Resultats de la cerca

Els agents d’acetilació més importants són a la cèllula viva, l' acetilcoenzim A al laboratori i a la indústria, el clorur d’acetil, l’anhídrid acètic i, en menor proporció, l' àcid acètic L’acetilació és utilitzada sobretot amb finalitats preparatives, però també analíticament per a determinar grups hidroxil índex d' acetil dels greixos i per a obtenir, a partir d’amines i alcohols, derivats cristallitzables de fàcil purificació i identificació

El bany acostuma a ésser format per cianur 70%, carbonat 25% i clorur sòdics, aquest darrer actuant d’estabilitzador Durant el procés es difon carboni i, en menor proporció, nitrogen per la superfície del metall La cianuració és emprada principalment per a cementar peces petites, com cargols i perns, i té l’avantatge d’ésser un mètode ràpid que permet de trempar sense reescalfar i que deixa les peces llises i netes

És altament higroscòpic i es carbonata ràpidament en l’aire És soluble en aigua i alcohol, es fon a 318°C i bull a 1 390°C Hom l’obté per diversos mètodes basats en l’electròlisi del clorur sòdic Troba molt diverses aplicacions, entre les quals cal esmentar la preparació d’altres substàncies neutralització, saponificació, en diversos processos de refinatge, en química analítica, en la regeneració de resines bescanviadores d’ions i en la metallúrgia de l’alumini

Les anilides són obtingudes per reacció d’un clorur d’àcid amb anilina, o d’un èster amb bromur de fenilaminomagnesi, i són sovint emprades com a derivats característics per a identificar i determinar la composició dels àcids carboxílics Les regles de nomenclatura de la IUPAC permeten designar les anilides utilitzant la terminació -anilida, exactament com hom utilitza la terminació -amida per a designar una amida no substituïda Exemple benzanilida C 6 H 5 CONH C 6 H 5

S'obté per reacció del clorur d’etil amb cellulosa alcalina en presència d’un excés d’hidròxid sòdic Les seves propietats depenen del grau d’esterificació en general presenta gran resistència a l’impacte, fins i tot a baixes temperatures És lleugera, absorbeix molt poca aigua, resisteix bé als àcids i àlcalis i és bon aïllant elèctric S'utilitza en la fabricació de laques, vernissos i adhesius, en revestiment de paper i teixits, en les indústries de l’automòbil i aeronàutica, etc

Hom el prepara a partir de polpa de fusta o cotó artificial per tractament amb àlcali i metilació amb clorur de metil És sòlid, blanc i granulós, soluble en aigua freda i insoluble en aigua calenta La presència de sals inorgàniques n'augmenta la viscositat La solubilitat depèn del grau de substitució dels radicals hidroxils per metoxi És emprat com a agent espessidor en cosmètica, com a aglutinant en pintures, com a laxant en veterinària i com a additiu alimentari texturitzador

A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…

És obtingut per hidròlisi del clorur d’allil, per isomerització catalítica de l’epoxipropà a 230-280°C, per deshidratació del propilenglicol, i per reducció de l’acroleïna amb isopropanol en fase vapor acetona Al laboratori és preparat fàcilment escalfant glicerol amb àcid fòrmic L’alcohol allílic és un producte intermediari en certs procediments de fabricació del glicerol i de l’acroleïna a partir del propilè, i és utilitzat per a la fabricació de nombroses substàncies orgàniques els seus èsters serveixen per a obtenir resines i plastificants

Hom els obté, bé per escalfament directe de l’àcid corresponent amb l’òxid o hidròxid metàllic, bé per metàtesi a partir de la sal sòdica de l’àcid carboxílic i una sal, com pot ésser el clorur, del metall corresponent, treballant també a temperatura elevada Són exemples de sabons metàllics l’estearat i el palmitat d’alumini, el naftenat de cobalt i el naftenat de manganès Els sabons metàllics troben aplicació com a agents assecants de pintures i vernissos, en la protecció de plàstics halogenats, com a fungicides i com a greixos lubrificants

L’objectiu principal és l’estudi dels processos químics i físics que tenen lloc en l’atmosfera superior terrestre Fou llançat al setembre del 1991 i el seu instrumental inclou un aparell per a la mesura de diferents gasos ozó, metà, clorur d’hidrogen i una càmera d’alta resolució d’efecte Doppler Aquests instruments li permeten estudiar l’intercanvi energètic a l’atmosfera i la seva dinàmica, les reaccions fotoquímiques i la interacció entre l’alta i la baixa atmosferes Al maig del 2005 cinc dels seus instruments encara es trobaven en funcionament