Resultats de la cerca
Es mostren 3438 resultats
angle d’extinció
Mineralogia i petrografia
Angle que formen, en observar una placa mineral anisòtropa a través d’un sistema òptic amb nicols encreuats, la línia de referència de la placa i els reticles de l’aparell en el moment que hi ha el mínim de llum que travessi el sistema.
Com a línia de referència hom sol prendre una línia d’exfoliació de la placa o una cara del cristall Si l’angle d’extinció és de 0° o de 90° hom diu que hi ha extinció recta si els fils del reticle són les bisectirius de l’angle de les línies de referència, hi ha extinció simètrica si no és cap d’aquests dos casos, hi ha extinció oblíqua L’angle d’extinció té molta relació amb els elements geomètrics del cristall de la placa D’altra banda, depèn també de la composició química, i revela clarament la presència de macles en placa examinada
Daniele Amfiteatrov
Música
Compositor italià d’ascendència russa, net del compositor Nikolaj Sokolov i germà del violoncel·lista Massimo Amfiteatrov.
Inicià els seus estudis musicals a Sant Petersburg i a Praga i més tard viatjà a Roma, on rebé lliçons de composició d’O Respighi al Conservatori de Santa Cecília En 1924-29 dirigí diverses orquestres italianes i el 1937 es traslladà als Estats Units com a director de l’Orquestra Simfònica de Minneapolis, a Minnesota Dos anys després anà a Hollywood, on inicià la carrera com a músic de cinema, amb bandes sonores com les de Salome W Dieterle 1953 o The Mountain E Dmytryk 1956 En la seva obra, de gran sentit colorístic, es veu clarament la influència del seu mestre Respighi
Roman de la Rose
Poema didàctic i al·legòric francès en dues parts.
La primera 4 058 versos fou escrita per Guillaume de Lorris cap al 1236 i és un tractat amatori cortesà La segona 17 772 versos, redactada per Jean de Meung entre el 1275 i el 1280, és de caràcter satíric i ataca institucions, costums i creences amb un llenguatge incisiu i realista A Catalunya, la seva influència fou enorme i nombroses les imitacions àdhuc les noves rimades catalanes foren escrites en octosíllabs apariats, igual que el Roman Tanmateix, on s’evidencia clarament la seva influència és en L’arbre de filosofia d’amor , de Ramon Llull, i al poema Passio Amoris…
Ardengo Soffici
Literatura italiana
Pintura
Pintor, polemista i escriptor italià.
Prengué part en tots els moviments d’avantguarda italians, des del futurisme al Novecento Després d’una estada a París 1899-1907, on conegué el món cultural francès i l’escola de París, tornà a Florència i, amb els seus amics Papini i Prezzolini, fundà, el 1913, les revistes La Voce i Lacerba , des de les quals donaren la batalla pel futurisme i el coneixement de l’avantguarda europea El 1914 fou ja clarament futurista i féu la part més interessant de la seva producció Fruita i licors 1915 Però un any més tard canvià de parer i reculà cap a posicions del moviment Novecento
Josep Ferré i Prats
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Paleta d’ofici i analfabet, fou un hàbil improvisador, en català i menys habitualment en castellà, de romanços, colloquis, sermons burlescos i peces teatrals les sarsueles La mistaire , 1857, i Lo barber , 1858, amb música de Francesc Vidal, i diversos monòlegs i entremesos, entre els quals cal esmentar Sainete nou del senyor rector, o sia, Lo casament d’en Celdoni i la Margarida , en prosa, en diverses parts, i Lo jaio de Reus , en dos actes i en vers, clarament deutor de l’obra homònima de Josep Robrenyo Hi feu popular el pseudònim de Queri i els textos foren regularment…
Anton Faura i Casanovas
Literatura catalana
Sainetista.
A Qui no té pa moltes se’n pensa 1875 recorre a tipus de la vida picaresca, amb un component clarament paròdic, present també en sainets costumistes com Casament d’en Celdoni i la Margarida 1858, Divorci d’en Celdoni i la Margarida 1859 i El procurador 1864, peça bilingüeen què se satiritza la figura del buròcrata, que en aquest cas resulta ser l’únic personatge castellanoparlant de l’obra El seu teatre se situa, doncs, en la línia del costumisme més o menys crític, característica dels autors que es movien en l’àmbit de Soler i les primeres companyies de teatre catalàde l’Odeon i el Romea
Necròpoli d’Escalç (la Portella)
Art romànic
Situació Vista parcial d’aquesta necròpoli, formada per una dotzena de tombes excavades a la roca ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és situada dalt d’un tossal a la partida d’Escalç, al SW del poble de la Portella, prop del reguer de la Mitjana Mapa 32-14 359 Situació 31TCG029224 A 600 m dels Castellots, seguint el camí que porta a Vilanova de Segrià, s’arriba a una altra cruïlla dominada per una serreta, al cim de la qual hom troba les restes de la necròpoli Necròpoli L’indret on s’assenta la necròpoli d’Escalç fou anomenat, provisionalment, Tossal dels Conills-I, i així apareix en les primeres…
Antoni Mercè i de Fondevila
Música
Compositor, pianista i pedagog.
Germà d’ Aleix Mercè , molt possiblement tingué una formació musical similar Es troba referenciat a Madrid com a professor de música en diverses escoles, com ara el Real Seminario de las Escuelas Pías de San Antonio Abad El 1842 estrenà l’obra simfònica Obertura i l’òpera La Vestal , peces que tingueren una acollida favorable, especialment la segona També escriví música religiosa que assolí una gran difusió i que fou publicada per diverses editorials madrilenyes Missa per a gran orquestra , un Stabat Mater , una Salve , etc Tota la seva producció té un aire clarament…
,
benedictus
Música
Aclamació que constitueix la segona part del sanctus i que comença, en llatí, amb els mots Benedictus qui venit in nomine Domini ('Beneït el qui ve en nom del Senyor'; Mateu 21,9) i conclou amb la repetició de l’hosanna del sanctus.
Aclamació del poble a l’entrada de Jesús a Jerusalem, fou introduït en la litúrgia romana cap al segle VII, i s’afegí al sanctus i a l' hosanna probablement per influència galla Fins fa poc, en la missa anava separat del sanctus per la consagració, i musicalment sol rebre un tracte clarament diferenciat d’aquest Al Renaixement, fou una composició a menys veus que la resta de la missa, i durant el Barroc quasi sempre prengué la forma d’una ària Més endavant, els canvis de tempo o de caràcter foren els encarregats de diferenciar-lo del sanctus Els anglicans, que l’havien exclòs…
departament de Proveïments
Història
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 6 d’octubre de 1936.
Fins aleshores, l’organització de l’abastament havia estat a càrrec del comitè de Proveïments i de la conselleria d’agricultura Fou dirigit per membres de la CNT fins al mes de desembre del 1936 El nou conseller, Joan Comorera PSUC, impulsà la creació de cooperatives de distribució i reduí el paper dels sindicats en aquesta funció Per l’agost del 1937 hi hagué una altra reestructuració que separà més clarament les seves funcions de les del departament d’economia i agricultura als quals estava estretament lligat Fou dissolt el 6 de gener de 1938 i les seves funcions passaren al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina