Resultats de la cerca

En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’…

Resten onze dels seus discursos, molt útils per al coneixement de la legislació àtica

Fou professor universitari 1965-74 i de l’Escola Massana de Barcelona 1966-71 de la qual després ha estat nomenat director 1980 S'ha especialitzat en el coneixement de l’art català contemporani, sobre el qual ha publicat estudis de conjunt i monografies com ara Gerard Sala, primera aproximació 1976 Elena Paredes 1978 A l’entorn de Llorens Artigas 1981, Miquel Soldevila 1987, etc Tingué al seu càrrec la secció d’art de la revista Destino 1973-75 i les publicacions especialitzades D’Art 1972-74 i Estudios Pro-Arte de la qual és director En collaboració amb Francesc Fontbona ha…

Estudià a Viena i a Innsbruck i a la New School for Social Research de Nova York, on es llicencià en filosofia 1955 i es doctorà en sociologia 1956 Desenvolupà l’activitat acadèmica a les universitats de Hombart, Ginebra i Nova York Doctor honoris causa per les universitats de Linköping i Ljubljana, és autor d’una obra prolífica centrada en la sociologia de la religió i la del coneixement L’obra més coneguda sobre la religió és Das Problem der Religion 1963, en què constata el pas de la pràctica religiosa a l’àmbit privat Dins la sociologia del coneixement destaquen…

Permet beneficiar-se del coneixement collectiu per a la realització d'una tasca o la resolució de problemes

De caire racionalista, propugnà l’estudi del coneixement en la seva estructura logicotranscendental, prescindint dels elements psicològics i empírics

Des del 1669 predicà gairebé sempre a París i es destacà pel seu coneixement i plantejament psicològic de l’acte humà

Hom pot destacar, com a tret bàsic i comú a les diverses formulacions, la remissió a la crítica política i social de Marx Aquests teòrics pretenen d’oposar-se radicalment al que anomenen “teoria tradicional”, que impregna el pensament modern occidental tant en el seu vessant empíric i científic com en l’idealista Per contrast amb aquests dos models, caracteritzats pel fet de procedir linealment a partir d’unes premisses postulades arbitràriament o fruit de l’observació, la teoria crítica parteix de la consideració del condicionament social de qualsevol pensament o acció humans Per aquest…

Hom pot reduir l’ensenyament característic del gnosticisme cristià a tres punts el Déu suprem és transcendent, diferent del creador del món o demiürg l’home espiritual pneumàtic és constituït per un element diví, que el diferencia essencialment de l’home no pneumàtic i la salvació consisteix en el coneixement d’aquesta realitat divina interna A partir d’aquestes proposicions fonamentals, el gnosticisme fou dividit en multitud de sistemes i sectes Les primeres formacions gnòstiques aparegueren en el si del judaisme hellenístic Simó Mag, Cerint, Dositeu, Menandre El principal…