Resultats de la cerca

Es troba situada al nord del terme, al peu del riu Foix, vora el límit amb Castellet i la Gornal El lloc és esmentat ja els anys 977 i 999 Aquest indret formava una quadra que depenia del castell de Cubelles, tal com consta el 1232 Hi havia una casa fortificada, anomenada el Castell, que s’ensulsià el 1636 El 1251 i el 1260 posseïa aquesta quadra el noble Berenguer de Montserrat o de Guàrdia, senyor dels castells de Collbató i Pierola Al segle XIV la quadra, que pertanyia als Lledó, tenia onze focs, que quedaren reduïts a cinc el 1553 Dins de l’actual caseria hi ha unes restes…

La caseria d’Arques de Vilarrué, que fou una antiga quadra, és situada aigua amunt de Vilarrué, vers ponent d’aquest nucli Un dels primers esments documentals del lloc i de l’església, que gaudí de categoria parroquial, data de l’any 1013, quan el comte Guillem Isarn de Ribagorça lliurà al monestir de Santa Maria d’Ovarra el vilar d’Arques amb el feu i la parròquia Una segona redacció d’aquest instrument, corresponent a una falsificació del segle XII, consigna, però, el feu d’Arques “cum ecclesia Sancte Marie que est fundata seu hedificata in prenominata villa de Archas” amb tots…

La caseria d’Abella d’Adons es troba emplaçada a 1 320 m d’altitud, al nord-oest del poble d’Adons L’indret fou objecte de nombroses adquisicions de terres per part del monestir de Santa Maria de Lavaix des de la segona meitat del segle X 961, 974, 979 El patrimoni monàstic a la vila d’Abella d’Adons restà completat l’any 1023, quan els comtes del Pallars Sobirà, Guillem II i Estefania, donaren al monestir de Lavaix “ ipsa villa que dicitur Abella quod est prope ípsum castellum Atonze ” amb tots els drets, homes i delmes així, es donaven les condicions necessàries per a la…

El lloc de Peraltes, situat a l’esquerra del Sió, constitueix una caseria emplaçada al nord del poble d’OssódeSió, cap del municipi De l’antic castell de Peraltes, avui totalment desaparegut, hi ha referències a la segona meitat del segle XII, quan el terme era posseït pels senyors de Seró L’any 1172 en el testament sacramental de Ramon Bernat de Seró, jurat sobre l’altar de l’església de Santa Maria del castell de Biosca, s…

L’església, romànica, té la nau capçada per un absis semicircular la façana de ponent, amb el portal de tres arquivoltes, una finestra de doble biaix i campanar de paret al capdamunt, sembla una reforma de la fi del segle XI o primeria del XIII La volta de la nau és en part esfondrada L’església és a prop del castell i del mas de Vinyoles Una primera menció documental és del 1085 Segurament aquesta església devia ser la del castell de Sant Cristòfol o de Vinyoles, del qual resten pocs vestigis al cim d’un tossal Als segles XIII i XIV el castell era dels Santmartí, tot i que el domini…

Fins el 1970 fou municipi independent L’antic terme s’estenia a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana valls dels barrancs del Solà, d’Esplugafreda, d’Escarlà, d’Espills i de Tercui, que des de les serres de Salàs 1 283 m alt —contrafort meridional de la de Sant Gervàs—, i del grau d’Espills 1 118 m alt —continuació de la serra de Gurp—, es dirigeixen en direcció E-W vers la Noguera Ribagorçana La major part del territori és coberta de bosc i pasturatges El poble 1 015 m alt es troba en un serrat, a l’interfluvi dels barrancs del Solà i d’Esplugafreda L’església parroquial és dedicada a Santa…

És drenat per diversos torrents, afluents de la rambla de les Coves El sector no conreat, muntanyós, ocupa 2 600 ha L’agricultura de secà 2 300 ha és destinada a cereals i oliveres, en regressió davant els arbres fruiters i els ametllers hi ha unes 35 ha d’horta La ramaderia ovina ha anat perdent importància, mentre que comencen a tenir-ne les granges de porcs La vila 808 h 2006, salzedellans 339 m alt és a la plana, al peu dels darrers contraforts nord-occidentals del tossal d’en Canes, a la vora de la carretera de Castelló a Sant Mateu L’església parroquial és dedicada a santa Maria La…

L’agricultura se centra sobretot en el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia reial d’Alcoi a través de les séquies d’en Carròs i d’en Marc i també de pous La quasi totalitat 550 ha és dedicada al taronger El secà garrofers, oliveres, ametllers i vinya moscatell es localitza a les parts més altes Hi ha una indústria de manufactura de pell i l’apicultura hi és tradicional Conegué una forta expansió demogràfica fins el 1965, i davallà suaument després El poble 1 683 h agl 2006, palmers 78 m alt és al peu d’un turó 224 m alt hi ha les restes de l’antic castell de Palma , centre de la…

El terme és en una gran part sobre un territori de conreu difícil per la manca d’aigua i l’excés de pedra a la superfície Al secà hi ha 2900 ha de vinya, oliveres, cereals i ametllers en expansió constant Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades en un 94% pels propietaris La ramaderia s’ha expandit amb noves granges 1100 caps de bestiar oví La població, que el 1900 era de 1811 h, ha anat minvant, fins a restar reduïda a 1150 el 1965 La vila 1057 h agl 2006, benlloquins 325 m alt, situada sobre un pujolet, s’originà després de la conquesta cristiana per l’…

Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l’antic pont d’Alentorn , destruït durant la primera guerra Carlina i reconstruït posteriorment a l’altra banda del pont s’ha format una caseria anomenada el Pont d’Alentorn L’església parroquial de Sant Salvador fou refeta el 1637, però és esmentada ja el 1053 en la dotació de la canongia de Sant Miquel de Montmagastre feta pel vescomte d’Àger Arnau Mir de Tost La fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi havia estat molt desenvolupada Els forcaires d’Alentorn anaven a vendre llur…