La caseria d’Abella d’Adons es troba emplaçada a 1 320 m d’altitud, al nord-oest del poble d’Adons. L’indret fou objecte de nombroses adquisicions de terres per part del monestir de Santa Maria de Lavaix des de la segona meitat del segle X (961, 974, 979). El patrimoni monàstic a la vila d’Abella d’Adons restà completat l’any 1023, quan els comtes del Pallars Sobirà, Guillem II i Estefania, donaren al monestir de Lavaix “ipsa villa que dicitur Abella quod est prope ípsum castellum Atonze” amb tots els drets, homes i delmes; així, es donaven les condicions necessàries per a la fundació d’una església.
En l’inventari d’esglésies del monestir de Lavaix, confegit a la darreria del segle XII, consta relacionada l’“ecclesia Sancte Cecilie de Abella”, que era sufragània de la de Sant Vicenç d’Adons.