Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
Les catinariàcies i les ramalinàcies
Les catinariàcies La família de les catinariàcies comprèn Catinaria , crustaci, amb apotecis sèssils, de color bru clar o fosc, biatorins amb marge propi aviat no visible El tolus apical té una cambra ocular molt oberta, i un cos axial cònic i poc visible Les paràfisis no són gairebé gens capitades Les espores són bicellulars i hi ha un halo prim, compacte, de superfície irregular Les dues espècies conegudes a casa nostra són corticícoles, de llocs humits C laureri té el marge més clar que l’epiteci, i C atropurpurea té el marge prominent, del color de l’epiteci Les ramalinàcies En llocs d’…
El Castelló (Vinçà)
Art romànic
Situació El munt informe de pedres que es veu a la imatge és el resultat de l’esfondrament de l'antiga fortificació coneguda com el Castelló ECSA - A Roura El Castelló és un pujol cònic, al final d’un petit serrat, vora la riba dreta de la Tet, vers l’extrem occidental de la cubeta de l’embassament de Vinçà Té una forma i una alçada semblants al puig que hi ha a l’altre extrem de la mateixa riba del pantà, a llevant, el qual té al cim l’església romànica de Sant Pere de Bell-lloc Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 46” N - Long 2° 31’ 54” E Pel vessant meridional d’aquest serrat passa la…
inocibe

inocibe Inocybe rimosa
Alexey Sergeev (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Nom donat als bolets del gènere Inocybe, de la família de les cortinariàcies, de mida relativament petita, de menys de 6 cm, de cama més o menys cilíndrica i barret cònic o conicoconvex, amb la superfície fibril·losa i làmines de color bru ocraci clar, gairebé sempre dotats d’una forta sentor, sovint espermàtica.
Des del punt de vista alimentari, cal rebutjar els bolets d’aquest grup, ja que la majoria són tòxics, mentre que els que no ho són, tenen poc valor culinari i es corre el risc de confondre’ls amb les espècies tòxiques Viuen en tota mena de boscos i fins i tot en parcs i jardins Els primers símptomes d’intoxicació apareixen bastant ràpidament, de vegades, abans i tot d’acabar l’àpat consisteixen en una forta sudoració, amb vòmits, diarrea i trastorns de caràcter nerviós
tràupids

Tàngara de set colors
DickDanields (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec curt, gruixut i cònic, adequat per a trencar llavors i pinyols durs, amb el cos arrodonit, les potes curtes, les ales curtes i arrodonides i proveïdes de nou rèmiges primàries, plomatge abundant, generalment amb reflexos lluminosos i ric en coloracions vives i contrastants.
Generalment construeixen nius oberts o cupuliformes, fixats a les branques dels arbres o sobre tanques vives Inclou 97 gèneres amb 373 espècies de l’Amèrica tropical Cal destacar la tàngara de set colors Tangara chilensis , que habita des de Colòmbia fins al Brasil i Bolívia
oboè

Família de l’oboè modern. Oboè soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…
Les amanitàcies: pentinelles, farineres i afins
El reig bord oreig foll Amanita muscaria és un dels bolets més arquetípics Les plaques blanques que té damunt el barret vermellós són restes del vel universal, que veiem recobrint del tot els exemplars joves Aquest caràcter i la blancor de les làmines i del peu ens permeten diferenciar-lo del suculent reig ver A caesarea Això és important, ja que el reig bord és tòxic i allucinògen Josep M Vidal / SCM Són fongs de carpòfor carnós, amb el peu fàcilment separable del barret, gairebé sempre amb làmines, lliures o gairebé lliures respecte al peu, de trama bilateral El carpòfor és sovint…
Les ascomicèides (I): discomicets
Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…
clavell de paper

Clavell de paper
GaudenciaMendoza (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, oriünda de Mèxic, de fulles oposades, ovato-cordiformes, una mica amplexicaules, i que fa capítols terminals solitaris de receptacle cònic o cilindraci, involucre de bràctees ovades marginades de negre, disc groc o ataronjat, pràcticament absent en les formes dobles, i lígules de color violeta, carmí, vermellós escarlata, blanc, rosat o groc.
L’alçària és de 85 cm en la varietat robusta , de 40 cm en la pumila i de 25 cm en la pomponica Planta rústica, té un bon ús en la confecció de massissos Requereix temperatures altes i regades abundants, sobretot al ple de l’estiu La sembra, en planter o directament, s’escau a la primavera, i floreix durant l’estiu i al començament de la tardor
Darnius

Porta d’entrada de l’antic recinte fortificat medieval de Darnius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, al sector de terraprims de la Garrotxa d’Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Darnius, de 34,93 km 2 , s’estén pels estreps meridionals de la serra de l’Albera, a la conca de la Muga, i al sector que tanca per ponent la plana empordanesa El Llobregat d’Empordà forma límit per l’extrem de llevant el Ricardell el travessa de NW a SW i passa per la vora del poble, mentre que a migdia forma part del terme la vall baixa del riu d’Arnera, a la seva confluència amb la Muga En aquest lloc es construí el pantà de Boadella, dit així perquè la resclosa és en aquest municipi, tot i que la major part de l’embassament pertany…
Altres tipologies de forja
Art gòtic
Creu de terme procedent de Santa Maria de Lluçà Les creus de terme també anomenades peirons o pedrons eren creus de ferro o de pedra posades sobre un pilar on els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites ©Museu Episcopal de Vic, núm inv 511 – JMDíaz Les creus de terme El Museu Cau Ferrat de Sitges i el Museu Episcopal de Vic conserven un conjunt de creus de terme considerades d’època baixmedieval Totes les peces contenen escenes narratives mitjançant petites figures aplicades a la creu, la qual actua com a superfície de representació i suport de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina