Resultats de la cerca

A Catalunya es definí el model lingüístic educatiu en el període de la Generalitat provisional 1978-80 Posteriorment, la Llei de Normalització Lingüística 1983 i la Llei de Política Lingüística 1998 reforçaren aquest model amb la base jurídica del rang més elevat El model lingüístic educatiu de Catalunya atorga al català el caràcter de llengua pròpia de l’ensenyament i, en conseqüència, de primera llengua del centre docent estableix el coneixement paritari del català —llengua pròpia i oficial— i el castellà —també oficial per ser la de l’estat— i el…

En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’…

Estudià a Viena i a Innsbruck i a la New School for Social Research de Nova York, on es llicencià en filosofia 1955 i es doctorà en sociologia 1956 Desenvolupà l’activitat acadèmica a les universitats de Hombart, Ginebra i Nova York Doctor honoris causa per les universitats de Linköping i Ljubljana, és autor d’una obra prolífica centrada en la sociologia de la religió i la del coneixement L’obra més coneguda sobre la religió és Das Problem der Religion 1963, en què constata el pas de la pràctica religiosa a l’àmbit privat Dins la sociologia del coneixement destaquen…

Fou professor universitari 1965-74 i de l’Escola Massana de Barcelona 1966-71 de la qual després ha estat nomenat director 1980 S'ha especialitzat en el coneixement de l’art català contemporani, sobre el qual ha publicat estudis de conjunt i monografies com ara Gerard Sala, primera aproximació 1976 Elena Paredes 1978 A l’entorn de Llorens Artigas 1981, Miquel Soldevila 1987, etc Tingué al seu càrrec la secció d’art de la revista Destino 1973-75 i les publicacions especialitzades D’Art 1972-74 i Estudios Pro-Arte de la qual és director En collaboració amb Francesc Fontbona ha…

Resten onze dels seus discursos, molt útils per al coneixement de la legislació àtica

Hom pot destacar, com a tret bàsic i comú a les diverses formulacions, la remissió a la crítica política i social de Marx Aquests teòrics pretenen d’oposar-se radicalment al que anomenen “teoria tradicional”, que impregna el pensament modern occidental tant en el seu vessant empíric i científic com en l’idealista Per contrast amb aquests dos models, caracteritzats pel fet de procedir linealment a partir d’unes premisses postulades arbitràriament o fruit de l’observació, la teoria crítica parteix de la consideració del condicionament social de qualsevol pensament o acció humans Per aquest…

En les relacions de producció menestral es caracteritzava pel contacte directe entre mestre i aprenent i pel coneixement complet de l’ofici amb la introducció de l’organització científica del treball i la seva divisió, la formació professional pretén d’aconseguir únicament un rendiment més gran i una major rapidesa en l’execució de les operacions Certes tendències patronals condicionen l’aprenentatge a l’execució de tasques immeditament útils i, especialitzant-s’hi tot seguit, l’aprenent no té ocasió d’exercitar-se en totes les tècniques de la seva professió Els qui consideren…

Hom pot reduir l’ensenyament característic del gnosticisme cristià a tres punts el Déu suprem és transcendent, diferent del creador del món o demiürg l’home espiritual pneumàtic és constituït per un element diví, que el diferencia essencialment de l’home no pneumàtic i la salvació consisteix en el coneixement d’aquesta realitat divina interna A partir d’aquestes proposicions fonamentals, el gnosticisme fou dividit en multitud de sistemes i sectes Les primeres formacions gnòstiques aparegueren en el si del judaisme hellenístic Simó Mag, Cerint, Dositeu, Menandre El principal…

Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sociologia per la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica, on s’especialitzà en sociolingüística Introduí aquesta disciplina a Catalunya i fou un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística a la Universitat de Prada el 1973, que es constituí el 1974 durant el VII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto El 1975 dissenyà i dugué a terme el primer cens lingüístic, estudi que, successivament actualitzat i ampliat, esdevindria una eina imprescindible per al coneixement de l’estat del català a Catalunya i per a…

Novici jesuïta, després barnabita i, posteriorment, convertit al protestantisme, a Viena desenvolupà una gran activitat literària, passà a Leipzig i a Weimar Fou professor a Jena i a Kiel Intentà de coordinar sensibilitat, enteniment i raó mitjançant una facultat representativa En la línia kantiana cercà una unitat fonamental del coneixement, en afinitat amb les posicions de Fichte del qual rebutjà l’activisme absolut de la consciència i de Jacobi el “primat de la fe” del qual també refusà i amb un particular recurs a l’estudi del llenguatge Escriví Briefe über die kantische…