinol, albigès i l' oriental besierenc, montpellerí, cevenol Els trets més característics de la seva fesomia lingüística són manteniment dels grups llatins ca i ga cantar, gaug, gal , dels diftongs i triftongs paire, buou , de la l intervocàlica, tant si procedeix de l o ll llatines pala, salar,…

És una música per a cantar i ballar, de compàs binari Al segle XVIII, el son era obra dels grups musicals de l’oest de Cuba, formats per guitarra, baix, tres guitarra cubana de sis o nou cordes, maraques, claves i bongos, influïts per les percussions i els ritmes sincopats africans i les cançons espanyoles Era la música de les classes populars, i estigué prohibit per les seves lletres obscenes i antiesclavistes fins el 1920 Els primers que popularitzaren el son foren el grup Sexteto Habanero El son montuno és una evolució d’aquest estil, creada per Arsenio Rodríguez el 1940, que…

Estudià al Conservatori d’Estocolm en 1961-63 i aquest darrer any debutà a l’Òpera Reial com a Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro El 1965 interpretà la Chrysothemis d’ Electra i un any després debutà internacionalment amb el mateix paper al Covent Garden de Londres, escenari on retornà el 1970 per a cantar per primera vegada la versió completa de Les troyens , de H Berlioz, sota la direcció de C Davis El 1967, a Munic, feu de Brunilde en La valquíria , òpera amb la qual es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York el 1973 El 1985 participà en l’estrena de…

S’inicià musicalment amb el violí, que estudià amb P Sarasate, i posteriorment es decantà cap al cant, disciplina en la qual fou deixebla de H Criticos i R von Zur Mühlen Especialitzada en repertori d’autors contemporanis, fou una intèrpret de referència de les obres vocals de G Mahler, G Fauré, F Poulenc, C Debussy, I Stravinsky i M de Falla, entre altres compositors El 1913 participà, a Viena, en l’estrena dels Gurrelieder d’A Schönberg, de qui també estrenà Pierrot lunaire , obra que arribà a cantar arreu d’Europa A partir dels primers anys de la dècada dels trenta, començà a…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Bucarest, on es graduà el 1990 Dos anys més tard debutà al Covent Garden de Londres com a Zerlina en l’òpera Don Giovanni , i el 1993 ho feu al Metropolitan de Nova York cantant La bohème La consagració definitiva li arribà al Covent Garden la temporada 1994-95, durant la qual interpretà memorablement La Traviata dirigida per G Solti Des d’aleshores ha estat convidada a cantar a Salzburg, Múnic, Zúric i Viena, entre altres ciutats, i ha realitzat nombroses gravacions fonogràfiques Estigué casada amb el tenor Roberto Alagna , amb qui formà …

Debutà el 1905 amb Messaline d’Isidore De Lara i de seguida fou contractada per a cantar a Brusselles, on interpretà els grans papers per a mezzosoprano del repertori francès, alemany i italià, com ara la Dido d’H Berlioz, la Clitemnestra de R Strauss o la Leonor de G Donizetti Debutà a París amb Samsó i Dalila de C Saint-Saëns 1908 i hi estrenà obres de Claude Debussy La demoiselle élue i Gustave Doret La tisseuse d’orties En retirar-se dels escenaris es dedicà a la docència, primer a l’Escola Normal de Música 1922-33 i després al Conservatori de París a partir del 1934, on…

Estudià amb professors particulars i el 1947 debutà a Bari com a Alfredo La Traviata El 1950 cantà a Roma Il turco in Italia al costat de Maria Callas -amb qui tornà a cantar el 1953- i el mateix any es presentà al Covent Garden de Londres com a membre integrant de la companyia del Teatro alla Scala de Milà El 1953 actuà a l’Òpera de San Francisco i entre el 1953 i el 1962 ho feu de manera regular al Metropolitan de Nova York També interpretà el paper de Don Ottavio Don Giovanni en el Festival de Salzburg Dotat d’una veu poc potent però d’una gran elegància, centrà el seu…